El 3-5-2, sistema per excel·lència de Pablo Machín, ha donat els seus fruits. Agradarà més o menys, però és innegable que amb aquest sistema l'equip ha signat la millor temporada de la seva història i no ha pujat a Primera per un pèl. Ara bé, el problema de cada estiu arriba quan els nous fitxatges s'hi han d'adaptar. Tothom no està acostumat a jugar amb tres centrals, a córrer la banda amunt i avall, a prescindir de pivots purs i actuar amb un migcentre defensiu i dos interiors. És una història diferent i cal una bona dosi de treball perquè totes les peces encaixin a la perfecció. Pablo Machín encara té feina per davant. Sobretot a la banda dreta:?Miguel Ángel Cifuentes, que tants bons resultats va donar el curs passat, ha tornat a Elx. L'ha substituït Javi Álamo, l'experiment «de luxe» que tot just debutava dissabte passat contra l'Espanyol. Caldrà veure quina és la seva evolució. A l'altre costat, el tècnic no s'hi ha de preocupar gaire. Pot estar ben tranquil. La marxa de David Juncà encenia la flama dels dubtes, que ha quedat del tot apagada amb la targeta de presentació de Carlos Clerc. El badaloní ha estat una sorpresa ben agradable aquesta pretemporada. S'ha adaptat a la perfecció a la seva nova posició, un rol que encaixa perfectament amb les seves característiques.
«Em sento bé. Els companys m'han rebut de meravella. M'he adaptat a la perfecció, perquè hi ha un grup genial. Sembla que hagi estat aquí aquí dos anys!», reconeix. Primer pas, superat. Ha entrat amb bon peu a Montilivi. Sap que s'espera molt d'ell i que el carril esquerre s'ha de convertir en el seu hàbitat. Ha agafat aquest encàrrec i està disposat a complir-lo de la millor manera possible. «Aquest sistema em permet fer el que més m'agrada. Sempre he jugat de lateral o d'extrem i trobo que el carril m'afavoreix. Tinc més camp per córrer i puc mostrar més les meves habilitats. Ajudo més l'equip, tant a dalt com a baix. Estic treballant aquesta posició i de moment trobo que m'hi sento prou bé. Crec que així puc gaudir encara més del meu joc», explica, abans d'afegir que amb tota la banda per córrer «puc arribar més amunt, no tinc tanta responsabilitat al darrere i si fallo sé que tinc tres centrals que em poden cobrir l'esquena. Em sento perfecte amb aquest dibuix».
Veient tancada la porta del primer equip de l'Espanyol, club al qual encara pertany, el de Llefià recorda que després de tres cessions consecutives (dues al Sabadell i aquesta al Girona) es pren les coses d'una altra manera. «Ho porto bastant bé. Sóc un professional i sé què és el que hi ha. Intentaré fer un bon any a Montilivi i després ja veurem quina és la meva situació. Si l'Espanyol em renova o no, això ho dirà el temps. El que m'interessa és anar progressant i acumulant minuts a una categoria exigent com ho és la Segona A. Ho he anat fent durant aquest temps i això m'ha donat més experiència. Si l'Espanyol no em vol el proper mes de juny, com a mínim tinc un cert cartell i això em pot ajudar a trobar destí», analitza. Després de dos anys a la Nova Creu Alta, Clerc diu que cada cop nota més l'«aprenentatge» que li ha suposat enllaçar més d'una temporada a la divisó de plata. «He tingut la fortuna de lluitar per un play-off d'ascens, com també la desgràcia de baixar. Això m'ha fet créixer i m'ha ajudat a madurar, a comprendre més aquest esport. He rebut cops, els he assumit i m'he aixecat».
Confia que les coses li vagin bé enguany per Girona i si l'equip pot repetir o fins i tot superar els èxits de l'anterior curs, millor. Això sí, ell que hi porta més d'un mes, assegura que al vestidor ja no es parla de les desil·lusions contra Lugo i Saragossa. «Hi ha moltes ganes d'oblidar el que va passar i crec que està paït. El vestidor té fam de fer coses importants. Tots som conscients que hem d'anar pas a pas. Primer, guanyant a Bilbao, on crec que arribarem amb molt bones sensacions».
