Quatre dies. Mig per lamentar-se, mig per recuperar-se, dos per entrenar i un per demostrar que l'equip ha tornat, si és que mai havia marxat.

Ho deia ahir a la ràdio, no em busquin per parlar del passat, només miro al futur. I el futur immediat pinta escandalosament bé.

Tampoc em busquin per llençar campanes al vol, ara ja no, però no hem de ser il.lusos i hem de tenir clar que si diumenge tot va normal, l'equip tornarà a jugar la setmana vinent.

I malgrat que res està fet, el cert és que aquest equip ahir potser va fer el més difícil que li quedava, aixecar-se quatre dies després.

Fiabilitat a la porteria i a la defensa, brega incansable al mig del camp i contundència al davant, són tres de les quatre armes que ahir va ser servir l'equip de Machín.

La quarta passava pel cap, per ser forts mentalment saben que els aragonesos sortirien a fer sang. I ho van provar vint minuts, i quan ja baixaven el ritme, el gol de Mata. I quan volien agafar aire amb el descans, el de Lejeune.

I a la segona part, la sentència i la sensació que Mata no només havia fet el tercer, sinó que en podia haver aconseguit un quart i un cinquè. Això va mig buidar les graderies de La Romareda abans d'hora.

I al final, ja passats per la dutxa, més partit, ja de cara a diumenge. Becerra demanant que Montilivi apreti de veritat en el matx de tornada. I com he dit que no parlaria del passat, no ho faré, però el porter té raó, l'equip necessita que l'empenyin i no sempre ho ha tingut. Reflexionem-hi.

I si em permeten, lluny que ens agafi una eufòria desmesurada, millor ens apliquem aquella màxima del partit a partit, perquè si bé el de diumenge ara ens pots semblar fàcil, de ben segur que no ho serà.

I si ho fos, hauríem de recordar que el dimecres i el diumenge de la setmana que ve en toquen dos més. I aleshores, contra dos dels més grans i durs rivals que hi ha en aquesta lliga. Tot i que també els dic que no invencibles.

En números, tot plegat és més fàcil. S'ha fet un 25%, en falta un 75.