Marcelo, un fitxatge d'alçada

A pocs mesos de complir 22 anys i sense haver debutat mai a la Segona Divisió, arriba amb molta fam a Girona

15.07.2015 | 15:29
Marcelo Djalo, envoltat del director esportiu, Quique Cárcel, i del president, Delfí Geli.

És alt, té planta de central, un físic imponent i el cap clar. Arriba amb la lliçó apresa, un missatge sense embuts i les idees assimilades. Marcelo Amado Djalo, el central que dissabte passat era anunciat de manera oficial com a nou jugador del Girona, va ser presentat ahir a la sala de premsa de l'estadi de Montilivi. Deixant de banda els pertinents i habituals tòpics, Marcelo va subratllar la seva passió pel «treball» i per les coses ben fetes, va repetir una i altra vegada que lluitar per «igualar o fins i tot millorar» l'última temporada no ha de ser un objectiu tabú per a l'equip blanc-i-vermell, així com també va confessar que malgrat haver patit una lesió al genoll el passat mes de març les sensacions «són bones» i que «en dues o tres setmanes» estarà al cent per cent. I la més clara: «He vingut per triomfar aquí». Una clara declaració d'intencions per un jugador que complirà 22 anys aquest proper mes d'octubre i que enguany debutarà a la Segona Divisió A.

Acompanyat del flamant president Delfí Geli i també del director esportiu Quique Cárcel, Marcelo va explicar que tot i pertànyer al Juventus, un club amb un gran pes històric i de primer nivell al futbol continental i també mundial, en cap moment té en ment el conjunt italià. Vol pensar en el present, i aquest és aquí, a Girona. «Sóc d'aquells als que no els agrada pensar més enllà, sinó que prefereix tocar de peus a terra. Ara estic al Girona i és on hi vull estar, treballar i triomfar», deia. Perquè el club de Montilivi és aquell que li ha mostrat «total confiança des del primer minut» i això l'ha fet decidir-se per acceptar la seva proposta i refusar qualsevol altra oferta que se li ha pogut posar al damunt de la taula. «M'han rebut amb els braços oberts i he tingut tot el suport del món. Tinc ganes de retornar aquesta confiança amb sacrific i al camp i també molt de treball».

Perquè el treball, per al defensa central, és el pilar bàsic del seu dia a dia. «Per a mi és molt important», va repetir en més d'una ocasió. «M'il·lusiona veure que aquí (a Girona) s'és molt meticulós i exigent. Això m'agrada. És un club molt gran i punter a la categoria», es va aventurar a afegir, abans de posar-se objectius ambiciosos, sobretot en l'aspecte col·lectiu: «Espero que sigui un any ple d'èxits. Per a mi i també per a l'equip. Des de ja estem treballant perquè aquesta temporada no sigui igual, sinó encara millor que l'anterior. Per què no lluitar fins al final per pujar de categoria?».

Després de recordar els «bons anys» que va passar al juvenil del Reial Madrid (abans havia format part de la Fundació Sánchez Llibre, quan era cadet), va reconèixer que només «de manera esporàdica» ha jugat amb un sistema de tres defenses centrals, així que s'haurà d'adaptar a l'habitual dibuix de Pablo Machín al Girona. Això sí, en cap moment hi va posar cap pega. «He vist diversos partits i vídeos i considero que pot ser un sistema que em pot anar bé. Em pot ajudar i fer-me créixer com a futbolista».

Maldecaps amb el genoll

Aquesta passada campanya, Marcelo va disputar només 19 partits amb el Granada B. El 21 de març, en la victòria del seu equip al camp de l'UCAM?Múrcia (1-4), el central va patir una lesió de gravetat al cartílag articular del genoll dret que el va obligar a passar per la sala d'operacions. Uns mesos abans, a l'octubre, ja havia patit unes molèsties en el tendó rotulià d'aquest mateix genoll. Per tant, des del març que no ha disputat ni un sol minut, però tal com explicava Quique Cárcel i com s'afanyava a confirmar el mateix i Marcelo, la lesió està pràcticament oblidada i ben aviat el jugador estarà a disposició de Pablo Machín. «Cal donar-li tranquil·litat. En dues o tres setmanes estarà en plenes facultats», deia el director esportiu. «Em sento perfecte, treballant des de fa dos mesos i sense fer vacances, perquè tampoc les necessito. Tots els doctors, els d'aquí i els de Granada, han estat molt a sobre meu. Em sento còmode i cada cop amb més ritme», afegia el jugador.

Compartir a Twitter
Compartir a Facebook
Enllaços recomanats: Premis cinema