Manca de concentració. L'objectiu, al començament del partit, era sortir a competir i evitar que el Saragossa s'avancés al marcador durant els primers minuts. Era important que els aragonesos no entressin a l'eliminatòria. En les situacions de possessió i control del joc el partit era igualat, no passava el mateix en les accions d'estratègia, on un Girona molt tou i mancat de concentració era molt vulnerable. Els gironins havien de defensar bé, estar junts per poder recuperar la pilota, i aprofitar els espais que havia de deixar el seu adversari. Per contra, el Saragossa no es va precipitar en cap moment i no va perdre el control del partit. Ben coneixedors del seu potencial en el joc aeri i en les jugades d'estratègia a pilota aturada, treia el màxim rendiment per posar-se zero a tres i passar tota la responsabilitat als locals.
Difícil plantejament en el descans. Gran dificultat per al cos tècnic haver d'aixecar en quinze minuts la moral d'uns jugadors que entraven al vestidor sense saber què els estava passant. El plantejament en el descans passava per recuperar immediatament el treball defensiu i el caràcter amb la finalitat de no rebre un quart gol que pràcticament deixava els locals fora del somni. A mesura que passaven els minuts augmentaven les adversitats per als gironins. Faltant trenta minuts Machín ja havia esgotat els tres canvis a causa de la lesió de Richy. En aquell moment encara existia la possibilitat de pròrroga que podia beneficiar el Girona. L'equip va tornar a jugar angoixat, no trobava la posició ideal sobre el terreny de joc, apareixien els dubtes en un moment del partit on costava veure si era millor defensar o bé anar a buscar el gol. Els dubtes s'esvaeixen a partir del quart gol. No quedava més, el Girona necessitava marcar per partida doble. L'equip va anar a buscar una remuntada que al final va estar molt a prop.
El final. La millor temporada de la història del club ha acabat en dos diumenges consecutius molt durs a Montilivi. Tothom recordarà el gol del Lugo en el temps de descompte, a tres minuts de pujar a Primera Divisió. Després de quaranta-dos partits i deu mesos de feina la promoció d'ascens s'havia de decidir en quinze dies. El Girona va lluitar per pujar de forma directa fins al final de la Lliga. Las Palmas i el Valladolid feia setmanes que preparaven la promoció i entenc perfectament que tal i com va anar el resultat del partit a La Romareda l'entrenador gironí reservés a algun jugador que portava molta càrrega per poder afrontar amb més garanties la més que probable final contra els canaris.
L'ascens es va escapar la setmana passada contra el Lugo, ja que es va passar d'estar a tres minuts de Primera a estar-ne a quatre partits. De totes maneres la temporada que ha fet aquest grup és per recordar durant molts anys. La millor de la història de l'entitat. S'ho han ben guanyat.
