S'adaptarà Javi Álamo al carril dret? És la pregunta del milió. O, si més no, la qüestió que ronda pel cap dels seguidors del Girona, il·lusionats amb l'arribada del jugador canari però alhora temerosos que l'experiment no sigui del tot encertat. Álamo, un atacant de banda que també pot actuar com a davanter, arriba per cobrir el buit deixat per Miguel Ángel Cifuentes a la dreta. Un rol exigent, davant el qual la direcció esportiva i el cos tècnic li veuen aptituds suficients com per cobrir-lo sense problemes. Quique Cárcel i el mateix Álamo asseguraven aquesta setmana, en la presentació del jugador, que no hi havia d'haver cap problema perquè així sigui. Les intencions hi són. Ara bé, ho aconseguirà? Per si de cas, al de Gáldar encara li balla pel cap que potser canviar de posició no és una bona idea, només cal que es fixi en la carrera esportiva de Delfí Geli, l'actual president del club. El gironí va saber-se reciclar a la perfecció i va passar de la davantera al lateral. Un canvi que no només li va obrir les portes de la Primera Divisió, sinó que també li va servir per dibuixar una carrera plena d'èxits, instal·lat a l'elit i fins i tot jugant competicions internacionals.

Salvant les distàncies, la història de Geli pot trobar algun o altre punt de connexió amb el present d'Álamo. Tant un com l'altre van decidir que jugar a l'atac era la seva predilecció. El canari sempre ha estat un futbolista ofensiu. Ha actuat a la banda, a la mitja punta o fins i tot també com a davanter. Geli també va començar a créixer com a jugador tot ocupant la zona més avançada del camp. Era davanter, sense discussió. Podia caure a la banda o fer d'extrem, però buscar l'àrea contrària era la seva missió. Així va anar a parar a Can Barça i aquest va ser el rol que sovint va ocupar menre vestia la samarreta del filial blaugrana. Tot va canviar a principis de la dècada dels 90, quan va rebre una trucada.

"Va sortir la possibilitat de canviar d'aires i de fitxar per l'Albacete. L'entrenador (Benito Floro) em va comentar que la seva idea era fer-me jugar de central. Buscava un defensor amb unes característiques concretes i ell creia que jo em podia adaptar. Realment, em va sobtar molt", recorda Geli. Floro no s'havia begut l'enteniment. Sabia que el gironí podia ocupar aquesta posició perquè havia vist que era un jugador polivalent. "M'havia seguit quan jo estava al filial del Barça. En alguna ocasió havia fet de pivot defensiu per culpa de les baixes. Ell volia tenir centrals que tinguessin bona sortida de la pilota i d'això em va parlar". S'ho va pensar, però tampoc massa. I va acceptar. "Era l'oportunitat de jugar a Primera i no podia dir que no!".

Primer, de central. I ben aviat, al lateral. "En un partit de Copa que havíem de remuntar, el míster va arriscar i va decidir posar-me de lateral. Jo alguna vegada ja havia jugat a la banda. Així va ser i ja m'hi vaig quedar durant molts anys". Efectivament, des d'aquell dia, Delfí Geli va fer del lateral dret la seva posició. S'hi va adaptar a la perfecció i des d'allà va celebrar títols amb l'Atlètic de Madrid, va col·leccionar temporades a Primera i fins i tot va jugar una final de la Copa de la UEFA amb l'Alabès. Recorda que no va tenir massa dificultats per adaptar-s'hi. "Bàsicament has de canviar el xip, saber que no pots cometre errades, adaptar-te als moviments de la defensa i tenir una altra mentalitat". Per tant, està convençut que Javi Álamo li podrà seguir els passos i que rendirà a la banda dreta de Montilivi. "Ell ha de ser conscient d'on és i què n'esperem. Creiem que està preparat i que ho podem superar amb bona nota. Se'n sortirà i amb bon rendiment".