El tòpic dels arbres que no deixen veure el bosc està molt gastat a cop d'utilitzar-se per a les situacions més diverses, però, realment, dos arbres tan grans com les dramàtiques ensopegades contra Lugo i Saragossa poden arribar a tapar la frondositat de la gran temporada del Girona. Un equip que no estava fet, ni de bon tros, per lluitar per l'ascens que ha acabat tercer de la lliga amb 82 punts i que va arribar a estar virtualment a Primera Divisió fins que el gol de l'argentí Caballero en el descompte el va despertar del seu somni. Ara, un cop passades la dues últimes decepcions, és el moment de no oblidar que el Girona tenia un pressupost de poc més de quatre milions i mig d'euros que dista molt dels 21 del Betis, dels quinze del Mallorca, dels catorze del rival de diumenge Saragossa o, en una escala més complicada de comparar, dels 25 milions d'euros que es gasta el Barça en un futbol base que encapçala aquest filial que ha baixat a Segona B. Això mirant els pressupostos però, anant una mica més enllà, si es miren els límits salarials que va fixar per a cada equip la LFP el mèrit dels gironins encara és potser una mica més gran perquè equips que tenien un pressupost global una mica més petit que el club de Montilivi van comptar amb un limit salarial més alt. Per exemple, Quique Cárcel i Pablo Machín van gestionar una plantilla amb 2,1 milions de límit salarial i Leganès el va tenir de 2,7 i Lugo de 2,9 tot i tenir més pressupost.

El concepte de "límit salarial" i determinar el que li pertoca a cada club és un d'aquells temes que cada estiu genera moltes notícies contraposades, molts clubs no el diuen obertament, i, en menor mesura, això també passa amb els pressupostos. Sol costar fer una classificació exacta dels pressupostos, però el periodista asturià Roberto Bayón sol ser una de les referències econòmiques del futbol espanyol a través del seu compte de twitter o d'articles com el que publicava aquest diumenge al diari La Nueva España.

En el mateix, i per il·lustrar un article sobre el limit salarial que pot tenir la temporada vinent l'Oviedo, estableix una comparativa entre pressupostos i classificació final de la Lliga. Una equació que dóna el Girona com l'equip més rentable perquè amb el dissetè pressupost (4.648.00 euros) va acabar tercer, guanyant catorze posicions, mentre que el Llagostera en guanyaria tretze: del pressupost número 22 (3.083.000) al novè lloc a la classificació final de la Lliga. Equips com Leganès, Ponferradina o Mirandès que s'han salvat prou còmodament amb pressupostos prou reduïts són altres equips que surten molt bé parats d'aquesta anàlisi econòmic.

A l'altre costat del gràfic hi ha autèntics desastres de rendibilitat econòmica començant pel mateix Barça B dels Adama, Sandro, Munir, Samper o Halilovic dels quals no es pot saber fins a quin limit salarial van arribar. El club blaugrana no en tenia cap fixada pel filial per part de la Lliga, però sí que es coneix és que a can Barça tenien un pressupost de 24.700.000 euros pel futbol base c començant pel filial que no ha pogut mantenir la categoria. Altres "fracassos" són el Mallorca, setzè amb quinze milions d'euros de pressupost, o l'Osasuna que ha estat divuitè salvant-se pels pèls amb un pressupost de 12.666.000 euros i un límit salarial que quadruplicava el del Girona (8 milions). A Tenerife, nou milions pressupostats per ser dissetens, tampoc poden estar molt contents mentre que el Betis i els seus 21.600.000 de pressupost han fet el que havia de fer: pujar directe.

De cara a la temporada vinent, en la que el Girona es pot quedar com equip més veterà de la categoria en solitari si puja el Las Palmas, no es preveu cap equip amb un pressupost enorme després de l'ascens de Betis, Sporting i dels canaris o el Saragossa. Cap dels equips que baixa de Primera (Elx, Còrdova i Almeria) són "monstres" i d'aquests només el darrer cobrarà la compensació per descens atès que l'Elx ha baixat per impagaments i el Còrdova només ha estat un any a la màxima categoria.