Fins no fa pas gaire, vostè mateix també s'apuntava al carro dels famosos 50 punts i repetia que la permanència era l'únic objectiu. Ha passat el temps, el Girona ha superat aquest repte i ara té encara nou jornades per davant. A què aspira aquest equip?

Les aspiracions han canviat, està clar. La salvació està feta, estem en una situació en la qual podem ser ambiciosos i creure en aquest ascens que sabem que és molt complicat, però per situació i per punts mereixem el privilegi de somiar que el tenim a l'abast. Ara mateix el nostre objectiu ha de ser assegurar el play-off; ho podem fer. Hem de ser ambiciosos i pensar també en les dues primeres posicions. Si ho fem així, la promoció estarà més a prop.

Perquè vostè és del parer que el Girona pot pujar a Primera?

Qui digui que el Girona no pot pujar, crec que no està dient la veritat. Sobretot després de veure el bon any que està fent. Hem estat tota la temporada en les places de privilegi, fins la setmana passada érem segons. Estem empatats amb Las Palmas i Sporting, per sobre el Valladolid. Hem de ser coherents i creure que ho podem fer.

Llavors pensa que pot pujar. Ara bé; creu que ha de pujar?

Si tenim una petita opció, l'hem d'aprofitar. Seria un premi per a tothom. Per al club, per a la ciutat i per als professionals que treballem en tot això. Hem de tenir aquesta ambició personal i col·lectiva, intentant com a mínim donar-ho tot. Tenim el record de fa dos anys, quan el Girona va estar a punt de pujar. Però la història hauria canviat molt si hagués ascendit. Ara tenim una nova oportunitat i hem d'intentar que això sigui una realitat.

Esportivament tot rutlla i va de meravella. En d'altres àmbits, com sol passar per Montilivi, la cosa trontolla més. S'han viscut mesos d'incertesa. Nota que ara, després de sortir del concurs de creditors, al club hi ha més estabilitat?

La incertesa encara existeix. No es veuen gaires moviments en l'aspecte del dia a dia. Crec que l'equip està molt més tranquil en un aspecte important: els cobraments. Es veu que la gent que entrarà té ganes d'intentar posar les coses en ordre. Estem en un moment encara d'incertesa, però ho veiem tot amb una llum més maca. Tenim més il·lusó. Esperem que durant aquests dies, setmanes o en un mes, tot ho veiem més en concret.

Hem passat mesos i mesos parlant de la venda de les accions. Que si Pini, que si Guardiola. Considera que vendre el club és la millor solució per al Girona?

Jo sempre he dit que estava convençut que la gent que està dirigint el Girona estava buscant la millor opció per al club. Estant com estem, en una situació tan dolça i maca, és normal que s'estigui intentant fins al final solucionar per diferents vies aquest tot plegat. Se n'ha trobat una i crec que pot donar molta tranquil·litat a tothom. Al primer equip, als professionals, però també al futbol base. Estem vivint una etapa important i no és impossible que la temporada vinent estiguem a Primera. Trobo, per tant, que vendre pot ser una molt bona opció.

Imagini que ara és vostè un home amb un altíssim poder adquisitiu i amb recursos suficients per comprar el Girona. Ho faria?

Ostres... aquesta pregunta no me l'he fet mai. Considero que el Girona és un club que té coses bones a molts nivells. Amb una capacitat per millorar i això és el que penso que s'ha de treballar. Està en una situació bona, amb la seguretat que com a mínim el curs vinent estarà a Segona A o fins i tot a Primera. Si hi ha molta gent que s'ha interessat, és perquè pot ser una plaça bona, per la qual es pot apostar.

Em parlava abans d'aquesta incertesa instal·lada entre els que viviuen el dia a dia del club. En algun moment ha patit pel seu lloc de treball?

No. Visc el dia a dia, el present. He tingut una gran sort d'aterrar aquest any aquí perquè tot està sortint molt bé. Em considero un afortunat. Estic portant la direcció esportiva d'un club de Segona A i hi ha excel·lents professionals que no poden fer aquesta feina. Per a mi és un privilegi. Jo ho estic intentant gaudir cada dia.

Va aterrar a Girona l'estiu passat. Porta al càrrec una desena de mesos. Com els valora?

Estar a la direcció esportiva d'un club de Segona A, veient com les coses rutllen, treballant a gust i sense interrupcions; tot això no és fàcil. Estic molt agraït per aquesta oportunitat i l'estic gaudint molt. La situació de l'equip m'està ajudant. També sóc molt realista. Si aquest any no pugem, la temporada vinent estarem a Segona A essent un club de la zona mitjana o baixa. S'haurà de fer un molt bon treball perquè tothom esperarà estar de nou en una situació còmoda o bona i no serà gens fàcil. Aquesta previsió la tinc i estic treballant per fer un equip competitiu de cara a l'any vinent. Repetir el que estem fent és difícil, però almenys no patir.

Amb tanta incertesa i enderreriments en el cobrament, aquesta previsió i tot el treball que està fent deu costar més que no pas si tot fos una bassa d'oli.

Està molt clar. La incertesa que ha existit no ha ajudat en el treball diari. Els jugadors estan fent un bon any, això comporta interès d'altres clubs i fa que no sigui tan fàcil renovar. En tota negociació hi ha dues parts i totes han d'estar d'acord. Tenim uns mitjans econòmics, mentre que els jugadors tenen els seus agents, que treballen per millorar els seus contractes. Què vol dir això? Que estem treballant molt a sobre i valorant-ho tot plegat. Després d'una bona temporada, sempre és més difícil fer la feina.

Estem a mitjans d'abril i tot és a l'aire, com aquell qui diu. Va bé de temps?

Sí, crec que sí. Les coses no s'han de fer amb presses, sinó amb molta cura. Anem bé de temps. Tenim poc més d'una desena de jugadors amb contracte en vigor. Sabem de manera clara quines són les nostres prioritats pel que fa a l'esquema futbolístic. Hem de valorar la situació del cos tècnic. El míster té contracte però s'ha de valorar si se li ha d'allargar encara més. Tot això s'està valorant. Però toca saber quin serà el projecte del Girona de cara a l'any vinent.

Entenc que la intenció és la de renovar Pablo Machín?

Ell té un any més de contracte (acaba el 2016). Estem tranquils. Ell està content aquí. Està fent una temporada excel·lent. La nostra prioritat seria que continués no només l'any que té, sinó algun més.

Li han ofert alguna cosa ja?

No hi ha res en ferm encara. Tenim molt bona relació i n'hem parlat, però hem dit també que fins que no hi hagi cap seguretat de saber quin projecte existeix i quin és l'objectiu a dos o tres anys vista, no ens asseurem a negociar sobre coses més concretes.

Anomenava abans els jugadors que tenen contracte per a l'any vinent. El Girona ha rebut alguna oferta per algun d'ells?

Si féssim un estudi del mercat de la Segona Divisió A pe que fa a traspassos veuríem que se'n solen fer molt pocs. Això vol dir que no és fàcil. Hem de seguir treballant amb els jugadors que tenim. Si després ens ve alguna oferta i se'ns posens diners de la clàusula a sobre la taula, llavors valorarem què fem i els possibles relleus que hi podem trobar. Però crec que tenim una bona base, sobretot en el mig del camp i també a la davantera. Sí que hem de treballar més els carrilers, els centrals... Tot això s'ha de valorar.

Un dels carrilers que té cartell però que acaba contracte aquest juny és David Juncà, un futbolista que no juga des del novembre. Entén el seu cas?

La gent no ho veu, però dins del nostre organigrama tècnic i dels serveis mèdics, és un tema que ens està portant molts maldecaps. Creiem que és un jugador molt important que ens donaria un plus enorme si el poguéssim tenir fins al final de temporada. No estem llançant la tovallola per res. L'estem cuidant, que se senti cada dia millor. Sembla ser que està millorant. Esperem que en una o dues setmanes pugui estar amb el grup i poder-lo veure jugar de nou en aquest tram de temporada.

És impossible pensar que seguirà la temporada vinent?

És una situació que va agafant una forma complicada des del principi. Acaba contracte, és jove i va començar de manera excel·lent la temporada. La prioritat dels seus agents és buscar-li opcions de més nivell; això és lògic i el més habitual. Però hem de tenir en compte que ha estat cinc mesos sense competir. Això fa que jo estigui una mica més obert a poder pensar que no he de llançar la tovallola. Estic parlant amb els seus representants. Ell té alguna situació avançada i és cert. Però no veig aquest cas tan impossible com fa uns mesos enrere. Ara, també és probable que Juncà l'any vinent no estigui aquí.

Per tant, vostè encara no veu al cent per cent que Juncà l'any vinent no serà aquí. És això?

Exacte. No ho puc veure. Poden passar moltes coses. El Girona pot pujar a Primera, que no és impossible. Juncà podria jugar aquí a Primera. Una altra: podem quedar-nos a Segona A i tenir igualtat de condicions amb d'altres clubs. Sóc franc i li dono un 90 per cent de possibilitats que acabarà marxant.

Alguna de les incorporacions que va moure vostè personalment quan va fitxar pel Girona van ser les cessions de Pablo Íñiguez, Cristian Gómez i Christian Alfonso. El molesta veure que són jugadors que no tenen gaire protagonisme?

No, de cap manera. Quan planifico la temporada, el que intento és crear un equip competitiu amb el major nombre d'opcions possibles. En tots els vestidors hi ha 14 o15 jugadors amb més participació i la resta no. En el nostre cas, aquests futbolistes que m'ha anomenat no estan tenint la participació que esperaven. Em sap greu per ells: són joves, professionals i amb qualitat. Les circumstàncies de l'equip des de l'inici ha fet que el míster hagi treballat amb una sèrie de gent que està donant un alt rendiment. Encara queden nou partits per capgirar aquesta situació i els animo a seguir treballant.

Als jugadors cedits, com Albert Vivancos (Hospitalet) i Bigas (Sant Andreu), com els prova l'experiència?

Estic content pel que fa a les cessions. Vivancos ha fet un procés molt interessant. Ha demostrat que pot jugar a la Segona Divisió B. L'he vist uns quants partits, el tinc controlat. Crec que ha crescut. L'any vinent pot estar a la pretemporada del primer equip i llavors valorarem si necessita un any més de cessió o si el veiem com un Pere Pons; un exemple clar que la gent jove pot anar cap a dalt. En Bigas és un cas diferent. Fa ben poc que ha anat al Sant Andreu, però també amb la mateixa idea. Havia participat amb el primer equip, però estava clar que era difícil que aquí pogués progressar. Ara està jugant, és un jugador important. Parlo molt amb Miguel Álvarez (entrenador del Sant Andreu) i m'està parlant de manera excel·lent del nano. Probablement també farà la pretemporada.

Quan parlem de "partits especials", sempre ens referim als jugadors. Però vostè, en la seva etapa com a futbolista, va vestir els colors del Leganés, l'equip que dissabte visita Montilivi. El considera també un duel especial?

Com a partit, el veig un enfrontament difícil. Tots ho són. El Leganés està fent una molt bona segona volta, s'ha reforçat molt bé i es presentarà en una dinàmica molt positiva. Crec que ens generarà moltes dificultats. Sabem que aquests tres punts tenen molta importància, sobretot per aixecar-nos ràpid de la derrota al camp del Las Palmas. A Leganés hi vaig jugar un any, però no en guardo un sentiment gaire bo. No va ser una de les meves millors temporades tot i estar a Segona A. Tinc gent que conec, però tampoc hi ha una relació humana gaire directa. Esperem guanyar. Ho necessitem.