Des de casa, tot sopant o al sofà, milers d'aficionats blanc-i-vermells van veure com el seu Girona feia no un, sinó dos passos de gegant cap a Primera Divisió. El que havia de ser un partit d'allò més complicat es va convertir en pràcticament una bassa d'oli gràcies al fet que els homes de Pablo Machín van exhibir la seva condició de millor visitant de la categoria amb dos gols de Mata i un altre de Felipe Sanchón. La victòria a Mendizorrotza va anar acompanyada de l'empat de l'Sporting a Alcorcón en l'altra gran notícia de la nit. Aquest marcador deixa el Girona amb 75 punts, dos més que l'Sporting (73) a manca de només tres jornades per disputar-se. L'alegria dels jugadors gironins al final del partit estava més que justificada. L'equip, a diferència del que molts s'entossudeixen a repetir, no es desinfla. Al contrari. El somni és cada cop més a prop. El derbi de diumenge contra el Llagostera agafa encara més transcendència, sobretot si els d'Oriol Alsina són capaços de superar avui l'Albacete a Palamós i mantenir les seves opcions de disputar el play-off.
Gens amant de fer rotacions tal i com va reconèixer dimarts mateix, Pablo Machín només va retocar l'equip per suplir les baixes del lesionat Lejeune i del sancionat Cifuentes amb l'entrada de Mas i Aday al seu lloc. Malgrat una setmana tan atapeïda com aquesta i quan les cames comencen ja a pesar per l'acumulació de partits, el tècnic sorià manté fidel el seu bloc de jugadors. El Girona es presentava a Vitòria amb la sensible baixa de Lejeune -un home insubstituïble, segons l'entrenador- i amb el repte d'haver-se d'enfrontar a un equip llançat i il·lusionat per fer la promoció. Un Alabès que arribava fortíssim a la cita, sense importar-li el rival. El tècnic local Alberto López sí que va apostar per donar entrada a homes inesperats com Sangalli o el saltenc Toribio per intentar tenir més frescor. En definitiva, als gironins els esperava un exercici d'exigència màxima. Calia estar serè i alhora amb aquell punt de nervi necessari per fer mal en el millor moment. Els de Machín van començar ben col·locats i de seguida es podia haver avançat en una bona jugada individual de Sandaza, que va rematar desviat.
De mica en mica l'Alabès s'aniria fent amb el control de la pilota amb el permís concedit d'un Girona que esperava atent per robar i sortir al contracop. Els vitorians s'aproximarien a l'àrea de Becerra amb perill per les dues bandes i sobretot amb un xut col·locat de Juanma que va sortir fregant el travesser. Res de l'altre món. Qui mossegaria primer seria el Girona en un ràpid contracop en què Pere Pons es va inventar una assistència al més pur estil Laudrup per a Mata, que no va perdonar. El davanter madrileny va plantar-se sol davant Goitia i el va superar amb un xut per baix. El partit s'encarava d'allò més. El Girona lluïa la versió d'equip sòlid i efectiu que tants cops ha ensenyat aquesta temporada a domicili.
El gol havia fet mal a l'Alabès, que havia perdut la brúixola mentre el Girona veia com el partit entrava en una fase de punt mort que li anava estupendament. Calia, però, assegurar l'avantatge fins a la mitja part. El Girona no només ho aconseguiria sinó que a més a més carregaria de targetes els bascos abans que Lesma López xiulés el camí dels vestidors.
A la mitja part, de ben segur que els jugadors blanc-i-vermells van conèixer que l'Sporting no havia passat de l'empat a zero a Alcorcón, un resultat que els afavoria d'allò més si s'aconseguia mantenir el triomf provisional a Mendizorrotza. També al descans, Jonas Ramalho va veure que no podia més i va cedir el seu lloc a Pablo Íñiguez. El defensa basc s'havia lesionat als primers minuts de partit però havia resistit fins a la mitja part. Si tan important era haver arribat al descans amb avantatge, més encara ho era no encaixar als primers compassos de la represa per evitar que els bascos s'animessin. A punt estaria Laguardia de fer-ho després d'un servei des de la cantonada. La seva rematada se'n va anar als núvols incomprensiblement.
El Girona, en canvi, no perdonaria a la primera mitja ocasió que tindria i encarrilaria la victòria. El 0-2 naixeria d'un córner absurd concedit per Goitia que nova poder agafar una innocent rematada de Sandaza. El llançament des de la cantonada el remataria al primer pal Mata per fer el seu segon gol del vespre i donar més avantatge als blanc-i-vermells. El 0-2 era or pur per als de Machín, que tenien poc més de mitja hora per envadant per gestionar.
El primer que va fer Machín va ser fer entrar Felipe Sanchón per un Eloi Amagat que estava oferint un recital, però que va demanar el canvi per unes molèsties. Alguna pilota penjada i els intents estèrils de Juli de penetrar entre línies van ser els únics arguments d'un Alabès que, més amb el cor que amb el cap, intentava posar setge sense èxit a la porteria de Becerra. El Girona no va patir gens fins al final. Al contrari. Encara va tenir temps per ampliar l'average general amb l'Sporting gràcies al gol de Felipe Sanchón a tres minuts del final.
