El Girona havia de començar la temporada 2011/12 al camp del Celta però una vaga de futbolistes va ajornar l'estrena una setmana i la primera jornada del curs (segons el calendari, la segona) va portar l'Elx a Montilivi. Era el divendres 26 de d'agost i amb prou feines 2.400 aficionats van anar al camp. A la banqueta s'hi asseia Raül Agné. Era la temporada del salt de qualitat que va acabar amb la permanència miraculosa firmada pel tàndem Salamero-Rubi. Des d'aquell dia que el Girona no rebia un 1-4 a Montilivi, el marcador que incomprensiblement ahir va eliminar l'equip de Pablo Machín dels play-off d'ascens a Primera després d'haver aconseguit a l'anada un botí de valor incalculable en forma de 0-3.

A l'onze inicial d'aquell Girona hi havia tres futbolistes que ahir tornaven a ser sobre la gespa: Jandro i Richy seguien de blanc-i-vermells, i Dorca ara defensa els colors del Saragossa. Etxeita va avançar ben aviat, als deu minuts, l'Elx i poc després Ángel feia el 0-2. Rigo va escurçar diferències pel Girona amb una falta. Els alacantins, però, van acabar de sentenciar a la recta final amb gols de Pelegrín i Beranger. Aquell mal inici de curs va marcar tota la temporada, en què els gironins van estar enfonsats a la cua de la classificació i només es van poder salvar gràcies al magnífic tram final de campionat amb Salamero i Rubi de tècnics, a més del factor anímic que va representar el descens per arrossegament del filial del Vila-real, que reduïa les places que conduïen a Segona B de quatre a només tres.

Cap dels 21 marcadors que el Girona havia aconseguit en lliga aquesta temporada a casa l'eliminava. Ni un. La derrota més contundent, l'1-3 encaixat davant del Betis, conduïa els de Machín a la final de la promoció. Per postres, l'equip no perdia davant la seva afició des del 0-1 del Barça B el 7 de desembre. La d'ahir va ser, per tant, la primera derrota a l'estadi de 2015. En el pitjor moment.

L'últim cop que un rival va fer 4 gols al Girona a Montilivi va ser el Xerez, en aquella tarda d'infaust record de l'11 de maig de 2013. A la banqueta hi era Rubi. Era la temporada del play-off perdut contra l'Almeria. El Girona venia de guanyar l'Alcorcón amb una èpica remuntada (3-2) i rebia el cuer ja descendit. Les cames van tremolar i els andalusos van sumar tres punts (2-4) tan inútils com eufòricament celebrats pels seus jugadors. Allà es va perdre el tren de l'ascens directe.

També va ser capaç de fer quatre gols a l'estadi el Llevant la campanya 2009/10, la del penal de Kiko Ratón en l'últim sospir contra el Múrcia. En la jornada 33 es va imposar 0-4 a Montilivi i es va situar en zona d'ascens a Primera. Albert Dorca va ser titular amb l'equip de Narcís Julià, on també hi eren Xumetra, Peragón o Calle.