otí espectacular. Immillorable. Sublim. Meteòric. Posin-li l'adjectiu que vulguin, perquè el tresor amb què el Girona ha tornat cap a casa després del 0-3 d'ahir a La Romareda és ideal per posar un peu i mig en la següent eliminatòria del play-off. Quan mes difícil semblava l'escalada cap a Primera, l'equip català va reaccionar de la millor manera possible a Saragossa, d'on va sortir ben viu i reforçat gràcies a les aturades de Becerra i a l'efectivitat de cara a porteria, amb un resultat boníssim per al duel de tornada d'aquest diumenge.

La sort, o potser la justícia que ha reclamat moltes vegades Pablo Machín, allò mateix que al Girona li havia girat l'esquena només feia uns dies en el fatídic final del partit contra el Lugo, van aparèixer de cop i volta durant la tarda d'ahir. Si no, no s'explica de cap manera com l'equip blanc-i-vermell va ser capaç de marxar al descans amb un 0-2 a favor quan el Saragossa va ser el que va posar-hi una marxa més i el que va gaudir de moltíssimes ocasions per desnivellar la balança. I clares, molt clares. Les intervencions de Becerra, un cop més salvador, i l'encert van ser les clau. Això, i també la fortuna de rebre un regal com el que li va servir en safata el porter Whalley a Jaime Mata perquè el madrileny, al minut 21, obrís la llauna i fes pujar el 0-1 a l'electrònic.

Fins llavors, el Girona havia estat un ninot a mans del Saragossa. Els de Popovic, empesos pels gairebé 24.000 aficionats que poblaven les graderies, van posar setge a la porteria de Becerra des del primer sospir i sense descans. No hi havia treva. Un play-off és un play-off i el premi de pujar a Primera és massa gran com per relaxar-se. Ho va entendre a la perfecció l'equip aragonès, que va sortir a totes des del xiulet inicial. Dels gironins no hi havia notícies. Amb Richy de nou a l'onze i Pablo Íñiguez com a únic estrany en l'equip tipus, al Girona semblava que encara li pesava el cruel desenllaç de la Lliga regular. Superat només començar, es va encomanar a la mala punteria dels davanters rivals i sobretot a les aturades del seu porter. Fins a quatre mans salvadores va posar el badaloní per mantenir en vida el seu equip, que va treure petroli de les comptades arribades de què va gaudir. Als 9 minuts, va començar el repertori del porter. En una pilota penjada a l'àrea, la rematada de Rubén la va refusar Becerra amb una estirada felina; el rebuig el va collir Vallejo, que va enviar la seva rematada molt a prop del travesser.

Només dos minuts després, un mal servei de Richy a camp contrari va propiciar un ràpid contracop del Saragossa. Pedro va conduir la pilota durant molts metres, es va plantar al coll de l'àrea i va xutar ben a prop de porta. Una més per als locals: al llindar del quart d'hora, una centrada al cor de la gran cap a Willian José, que tenia la rematada franca, la va salvar Lejeune. I poc després, en un córner al primer pal, Sandaza gairebé marca en pròpia porteria.

Era una veritable allau i al Girona ni se'l veia. Pintava prou negra la cosa, fins que els astres es van decidir alinear. O això, o que Whalley va badar de valent i Mata va ser més murri que ningú. El porter, vés a saber per què, va voler protegir en excés la pilota davant la presència del davanter. Tant, que el madrileny va tenir temps de prendre-li la cartera, enfilar cap a porteria i marcar el 0-1. La Romareda va callar de cop i durant una estona, el Girona es va espolsar la pressió, la por escènica o el que fos que l'havia aculat durant els primers 20 minuts.

L'estadi no va despertar fins una estona després, quan va reclamar unes possibles mans de Richy a l'interior de l'àrea. És cert que la pilota li va picar al colze, però el gallec tenia el braç enganxat al cos i Valdés Aller va preferir passar-ho per alt. A l'altre costat del camp, Mata se les tenia amb Rubén. El partit s'escalfava i l'afició, també. Tot plegat va despertar el Saragossa, que va gaudir d'una immillorable ocasió per empatar. Però, de nou, Becerra va entrar en acció per inventar-se una gran aturada que mantenia el resultat. Falta sacada des d'un lateral, l'esfèrica penjada a l'àrea i Dorca que, tot sol, rematava de cap a plaer. La resposta de Becerra va ser espectacular: tot rectificant, va posar la mà amb ràbia i va evitar el gol. Però el que són les coses: tot el que va arribar a fallar l'equip de Popovic, ho va convertir en or el Girona, que feia el 0-2 just abans del descans gràcies a una rematada de Lejeune en un servei des de la cantonada.

L'escenari era immillorable. Amb el marcador a favor i 45 minuts ventilats, calia saber jugar el segon acte, neutralitzar qualsevol ruixat local i utilitzar el cap. Era d'esperar que el Saragossa sortís a matar. Sí i no. Segurament aquesta seria la seva intenció, però es va trobar amb un Girona còmode i conscient que el que tenia entre mans no se li podia escapar. Va ser precisament l'equip de Machín el que va sortir millor, fins al punt que va disposar de dues bones oportuitats. Al minut de la represa, Mata va liderar un contracop fins a plantar-se davant de Whalley, però aquest cop va desviar massa el seu llançament. Poc després, la segona: servei de córner per als gironins, l'esfèrica li arriba a Juncà que la pica de primeres i Pablo Íñiguez, quasi sense voler, va fregar el gol amb la seva rematada. A la tercera va anar la vençuda. Contracop de llibre en què Aday, que acabava d'entrar per Juncà, rebia a la banda esquerra. Bon control del de Sentmenat i millor canvi de joc per a la internada de Mata. Aquest se la va col·locar amb el pit i va empalar davant la sortida de Whalley. 0-3, partit sentenciat i eliminatòria encarrilada.

Amb tot dat i beneït, el Girona va saber matar el partit, no com fa uns dies contra el Lugo. Contundent en defensa, perdent temps quan tocava i buscant ampliar l'avantatge. Ho hauria pogut aconseguir Mata en dues ocasions, però entre Whalley i un defensa es van encarregar d'evitar el hat-trick del davanter.