«Allò nostre ja va ser somni però ara l'equip és a les portes de fer-la molt més grossa encara». Són paraules de Jito Silvestre, un dels protagonistes de l'últim ascens del Girona. Ha plogut ja força des que aquell 15 de juny del 2008 el gol de Migue contra el Ceuta tornés el Girona a la categoria de plata mig segle després. Llavors, aquella fita va ser qualificada d'històrica i brutal per a un equip que va encadenar molts mesos sense cobrar abans de superar al play-off el Barakaldo primer i el Ceuta després per ascendir. Ara, set temporades després, l'equip no només està més que consolidat a Segona A, sinó que té a tocar dels nassos un ascens a Primera que seria el més gros que ha viscut mai l'entitat.

Eloi Amagat és l'únic supervivivent de l'últim Girona que va viure un ascens de categoria. Titular indiscutible ara a l'equip de Pablo Machín, Eloi era un jove de 22 anys que mai es va guanyar la confiança de Raül Agné. Tot i això, el gironí va participar en 22 partits (9 de titular) i va gaudir com pocs de l'ascens a Segona A del seu equip. Eloi Amagat va haver de marxar a Llorca i Llagostera abans de tornar per consolidar-se com un migcampista indiscutible de l'equip que pot assolir l'ascens a Primera. D'aquell Girona que va ascendir contra el Ceuta, un bon grapat de jugadors ja ha penjat les botes i d'altres continuen en categories inferiors. Només Eloi, juntament amb Nagore, Migue i Dorca estan competint a Segona A, mentre que Jordi Xumetra és l'únic que ha arribat a Primera, amb el Llevant.

Aquell estiu del 2007, el president, Josep Gusó, i el director esportiu, Javi Salamero, van posar a disposició de l'entrenador Raül Agné una plantilla de garanties per a la nova categoria. El Girona acabava de pujar de Tercera i volia consolidar-se sense ensurts. No només ho va fer, sinó que l'excel·lent dinàmica que de seguida va agafar l'equip el va dur a assegurar-se el primer lloc ben d'hora i no cedir-lo més. Esportivament les coses rutllaven a la perfecció però fora de la gespa també ben aviat van aparèixer les dificultats per cobrar. Els mesos sense veure ni un duro es van encadenar i la plantilla ho va denunciar públicament diversos cops. Tanmatiex, Raül Agné (actual entreandor del Tenerife), va aconseguir aïllar el vestidor de tots els problemes extraesportius i fer entendre els seus jugadors que l'única solució perquè cobressin era l'ascens a Segona A.

L'equip ho va assumir i amb una fase d'ascens de llibre va superar el Barakaldo (0-0 a Lasesarre i 2-0 a Montilivi) i el Ceuta (0-0 a l'Alfonso Murube i 1-0 a l'estadi). Un dels integrants d'aquell equip, el davanter Jito, considera que el que està fent aquest Girona «té un mèrit increïble» perquè compta amb «un dels pressupostos més baixos» de la categoria. El barceloní, que viu a Vitòria ja fa temps i juga al Sestao, desitja «de tot cor» l'ascens del Girona. «Ho tenen tot a favor i em sembla que no se'ls escaparà. He llegit que la ciutat està bolcada i que no queden entrades i això és molt important», considera. Jito, tanmateix, avisa que «no serà fàcil» perquè té clar que el Lugo «vindrà a competir, amb algun premi extra de Gijón».

En la mateixa línia, s'expressa el capità d'aquell equip, Jordi Dot, que es fa creus del que està aconseguint l'equip. «És molt gros el que estan fent. No tenen por de res i els veig amb molta confiança», diu Dot. L'osonenc ha vist força l'equip i té clar que el Girona «marcarà». «Tenen la fórmula màgica. Marquen amb poques arribades i al darrere corren i defensen tots com animals». Sobre quin Lugo vindrà a Montilivi, Dot aposta per «no pensar ni tornar-se boig» amb els possibles incentius que ?puguin arribar de Gijón. Des d'Olot, Uri Santos vibra veient el seu exequip a tocar de Primera. «Han fet un any increïble. Han creat un ambient a la ciutat i la demarcació que no s'havia vist mai. Es mereixen pujar i fer-ho seria la culminació d'una gran temporada», assegura el davanter garrotxí. Uri considera que el Girona ha de prescindir de tot el que siguin factors externs i centrar-se únicament a guanyar el seu partit. «Estan per sobre d'aquestes coses. Han de guanyar i la millor manera és fer-ho a casa davant un Montilivi que estarà ple de gom a gom», diu l'exblanc-i-vermell.