L'entrenador del Girona, Pablo Machín, obre la seva tercera temporada a Montilivi. El primer objectiu és el de sempre: la permanència sense angúnies. A partir d'aquí, ja hi haurà temps per disparar l'ambició. L'entrenador diu que el tràgic final de la campanya passada l'ha fet créixer i que tot i no haver acabat pujant res hauria d'enterbolir la millor lliga de la història del club.

Què és el primer que va dir als jugadors quan es van retrobar en l'inici de la pretemporada?

Si volen que els digui la vertitat, no me'n recordo. Suposo que els vaig explicar les bases que hem de crear per tornar a ser un bon equip. Aquelles quatre coses que són irrenunciables per poder jugar al Girona. Tractaré de guanyar-me el respecte de la plantilla no per la jerarquia del meu càrrec, sinó perquè tingui els jugadors convençuts dels meus coneixements i de la meva honestedat.

Quines són aquestes quatre coses irrenunciables per a vostè?

A nosaltres ens paguen per entrenar, no només per guanyar partits. La base per ser un bon professional és als entrenaments. Hem de ser un equip que ho doni tot en l'aspecte físic i mental durant els 95 minuts de partit.

Encara li cou el cruel final de la temporada passada?

Coure esclar que cou, però el futbol és tanta immediatesa que hem de passar pàgina. No n'hem parlat res concret, fins ara, de la temporada passada amb els jugadors. Penso que tots la tenim a la retina. Ens l'hem de prendre com una temporada extraordinària, magnífica, la millor de la història del Girona. No va tenir el final esperat però nosaltres ho vam fer pràcticament tot per pujar. La llàstima és que vam haver de lluitar contra un rival que també va estar molt bé i va marcar dos gols més.

Tem les comparacions que puguin sorgir aquest any respecte al curs passat?

No em procupa, això. Tots hem de ser prou intel·ligents com per saber que allò de l'any passat va ser una cosa excepcional. Si lluitarem per repetir-ho? Per descomptat. Jo des de ja exigiré als jugadors la victòria en cada partit i això és el que ens permetrà arribar als nostres objectius. Ara bé, si pensem que pel que vam fer el curs passat tindrem algun avantatge, anem ben equivocats. Tot al contrari, i més aquí a Girona, on tradicionalment després d'una gran temporada en ve una de molt dolenta. A veure si aquest any trenquem l'estadística. L'objectiu prioritari és mantenir la categoria i hem d'assolir-lo al més aviat possible. Després podrem optar a altres fites. El Girona no pot estar obligat a estar als llocs de dalt. En futbol el pressupost no ho és tot però els diners ajuden moltíssim. Cada any hi pot haver una o dues sorpreses i la resta d'equips que solen estar a dalt són els que tenen més potencial econòmic i poden fitxar aquells jugadors que marquen diferències.

Aquest any amb 82 punts es pujarà directe?

No ho sé, però li diré que en el 95% de les temporades segurament sí. De fet la temporada passada l'Sporting va pujar amb 82 punts. Però nosaltres, no. Jo penso que després d'estar tantes jornades allà a dalt ens ho mereixíem més nosaltres que ells. Al final els petits detalls els van dur a ells a la glòria i ens van deixar a nosaltres un sentiment de frustració i decepció quan en realitat, veient el que havíem fet, hauriem d'haver anat a fer una volta triomfal a la plaça Independència.

Ha tornat a veure el partit contra el Lugo?

No, no l'he vist més. La gent que té un mínim coneixement de futbol sap que el Girona va perdre un ascens a Primera quan passaven dos minuts del temps reglamentari, en el darrer partit de lliga, i que després vam tenir una repesca contra el Saragossa que també va tenir un final cruel. Però el nostre partit, allà on vam perdre l'ascens, va ser el dia del Lugo. No em fa falta tornar a veure el partit. Tinc gravades una quantes accions, tinc els fotogrames al cap i no se me n'aniran mai. Potser allò ens servirà per veure que quan jo intento tenir lligat fins el detall més petit i exigeixo als futbolistes una concentració màxima des del primer segon fins a l'últim és per això. No estem a Primera per petits detalls. Per un pam que no mesurava el nostre central quan va saltar amb Caballero; per un pam que Pere Pons va tirar la pilota fora, per un pam que Mata va enviar-la fora, per un pam que Lejeune estava en fora de joc...

Què va fallar?

Un cúmul de circumstàncies. Podria posar moltes excuses i tirar pilotes fora. Que vam haver de competir amb Rovirola contra un davanter que mesura 1,85, per exemple, i no perquè jo fos tonto sinó perquè no tenia ningú més. Més excuses? Que a Richy ens l'havien expulsat injustament a Mallorca, cosa que em va fer agafar un cabreig impressionant i no em va deixar gaudir del triomf perquè ja pensava més enllà i sabia que ens quedàvem sense un home bàsic per al darrer partit. Com vam poder fallar alguns gols? Per què Aday no va entrar més fort en la darrera centrada? Doncs per moltes coses. També podria dir que l'afició va venir a la festa de l'ascens i que va arribar un punt que hi havia més por a la grada que a l'equip i això es transmetia a la gespa, amb moments amb un silenci sepulcral. Però en això no hi hem de caure. La meva conclusió és que vam fer tot el que havíem de fer per guanyar i m'estimo més dir que la responsabilitat és meva. No podem dir que no vam pujar perquè vam fer alguna cosa malament. Si havíem arribat fins allà era perquè, precisament, se n'havien fet moltíssimes de bé abans.

A la roda de premsa posterior al Girona-Lugo va dir que hi havia gent que no s'adonava de l'oportunitat que s'havia perdut. Anava pel club?

Que tothom s'ho agafi per on vulgui. Vostès i jo sabem que allà el Girona va perdre una oportunitat única. El club ho sap, l'afició ho sap. Tothom ho sap. Per algú que no entengui de futbol que nosaltres fóssim segons, que guanyant en fèiem prou per pujar i que el Lugo feia no sé quan que no guanyava potser eren arguments suficients per veure-ho tot fet. Això és la teoria. La gent de futbol sap que hi ha moltes més coses. I ja no parlo de coses externes a l'equip. Dins l'equip mateix no és fàcil afrontar un partit de tanta responsabilitat i segurament això no et permet rendir tan bé. Nosaltres no som el Madrid ni el Barça, que estan acostumats a viure amb aquesta pressió diàriament.

D'aquella experiència en va treure alguna cosa bona?

I tant. Per mi ha sigut la millor experiència que he tingut com a entrenador. La pressió aquesta que se sent quan has de guanyar sí o sí no l'havia tinguda ni quan vaig pujar amb el Numància com a segon entrenador. Aquell any érem primers i no teníem l'exigència de veure'ns perseguits per un rival que t'ha obligat a guanyar els últims sis partits. Això és brutal. I ningú dels que estàvem allà hi estàvem acostumats. Estic molt orgullós de mantenir aquesta intensitat competitiva durant els 42 partits de la lliga. No recordo cap partit de l'any passat en què es pogués dir que vam estar fatal. Potser Ponferrada i no gaires més.

El primer any era un repte, el curs passat tenia tota una lliga per confirmar la seva vàlua... com se la pren aquesta temporada?

El primer any, com diuen, era un repte personal meu i va sortir bé. Després volia confirmar la confiança que van tenir amb mi i va sortir un any magnífic. Ara vull que tothom baixi del núvol, toqui de peus a terra, es posi el mono de treball i recordi on estàvem ara fa un any i perquè al final de la temporada vam aconseguir estar molt per sobre del què s'esperava de nosaltres. Mires les plantilles dels rivals i dius: buff! I ja no només això, mirant els estadis, les masses socials, les ciutats... al final tot això també es nota molt.

Aquest estiu es va veure fora del Girona en algun moment a pesar de tenir un any més?

Jo sempre havia dit que la meva intenció era quedar-me. No els enganyaré, alguna oferta m'ha arribat, i tenia el compromís del club de facilitar-me la sortida si hagués fet falta. Vaig pensar, però, que havia de complir el contracte. Un equip de Primera va mostrar interès per mi i si hagués sigut la primera opció, clara, segurament m'ho hagués plantejat d'una manera molt més real que no pas ho vaig fer. Sóc realista: en el futbol hi ha gent que té millor cartell que jo, sobretot perquè per als presidents, que al final són els que decideixen, els crida més l'atenció algun exfutbolista de Primera o algú que ja hagi entrenat a l'elit que no pas un que ve de baix. També tenia ofertes de Segona d'equips bons, històrics... fins que vaig decidir quedar-me aquí. Fins i tot abans que m'oferissin la renovació. Ja havia decidit que la família es traslladaria a Girona, és un bon lloc i jo tinc un bon coneixement del club i la ciutat. Molts m'aconsellaven que no renovés perquè fer-ho millor que l'any passat és supercomplicat. Però també em van aconsellar que no fitxés pel Girona quan estava abocat al descens i mira...

Si acaba la temporada, en la darrera jornada al camp del Ponferradina viurà el seu partit de lliga número 99 i igualarà Raül Agné com a entrenador que més cops ha dirigit el Girona a Segona A. Què li diu això?

Casa meva, i penso que ningú s'ho prendrà malament, és a Sòria, perquè m'he criat allà, però és evident que Girona sempre serà un dels meus clubs preferits. Aquí he tingut la primera oportunitat real de pujar a Primera com a tècnic. Aquí em sento estimat per la gent, respectat. I això també és important. Hauré de veure com es reacciona si vénen els mals resultats. Estic preparat per tot. Tornant a la pregunta, seria un orgull poder-me convertir en el tècnic que més partits ha dirigit l'equip.

Ara té la gent acostumada a guanyar.

Si després de salvar l'equip la temporada passada haguéssim tornat a assolir la permanència amb 54 punts, la gent hauria estat contenta però no seria igual. L'afició és veritat, s'ha acostumat a venir al camp a veure gols, bon futbol i victòries. Jo també m'acostumo a tot allò bo. Ara, hi ha vegades que guanyes, d'altres que empates i a vegades perds.

Això és bo o dolent, els pot posar més pressió?

En futbol, quanta més pressió més vol dir que estàs en un bon club, ambiciós. I jo sóc el primer que és ambiciós i posa pressió als seus futbolistes.

Juncà i Sandaza són els únics jugadors que s'han escapat tot i voler-los renovar i s'ha mantingut el bloc principal. Tem alguna sortida imprevista a última hora?

Al Girona hi ha molts jugadors interessants. Jo no vull estar en un lloc on no em vulguin ni tampoc vull tenir a l'equip jugadors que no desitgin ser allà. A mi ningú m'ha dit que no vol estar aquí. Ofertes? Res en ferm i les que hi ha hagut no arriben a un mínim perquè el club se les plantegi. El millor és que ningú ha dit que se'n vol anar perquè tot i que no deixarem que ningú marxi regalat sempre es pot tenir la màniga llarga. Becerra, Pere Pons, Lejeune, Granell i Mata, que segurament són els cinc futbolistes més gustosos, la temporada passada quan els vam portar aquí segurament només tenien la nostra oferta i la nostra. I gràcies al Girona s'han reivindicat. Ara estan a l'aparador, són agraïts amb el club i tenen contracte. I diuen "mira, segueixo aquí, intento tornar a fer un gran any, i després me'n vaig lliure per fitxar per qui jo triï de Primera". O per pensar "el Girona m'ofereix la renovació i també em puc plantejar aquesta alternativa".

Aquesta pretemporada els fitxatges han arribat en comptagotes. El preocupa?

Aquest estiu molts equips estan a l'espera. Hi ha jugadors que són seguits per diversos clubs i ells també juguen amb això; d'altres són a Primera i estem esperant si els deixen sortir o no. L'any passat, amb les limitacions que oferia el mercat, jo tenia clar que havíem d'anar per Sandaza i per Lejeune. Aquest estiu no ho hem tingut tan clar o no hem pogut fer això. Hem deixat passar alguns noms que eren bons però que no són allò que realment volíem. És un risc. També una aposta. Juguem amb l'avantatge que tenim una base sòlida de l'any passat. Per anar a competir ho podríem fer amb un 80% de futbolistes del curs anterior. Sí, és veritat, els reforços han anat caient en comptagotes i ara la feina és anar-los adaptant.

Per tancar l'equip faltarien Alcalá, Sobrino i un home de banda?

Sé que estan sortint alguns noms. Fins que no arribin els futbolistes, no em faré il·lusions. Quique (Cárcel) sap què vull i ho està buscant al mercat. Els tècnics mai ens tanquem a l'arribada de fitxatges. A mi m'encantaria que vinguessin bons futbolistes. Sobrino ho és i Alcalá va fer una magnífica temporada al Llagostera. Però igual com molts altres noms que estem estudiant. No sé si aquests acabaran venint. Fitxar-los nosaltres requeriria una obra d'enginyeria finançera inviable. Una altra cosa és que els fitxi un altre equip i ens els acabi cedint...

Ha parlat amb Pere Guardiola? Què li transmet la nova propietat del Girona?

Si els dic la veritat, el meu interlocutor únic és Quique Cárcel. Ell és qui m'ho transmet tot. Amb Pere ?Guardiola hi vaig parlar un cop la temporada passada per telèfon. Pel que tinc entès és un conseller dels propietaris, cosa que ens pot anar bé perquè és una persona "Top" en el món del futbol i ens pot conduir a acords que sense ell serien complicats. La meva feina és treure el millor rendiment possible de la plantilla que em portin.

Jandro no segueix perquè l'entrenador no el volia?

No és qüestió de generar polèmica. Estic enormement agraït a Jandro per la seva implicació i professionalitat des que jo soc aquí. Ha sigut un gran capità. Ell, David Garcia i Juanlu han sigut uns professionals excel·lents. Hi va haver un problema a principis del cur passat, quan se'ls va plantejar que s'havien de rebaixar el sou, i jo sempre he valorat que ells acceptessin renunciar a una part d'allò que era seu. Jandro va fer una bona pretemporada, va començar jugant i després jo no l'he posat tant perquè pensava que era millor que ho fes un altre. Jo no he dit ni que vull que es quedi ni que vull que se'n vagi. Són coses òbvies. Quin jugador que ha tingut pocs minuts segueix? Al Girona Migue ja no hi és, i ha sigut l'òstia aquí. I tampoc hi ha Matamala. Ni en Rubi. I Machín també se n'anirà algun dia. Aquí hi ha hagut uns jugadors que han acabat contracte i punt i a alguns se'ls ha ofert renovar-lo. No cal buscar tres peus al gat sobre si Machín té o no una bona relació amb Jandro. La tinc superbona i professional. Tinc la consciència molt tranquil·la, l'he tractat com a tothom i quan he pensat que havia de jugar, ho ha fet. Si es queda Jandro no hi ha ni Vivi ni Coris. Ho volem tot. Si han d'entrar els de baix, algú ha de sortir. És llei de vida.

El Girona és millor club ara que quan va arribar-hi?

Penso que sí, tot i que hi ha molt per millorar i va molt a poc a poc. El que més ha canviat, i per als professionals és molt important, és el pagament. Que arribi entre l'1 i el 5 de cada mes i t'arribi el missatge al mòbil amb l'ingrés de la nòmina. El club en general, des dels tècnics i als empleats i als jugadors, ha demostrat amb escreix la seva implicació. Hem estat mesos sense cobrar i hem aconseguit grans objectius. El dia a dia és semblant a quan vaig arribar. Aleshores hi era l'Oriol (Alsina) i ara hi ha en Quique (Cárcel). Amb els propietaris mai m'hi he relacionat d'una manera directa. Abans estaven allà i ara estan en un altre costat. Dificultats? En seguim tenint, sobretot per la manca d'infraestructures. Hem de recórrer 50 quilòmetres d'anada i 50 de tornada per poder entrenar en unes condicions d'equip de Segona. I això, una ciutat com Girona, amb tot el que ha fet l'equip i amb el poder d'atracció que té per a la gent, no ho entenc. La ciutat s'hauria d'implicar més i facilitar que el club que representa Girona i on molts nois juguen en les seves categories inferiors, disposi d'unes instal·lacions on es pugui entrenar en condicions òptimes. Aquí l'Ajuntament hi hauria d'entrar. L'excusa fàcil és dir que som una SAE, d'acord. Ara, a tot arreu el club representatiu de la ciutat s'aprofita d'acords beneficiosos amb els seus ajuntaments.

S'ha avançat alguna cosa en la futura Ciutat Esportiva?

Tot són paraules i a mi m'agradaria veure fets. Jo puc dir que tranquils, que pujarem a Primera i que tindrem la Ciutat Esportiva però són paraules, no fets. Estem treballant, estem lluitant... però jo no veig que ja hi hagi un terreny, que s'estiguin preparant les obres. Suposo que a Girona o en municipis propers a Girona hi ha algun terreny que un ajuntament pogués cedir al club a 50 anys i que el manteniment anés a càrrec nostre. A tot arreu es fa així. I no els regalen res, simplement ajuden. Quina institució hi ha a Girona que surti cada dia a la premsa, que cada quinze dies reuneixi 5.000 persones al camp. Tot això em sorprèn. Ara les càmeres de televisió entraran als vestidors. Al final, qui quedarà malament, serà el Girona. Nosaltres no podem fer cap obra, per petita que sigui, perquè tot s'ha de demanar a l'Ajuntament. Volíem fer una banyera amb quatre rajols pel gel. No es pot. Cal fer una instància, que vingui algú a veure si hi ha algun risc...

Està satisfet amb la gent nova, s'estan adaptant bé?

Els reforços que arriben al Girona, per mi, són els millors. Hi ha jugadors que són apostes de la direcció esportiva i d'altres que jo puc suggerir que cal anar per ells. Però són tots els millors que hi ha al seu lloc i els haig de treure el màxim rendiment. Tothom té qualitat per jugar a Segona, ara falta que ho demostrin.

Fer jugar Javi Álamo al carril és el seu gran repte?

Jo penso que té condicions per fer-ho. Sé que hi ha molta gent que pensa que no s'hi adaptarà, que no té el sacrifici necessari. El veig convençut. Abans de venir vaig parlar amb ell i li vaig explicar on jugaria i què pensava que ens podria donar. Ara ha de treure aquell punt d'entrega, de sacrifici. La tècnica la té, ara li hem d'introduir els nous conceptes tàctics.