El Mallorca estava tranquil i jugava més còmode, els de les illes no tenien cap pressió i només havien de sortir a jugar. El Girona no era capaç de crear ocasions, una suma d'imprecisions bàsicament tècniques faien que no tingués continuïtat en el joc. Apareixien errades de control i en la passada, com també en la presa de decisions, imprecisions que no havien existit fins a l'arribada d'aquest partit a Palma. Al mig camp Pere Pons desequilibrava en conducció, mentre que Àlex Granell i Eloi Amagat buscaven seguretat per controlar el partit però no trobaven línia de passada per poder buscar accions ofensives, els costava molt connectar amb els dos puntes. Becerra va ser decisiu en el 0-0 per continuar donant vida al partit. Només calia pensar en el partit de Mallorca, els jugadors ja sabien que l'Sporting estava guanyant, calia concentrar-se durant el descans per millorar.

A la segona part no es podia tornar a caure en el joc directe cap als dos puntes sense passar pel mig camp, Fran Sandaza i Jaime Mata estaven molt separats de l'equip i en moltes ocasions havien de lluitar molt sols, no trobaven espais entre els centrals, només hi havia arribades per banda. A la segona part vèiem l'equip que hem vist durant la temporada, els mitjos participaven més ofensivament i l'equip ja tornava a dominar i a jugar a camp contrari. M'agrada que l'entrenador prengui decisions quan encara queda partit, no espera ni especula, Aday i Felipe Sanchón surten per buscar més profunditat i aconseguir més arribades, però quan més bé estava la situació, l'equip es queda amb deu jugadors, faltaven quinze minuts i agafava molta importància no perdre i sobretot aconseguir que el Mallorca no s'avancés al marcador, l'equip no estava per remuntar. Aquest és l'any dels gironins, la primera vegada que connecten els dos puntes arriba el gol de la victòria i a partir d'aquí seguretat en defensa, ordre i concentració, impressionant desgast físic d'un equip que es va buidar i que va competir fins al final. Costa entendre que l'àrbitre no assenyalés ni una de les faltes que li van fer a Mata quan estava sol en punta, qualsevol d'elles donava un aire i un descans que els jugadors necessitaven urgentment.

Ara ja només cal pensar a guanyar diumenge a l'estadi de Montilivi. El Girona ha de jugar fort però tranquil i gestionant les emocions. No caldrà mirar cap a Sevilla, ja que el gironins saben que depenen d'ells mateixos. La manca de centrals caldrà solucionar-la augmentant el sacrifici col·lectiu. D'això aquest equip en sap un munt, ha estat tota la temporada fent-ho.