"Seguirem endavant, seguirem lluitant. Hi tenim tan poc a perdre. Per l'avui i pel demà. Pels que han d'arribar fins a conquerir la glòria". Aquesta és una estrofa de la cançó Seguirem lluitant, d'Els Catarres. Unes paraules a les quals aferra totes les seves esperances Pere Pons. Com ell, tots els seus companys s'han passat les últimes hores donant moltes voltes al que va passar el diumenge a Montilivi. Alguns ho han paït millor que no pas d'altres. A d'altres, encara els queda potser algun dia més de dol. Tots ells, això sí, saben que l'única solució per aixecar el cap i per tornar a aspirar a pujar a Primera és buscar una motivació, quelcom amb el que poder creure de nou. "Ja us asseguro que per tombar aquest equip s'ha de colpejar encara molt més fort. Continuem junts!", va ser el discurs que va triar David Juncà al Twitter.
La mateixa xarxa social a la qual van recórrer bona part dels membres del vestidor de Montilivi. Com Cifuentes, que va apostar per penjar una foto. O Granell, més amant de les sentències: "Ahir va ser dur, mai tan dur. Avui desitgem que arribi dijous. No despengeu les banderes dels balcons, que ara tots junts ho farem èpic". Tots ells, Pons, Juncà, Cifu i Granell. I la resta. Tots saben que toca aixecar la moral, que cal carregar les piles el més ràpid possible i espantar tots els fantasmes com més aviat millor. La teòrica està clara, però a la pràctica la plantilla al complet va viure el despertar més dur de la seva carrera. Un dia que mai haurien volgut viure. Un dilluns en què la felicitat i les celebracions havien de monopolitzar la seva agenda. A l'hora de la veritat, la rutina de sempre. Entrenament de recuperació. I cares llargues, moltes cares llargues.
No havien passat ni 24 hores del tràgic final contra el Lugo que va privar de celebrar un ascens històric que els jugadors de la primera plantilla del Girona tornaven a posar els dos peus a Montilivi. Sense gaires alegries i molts d'ells amb el cap cot, van anar desfilant per l'aparcament de l'estadi camí dels vestidors. N'hi va haver que van aparèixer una mica més tard, però Pablo Machín va poder comptar amb tots, encara que no pas per dirigir un entrenament convencional. Mentre que els titulars van dedicar el matí a tractar-se al gimnàs o a fer una mica de cursa contínua per l'annex, la resta (suplents i no convocats) van protagonitzar una sessió suau en què la pilota en va ser la protagonista. Durant molta estona, Pablo Machín i bona part del seu cos tècnic (Jordi Guerrero, Jordi Balcells o també Omar Harrak, entre d'altres), es van haver de vestir de psicòlegs per començar a aixecar els ànims d'una plantilla que, a dia d'avui, viu el moment més dur de la temporada. Les cares llargues van ser la nota predominant de la matinal d'ahir i a algun dels jugadors encara se'l va veure força afectat. Machín va agafar el timó i en més d'una ocasió es va anar reunint amb alguns dels seus homes. Poques paraules, gestos de complicitat i sobretot molts ànims. Sap que físicament l'equip arriba molt just al play-off i el que no vol és que l'estat d'ànim encara sigui més baix, així que ahir es va encarregar d'intentar injectar una mica de moral i confiança al vestidor.
Un despertar dur. Segurament el més dur. Però també una barreja de sentiments diferents als que es van viure diumenge, un cop consumada la desgràcia. Si llavors la ràbia i la indignació eren els ingredients predominants, ahir el got es començava a veure una mica més ple. No li queda cap altra opció al Girona si vol seguir aspirant a l'ascens. "Va ser duríssim el que vam viure, però avui (ahir) ja només mirem endavant". El tuit d'Eloi Amagat és un exemple del pensament únic que es comença a instal·lar entre la plantilla. Segons revelava Àlex Granell, l'encarregat d'atendre ahir als mitjans que es van desplaçar fins a Montilivi, la mateixa nit del diumenge el grup de whatsapp del primer equip ja treia fum. "Tots els missatges eren d'ànims. Missatges en què diem que ho podem fer, que en som capaços i que estem preparats. Vaig quedar sorprès. Això diu molt del grup i del bon ambient que hi ha. La trompada és molt grossa, però seguim ben vius. Ens agrada el futbol, doncs ara tenim dues setmanes més per jugar-hi", deia. Tocats, és cert. Encara deprimits, també. Però ben vius, com afirmava Granell. I disposats encara a fer-la ben grossa, per més que costi ara de creure.
