Quique Setién té 56 anys, ha estat futbolista durant gairebé dues dècades i fa uns 15 anys que exerceix com a entrenador. De currículum, en té. I molt. Però en tot aquest temps, segurament mai havia viscut una situació tan surrealista com la d'ahir a Montilivi. Ja no pel que va passar al damunt del camp, que també, sinó també perquè va haver de protagonitzar una roda de premsa partida en dues parts. En la primera, ben pocs titulars. "Me'n vaig del Lugo content per la feina feta", "en els últims minuts podien passar moltes coses" i "hem competit fins al final perquè aquesta era la nostra obligació". En aquell moment, un directiu del CD Lugo va interrompre la xerrada per anunciar que calia jugar els 40 segons restants. Un cop definitivament acabat el partit, Setién va tornar a aparèixer a la sala de premsa. I va ser llavors quan es va deixar anar.

Mentre una bona colla d'aficionats del Girona, a l'exterior de l'estadi, dirigien uns quants insults cap al Lugo, Quique Setién deia "entendre el cabreig dels jugadors" locals. No només això: "Entenc que ens mirin malament i que quan algú té a tocar un ascens a la seva mà, reaccioni d'aquesta manera i s'enfadi. Després d'una temporada extraordinària, és un pal caure així. Jo, si estigués en el seu lloc, m'hauria comportat igual".

Al càntabre semblava que no li agradaven massa les preguntes dels periodistes. Responia breument, seriós. Fins que es va deixar anar. "Culpar-nos a nosaltres ha estat excessiu. Hem jugat un partit de futbol en el qual hem intentat deixar el prestigi del Lugo al més amunt possible. En els últims anys m'han passat situacions similars, amb el Mirandés i el Ponferradina implicats. La culpa del que ha passat avui (ahir per al lector) no és nostra. La culpa és del Girona. Per no marcar més gols en el primer temps, o per no haver sumat més punts al llarg de tota la Lliga. Tots els que hi vulguin veure més enllà, és com a conseqüència de la ràbia".

Indubtablement, els famosos maletins també van aparèixer a la sala de premsa. Setién va assegurar no saber-ne res. "Molts es pensaran que estem primats per l'Sporting. És absolutament fals. Nosaltres no estem primats. Hem sortit a competir pel respecte que es mereix el futbol", va subratllar. I va saltar quan se li va recordar que al Lugo no li anava res en aquesta última jornada. "A mi sí que m'anava! He rebut 10 gols els dos últims cops que he visitat Montilivi i he hagut d'aguantar de tot. Jo sí que em jugava alguna cosa. En 35 anys que porto en aquest món mai he sortit a perdre; sempre he volgut guanyar".

Llavors, ja amb un to una mica més suau, va elogiar la temporada del Girona i li va desitjar sort de cara el play-off. "És un equip que m'ha encantat durant tot l'any. Hi ha grans jugadors, inclòs Sandaza, qui no va tenir massa sort amb mi l'any passat, que m'han sorprès. Ara, el Girona no era el mateix de les últimes setmanes. El moment de màxima tensió ha fet que les cames i la ment no li funcionés com sempre. Ara, considero que ha fet mèrits suficients com per ascendir i espero que així sigui".