Final cruel, molt cruel. Aquests tres mots són suficients per resumir el tràgic desenllaç que es va viure ahir a Montilivi. S'havien complert ja els 90 minuts de partit. Només faltava disputar el temps extra. Quatre minuts d'afegit. Quatre minuts per oblidar que malauradament passaran, es vulgui o no, a la història del club. De forma injusta, immerescuda, però sobretot molt cruel el Girona es va quedar sense poder fer realitat el somni de pujar per primera vegada en els seus 85 anys d'història a Primera Divisió. Una autèntica patacada. I és que quan tot semblava fet, quan el gol de Fran Sandaza -va marcar en el 44'- era suficient per tocar el cel, un gol de Caballero en el 91', posava l'1-1, i deixava el Girona sense premi. Autèntic gerro d'aigua freda.

Els últims tres minuts del partit van ser del tot surrealistes. Igual que va passar la temporada passada en el partit Las Palmas-Cordóva, també en l'última jornada, i amb l'ascens a Primera en joc, el final va ser de pel·lícula. O dit en altres paraules, còmic, molt còmic. El protagonista va ser el mateix. Ahir, el col·legiat, Sánchez Martínez, va ser protagonista en un altre desenllaç semblant al viscut el curs passat. Ahir, igual que ara fa un any, el Las Palmas entrava en l'afegit com equip de Primera Divisió, però quan tot semblava sentenciat -com ahir a Montilivi- i els aficionats insulars començaven a invadir el camp per celebrar el seu retorn a Primera, un gol d'Ulises Dávila en el 92' donava l'ascens 42 anys més tard a l'equip cordovès. Ahir, a Montilivi, l'assistent va anul·lar de forma encertada i amb molta sang freda, tot sigui dit, un gol del francès Florian Lejeune en el 93' quan tothom ja donava per fet el 2-1, saltava d'alegria i es veia a Primera Divisió. Un aficionat del Girona enrabiat per la decisió va llançar una ampolla d'aigua a l'assistent, i l'àrbitre va suspendre momentàniament el partit, en uns minuts de molta incertesa. Al final, com ja va fer l'any passat en l'esmentat Las Palmas-Còrdova, José María Sánchez Martínez, va decidir reprendre el joc i disputar els darrers 40 segons que igual que aquell dia, no van servir per moure el marcador.

Els més optimistes intentaran passar pàgina, agafant-se en la consolació que a partir de dijous, hi haurà una nova oportunitat amb el play-off d'ascens. I el primer rival a qui s'haurà de superar serà el Saragossa. Precisament, coincidència o no, el mateix col·legiat, també va perjudicar aquesta temporada el Girona, en el partit a La Romareda. Els de Pablo Machín van arribar al descans guanyant (0-1), quan de forma rigurosa, Sánchez Martínez va expulsar el blanc-i-vermell David Bigas a l'inici del segon temps. El Saragossa acabaria guanyant 2-1.

De tots colors

Ahir, a diferència d'altres ocasions va sortir creu. Fins ara, en les set temporades a Segona Divisió A, el Girona havia tingut gairebé sempre la sort de cares. Ahir, aquesta va girar l'esquena a un Girona que en el seu segon curs a la categoria (2009/10) ja va salvar-se in extremis gràcies a un penal transformat per Kiko Ratón, en el 93' contra el Múrcia (1-1).

Més bé també va acabar la temporada 2011-2012, quan l'equip entrenat aleshores per Javi Salamero i Rubi va acabar sumant 22 dels últims 30 punts possibles, si bé és cert que el descens del Vila-real, que va arrossegar el seu filial a Segona B, va facilitar i molt les coses. Tot i això, el Girona acabaria el curs fora de les últimes quatre posicions. La mateixa proesa, la va aconseguir la temporada passada (2013-2014) sumant 21 dels últims 39 punts. L'arribada de l'actual tècnic, Pablo Machín va servir d'autèntic revulsiu per una plantilla que a onze jornades del final estava pràcticament mort, arribant a estar a vuit punts de la permanència.

El miracle es va complir, i el Girona va salvar la categoria amb una victòria a Montilivi contra el Deportivo (3-1) en la darrera jornada de Lliga. Ara, tot això ja és passat. L'història l'escriuen els guanyadors, però sobretot aquells qui creuen que els somnis es poden fer realitat, i els jugadors del Girona aquesta temporada ja han demostrat sobradament que hi creuen.