Javi Álamo sabia, quan va acceptar la proposta del Girona, que a Montilivi li esperava tot un repte en l'àmbit personal. Una prova de foc. Ell, acostumat tota la vida a fer d'extrem o fins i tot a jugar a la davantera, era l'home escollit per Pablo Machín per ocupar el carril dret. Una aposta sorprenent i també arriscada. El club s'hi ha llançat de cap i el mateix Álamo no ha dit que no. Des del primer dia era conscient que li caldria un esforç extra per adaptar-se a les exigències d'un peculiar sistema com ho és el 3-5-2, tot i que ha anat engreixant la maquinària amb dos objectius clars:?que l'equip en surti beneficiat i que ell rendeixi al nivell més alt possible. Si la seva targeta de presentació va ser força discreta, en el Torneig Costa Brava contra l'Espanyol, el dilluns a San Mamés va mostrar una versió força millorada. Gairebé sempre que va encarar al seu marcador se'n va sortir, va penjar un munt de pilotes a l'àrea i va treure el cap en tasques defensives. És cert que l'alta exigència física es va acabar notant amb el pas dels minuts, però el debut d'Álamo en partit oficial deixa sensacions positives.

«Estic molt content en l'aspecte personal», s'afanyava a respondre el de Gáldar quan se li preguntava, ahir a primera hora del matí, si el dilluns havia estat el seu debut somiat amb la samarreta del Girona en partit de Lliga. «Estic satisfet per guanyar fora de casa, perquè era important començar bé. Però també per estrenar-me amb l'equip en una posició nova que, de moment, és la que ha decidit l'entrenador per a mi. Espero poder seguir ajudant», s'esplaiava. És cert que en feia una valoració prou positiva de tot plegat, però Álamo era el primer en reconèixer que encara li queda un llarg camí per rendir tal i com s'espera d'ell. «És una posició nova i necessito adaptar-m'hi. He d'anar a millorar de mica en mica. Sóc conscient que encara em queden moltes errades per cometre. Pujar tant i després baixar la banda costa un munt! Però seguiré treballant cada dia per trobar-me més còmode», deia. Valorava el rol de carriler com una posició «molt exigent» i es justificava amb el seu propi exemple:?«Vaig acabar molt cansat. Sempre he jugat en banda i allà l'exigència defensiva no és gaire alta. Ara pujo més, però també he de baixar. Crec que he de millorar en l'aspecte físic perquè així l'equip en sortirà beneficiat».

Amb la lliçó ben apresa, assegurava que no ha tingut «cap problema» per aclimatar-se al vestidor de Montilivi perquè «des del primer moment el tracte dels companys ha estat espectacular. M'han ajudat en tot el que he necessitat. Em sento molt a gust dins l'equip i també a la ciutat. Espero seguir així fins al final de temporada i que sigui un bon any per a mi i també per al Girona». És aquí on, a banda de recordar que tot i no ser «decisiu» començar amb una victòria a fora serà «important per pujar la moral de la plantilla», recordava que «el futbol li deu una a aquest club» i que per això tant ell com els seus companys lluitaran cada setmana per ocupar la part alta de la classificació. «Fa dos anys, el Las Palmas es va quedar amb un pam de nas i el curs següent va pujar a Primera. Esperem que ara sigui el nostre torn. A veure si el futbol li torna al Girona el que li deu. Volem estar a dalt i, si ho fem, mirarem d'aconseguir l'ascens».