Girona FC 30RCD Espanyol
 

La millor injecció de confiança

El Girona fa el millor partit de pretemporada i s'imposa amb claredat a l'Espanyol per adjudicar-se el Trofeu Costa Brava

17.08.2015 | 07:23
La millor injecció de confiança

Per si a algú li falla la memòria, tot just fa dos mesos, dia amunt, dia avall, que Montilivi acomiadava la temporada de la manera més cruel possible. Encara sense haver paït la patacada contra el Lugo, el Saragossa consumava una remuntada increïble que esvaïa qualsevol aspiració de pujar a Primera. Setmanes després, amb un munt de comiats i cares noves pel mig, el Girona 2015/2016 tornava al seu estadi i es presentava ahir davant la seva afició en el tradicional Torneig Costa Brava, amb l'Espanyol una vegada més com a rival a batre.

Una bona prova de foc no només per intentar redreçar el rumb d'una pretemporada irregular, sinó també una immillorable ocasió per fer proves de cara a la imminent estrena a la Lliga. La cita va servir per seguir carregant piles, per agafar conceptes, perquè els nous fitxatges millorin la seva adaptació, perquè Javi Álamo s'estrenés com a carriler dret i, de passada, per inflar la moral amb una victòria treballada i de molt mèrit sobre un conjunt de superior categoria.

Sembla que Pablo Machín té força clar quin és l'equip titular que farà jugar d'aquí a poc més d'una setmana a San Mamés. O almenys, se'n poden endevinar la majoria de les seves peces. Li ha estat donant voltes durant tot l'estiu el tècnic sorià, però a mesura que la competició es va acostant toca experimentar per trobar amb la tecla ideal i ahir va decidir fer sortir d'inici al seu onze tipus. Al menys, aquell equip que considera que li pot donar més garanties. Machín va fer debutar Javi Álamo al carril dret, va situar Kiko Olivas en defensa i Clerc va ser l'home encarregat d'ocupar la banda esquerra.

Al mig, la novetat respecte a l'any passat va ser Rubén Alcaraz. La resta, tots coneguts. I la consigna, la mateixa del darrer curs: treball, intensitat, sacrifici i treure petroli de les accions a pilota aturada. Perquè així, i només d'aquesta manera, el Girona va inquietar la porteria del gironí Pau López. Ben aviat, als 8 minuts, Richy va fer aixecar dels seus seients el poc públic que s'havia citat a Montilivi. El gallec, des del vèrtex de l'àrea, va colar la pilota al fons de la porteria amb un llançament potent de falta que va fregar amb un defensor.

Al Girona se'l veia prou còmode. No patia, deixava fer l'Espanyol i es defensava amb criteri. Clerc era un punyal a l'esquerra mentre que a Álamo, a l'altra banda, encara se'l notava un xic espès. Alcaraz es va contagiar de la intensitat de Pere Pons al mig del camp i Kiko Olivas va tallar tot el que li arribava al darrere. En atac, això sí, poques notícies. Tret del gol, l'altra clara ocasió va ser per a Lejeune, que va fer lluir Pau López en una rematada que l'àrbitre va anul·lar per fora de joc. Va ser a partir de la mitja hora que l'Espanyol va despertar. Una marxa més i a buscar la porteria de Becerra. Així va estar a punt de marcar Salva Sevilla, al minut 34. El seu xut va picar a la creueta. Poc abans, Víctor Sánchez havia obligat Becerra a estirar-se per evitar el gol.

Si el primer temps el va saldar amb un aprovat, el Girona va ratllar el notable alt a la segona meitat. Ajudat per l'apatia de l'Espanyol, l'equip de Machín va prémer l'accelerador i passats uns primers minuts de tempteig va posar el partit de cara amb dues dianes que semblaven sentenciar el matx i també el Trofeu Costa Brava. Primer, un avís. Una bona combinació entre Felipe i Mata va acabar amb un xut perillós que va desviar un defensa. A la jugada següent va arribar el segon gol. I com no, gràcies a una acció d'estratègia. En un servei des de la cantonada, Granell la va penjar al pal llarg per trobar el cap de Kiko Olivas, que la va canviar de pal. Allà, de nou cop de cap de Mata que la deixava morta perquè Lejeune, també amb la testa, superés Pau López.

Un instant després era Clerc, molt actiu durant tot el partit, el que fregava el gol. L'esquerrà va entrar com una bala per rematar amb el cap una centrada des de la banda dreta. La pilota va llepar el pal. Dos minuts després, era Granell el que ho provava amb un llençament de falta directe que va trobar la resposta segura del porter blanc-i-blau. El Girona es sentia còmode, arribava amb facilitat i s'agradava. Tanta era la confiança de l'equip local que Felipe va agafar la pilota a tres quarts de camp i va burlar rivals per colar-se a l'àrea, on va ser objecte de penal. Ell mateix es va encarregar d'enganyar Pau López des dels onze metres i fer pujar un 3-0 al marcador que feia justícia al que s'estava veient al damunt de la gespa. La resposta, un xut massa desviat de Sylla en un dels pocs contracops de l'Espanyol. Amb tot dat i beneït, Machín va encetar llavors la ruleta de canvis. Marcelo, Aday, Llonch, Jairo, Coris i Vivancos també van tenir la seva oportunitat.

Compartir a Twitter
Compartir a Facebook
Enllaços recomanats: Premis cinema