De l'eufòria, a la frustació. Per segon diumenge consecutiu, Montilivi es va vestir de gala per viure un dels partits més importants de la història del Girona. Amb un ple gairebé absolut a les grades, l'afició va tornar a confiar amb l'equip. Li va voler donar una segona oportunitat. No n'hi havia per menys. I més després que dijous l'equip demostrés a La Romareda contra el Saragossa en l'anada de la semifinal del play-off d'ascens, la seva capacitat per refer-se (0-3) de la dura patacada que va suposar no aconseguir pujar a Primera Divisió després de tenir-ho a les mans durant 91 minuts diumenge passat contra el Lugo (1-1).
Abans de començar el partit, tothom es mostrava optimista. Gairebé la totalitat de seguidors havia passat pàgina, i ja només pensaven en aprofitar la segona oportunitat que suposava jugar el play-off. Abans de començar el partit, la pluja amenaçava, i malgrat que mai va acabar diluviant, si que es van haver d'acabar obrint els paraigües (22'). A la tribuna, l'extècnic del Mallorca, Miquel Soler, l'extècnic, Narcís Julià, també els exjugadors José Martínez i Diego Rangel, o l'expresident Jordi Roche. A diferència de la setmana passada, l'afició va animar des d'un bon inici. Ben aviat, el públic va començar a cridar "Girona-Girona". Mentrestant, el Saragossa apretava de valent. Els de Popovic van sortir per feina, i van trobar la seva recompensa, amb un penal per mà de Mata al minut 17. L'afició blanc-i-vermella es va indignar, i va convertir per un moment Montilivi en una olla a pressió. L'afició va tornar a despertar, conscient que ara més que mai, els Pons, Granell, Becerra i companyia necessitaven del seu escalf. La grada estava disposada a ser el dotzè jugador, i els crits de "Girona-Girona" van tornar a fer acte de presència. El Saragossa, sense res a perdre i molt a guanyar, seguia apretant de valent. Poc després, el col·legiat, va anul·lar un gol del Girona per fora de joc. I aquí la desesperació de l'afició que va començar a xiular el col·legiat, i a cridar "fora, fora". Pablo Machín, mentrestant, continuava sense asseure's a la banqueta, més nerviós que de costum conscient que el segon gol del Saragossa era qüestió de temps. I no només va arribar el segon, sinó també el tercer. En només 45 minuts, i en un obrir i tancar d'ulls, l'afició va veure com el seu Girona es va tornar a veure superat per la pressió de fer-ne una de grossa. El Girona posava punt final a la millor temporada de la seva història. De forma injusta, immerescuda, i innexplicable, encaixava una nova patacada, aquest cop, ja sense disposar d'una segona oportunitat.
El gol d'Aday (73') posava l'1-4, i retornava l'esperança entre la parròquia local. Pere Pons hauria pogut fer saltar d'eufòria Montilivi, i fer cridar "gooool" a les més de 8.000 goles gironines, si a les acaballes del partit hagués aprofitat una gran assistència d'Aday. El de Sant Martí Vell no va enviar la pilota al fons de la xarxa, i l'1-4 final feia plorar a més d'un a la grada conscient que definitivament el somni de pujar a Primera s'havia acabat.
Tocava tornar a la realitat. Ramon Pérez seguidor des de fa anys del Girona reconeixia que "és una patacada molt dura. Ho hem tingut a l'abast, i de nou se'ns ha escapat. En tot cas hem de felicitar a la plantilla i cos tècnic per aquesta gran temporada. Hem de ser positius, i pensar que podrem gaudir una temporada més de la Segona Divisió A". Per la seva part, Sílvia Feixas, sòcia del Girona, admetia que "la temporada s'acaba de la pitjor manera possible. La setmana passada ja va ser un cop molt dur, i avui no hem estat a l'alçada. Deixar-se remuntar tres gols, no té explicació. En tot cas, el premi és arribar fins on hem arribat. El Girona es mereix un aplaudiment".
