Fran Sandazanou jugador del fc tòquio

«El Girona és el club on he estat més a gust de tota la meva carrera»

14.07.2015 | 15:06
«El Girona és el club on he estat més a gust de tota la meva carrera»

És mitja tarda a Tòquio. Plou. Fran Sandaza (Toledo, 1984) té una estona, després d'entrenar-se i de dinar, per xerrar una estona amb «Diari de Girona» i explicar quines són les seves impressions després de creuar mig món per anar cap al Japó, el seu nou destí un cop realitzada una temporada de somni amb el Girona a la qual només li va quedar la rúbrica perquè fos perfecta. Passades unes curtes vacances i aterrat des de fa uns dies, tot just encadena uns quants entrenaments amb el seu nou equip, a l'espera de debutar. Té ganes d'iniciar aquesta nova experiència. D'aprendre. Però encara té al cap, i sobretot al cor, totes aquelles sensacions que s'ha emportat de la seva etapa a Montilivi. Una estada que mai oblidarà. La millor de la seva carrera, segons ell. Una plaça on no descarta poder tornar, algun dia.

Fa només uns dies que és a Tòquio. Com li està provant l'experiència?
Prou bé, però de moment és tot molt nou per a mi. En aquest poc temps m'he adonat d'algunes coses. Una, és que hi ha moltíssima gent. Però moltíssima. L'altra, és que tot està en japonès i no m'assabento de res, així que m'hauré de posar les piles! De moment, amb tothom amb qui he tractat ha estat molt amable i servicial. A?més, tenim un traductor a l'equip que m'està donant un cop de mà i això, vulguis o no, ajuda.
Les vacances, per tant, liquidades. Ja ha començat a entrenar-se?
Sí. Uns dies enrere, m'havia començat a posar a to amb un preparador físic del club. Però ho feia a part, perquè no em podia entrenar amb la resta de l'equip fins que no se'm presentés de manera oficial. Per fi es va poder fer, vaig signar el meu contracte i ja sóc jugador del Tòquio a tots els efectes, així que ja em puc exercitar amb els meus nous companys.
Bon ambient al vestidor?
Doncs sí. Bona gent. M'estic intentant aprendre els noms de tots i no serà fàcil! Però com deia abans:?ara em toca un procés d'adaptació que espero fer el més ràpidament possible. Una altra cosa que m'ha sorprès és que no deixa de ploure!?Ja m'han dit que així seguirà durant uns dies i que, llavors, començarà a collar la calor.
Per què va acceptar l'oferta del FC Tòquio?
Primer, val a dir que tenia moltes propostes de diversos clubs. Per tant, m'havia de decidir per una i ho havia de pensar bé. La que més il·lusió m'ha fet i la que més m'ha satisfet econòmicament i esportiva ha estat aquesta. Crec que és una molt bona oportunitat per a mi. A?la meva edat, signar per dues temporades no passa cada dia. Crec que és una bona experiència que penso aprofitar al màxim. El japonès és un futbol diferent que no conec i al que m'intentaré adaptar ràpidament. Vull fer-ho bé.
Si ja s'està entrenant, el debut deu estar a tocar...
Això encara no ho sé. Tot just l'equip ha començat la segona volta. Sóc una mena de fitxatge d'hivern, per dir-ho d'alguna manera. Sé que no serà fàcil adaptar-me i que em costarà. Però sóc molt tossut i insistent. Intentaré jugar bé i marcar com més gols, millor.
Quin record s'emporta de la seva estada a Girona?
Mentiria si digués que no hi he estat bé. A?Girona m'han tractat de manera espectacular i tothom que em coneix, ho sap. Ha estat el lloc en què més a gust m'he trobat en tots els aspectes. Vam aconseguir fer un equip espectacular. Però no només això. És va construir un grup humà de grans persones que no sé si serà gaire fàcil poder-lo tornar a repetir.
Continuar a Girona era una utopia?
Fàcil no era, això tampoc ho negaré. Quedar-me a Montilivi passava, en gran part, per pujar a Primera Divisió. Tot i que ho vam tenir a tocar, no ho vam aconse?guir. Va ser una veritable llàstima. Però a la vida, tot són etapes i ara m'ha tocat tancar-ne una per obrir-ne una altra d'il·lusionant.
És un adéu per sempre?
Qui sap. Espero, i sóc sincer, poder tornar a Girona algun dia en el futur. He marxat d'aquí amb sensacions contraposades. La sortida, després de quedar-me a les portes de pujar, m'ha deixat ben trist. A ningú li agrada marxar d'aquesta manera. Però també me n'he anat content, perquè he viscut un any impressionant. Ha estat increïble, de veritat. Després de tot el que hi he viscut, del que m'ha donat el club i del que li he pogut donar, sempre donaré suport al Girona. És un equip que sempre duré al cor.

Compartir a Twitter
Compartir a Facebook
Enllaços recomanats: Premis cinema