Dos dels misteris que han evoltat el dia a dia del Girona al llarg d'aquestes últimes setmanes d'estiu han quedat esvaïts de cop i volta. L'un, aquell que parlava d'un acord de col·laboració entre el club de Montilivi i el Manchester City, arran de l'entrada de l'empresa TSVE Futbol a l'accionariat i sobretot de la irrupció de Pere Guardiola. I l'altre, que un jugador de la talla de Rubén Sobrino, pretés per equips de Primera i també estrangers, pugui acabar vestint la samarreta blanc-i-vermella. Tots dos camins, més que relacionats, han confluït de manera positiva per als interessos gironins i ahir van veure la llum amb un dels anuncis més esperats per l'afició. Sobrino, per tant, jugarà al Girona cedit pel City durant aquesta temporada. El jugador no només veurà avui des de l'estadi el partit que el seu nou equip jugarà contra el Numància, sinó que ahir mateix ja va ser presentat i va oferir les seves primeres paraules, en les que va destacar la seva «ambició» per «marcar molts gols» en els propers mesos.
L'arribada de Borja García per reforçar l'atac no era l'última carta que Quique Cárcel tenia sota la màniga per apuntalar la parcel·la ofensiva. Estava cantat i s'havia dit mil i una vegades: Rubén Sobrino era a l'agenda de la direcció esportiva, però tant Cárcel com tothom de Montilivi a qui se li preguntava al respecte reconeixien que l'operació era molt complicada i que amb un cartell com el seu, el manxec tenia mil i un destins per triar. Fins que ahir, el serial va escriure el seu últim capítol. Fi del culebrot. Cap al migdia, el Ponferradina anunciava que havia arribat a una entesa definitiva amb el Manchester City pel traspàs de Rubén Sobrino, a canvi de 275.000 euros, a banda de 200.000 més en concepte de variables. Una de les parts de l'operació s'havia tancat i l'altra anava en camí. Sobrino era conscient que, si acceptava la proposta del club anglès, jugaria cedit el primer any i que Girona seria el seu destí. Dit i fet. Des de Montilivi, a mitja tarda s'informava de tot plegat i en menys d'una hora el fitxatge es feia oficial amb una roda de premsa celebrada a l'estadi.
«He viscut l'estiu més difícil que recordo. La situació ha estat complicada, però el mes important és que finalment tot ha tirat endavant. Fitxo per un gran club, és tot un privilegi, i jugar a Girona és important per a mi». Primeres paraules del de Daimiel, custodiat per un Delfí Geli que destava la «gran projecció» del futbolista i que amb la seva arribada «seguim reforçant l'equip perquè sigui d'allò més competitiu». Amb 23 anys i després de jugar 41 partits amb el Ponferradina durant l'últim any, Sobrino es pren aquesta temporada com una revàlida abans de donar un salt en la seva carrera esportiva. Exigent com el que més, té el gol entre cella i cella (l'últim curs en va anotar 5) i vol engreixar les seves xifres en clau blanc-i-vermella: «A Ponferrada vaig fer un bon any però em van faltar coses. Els davanters viuen del gol i jo n'hauria pogut fer més. Vull ajudar el meu nou club veient més porteria. Tinc capacitats per millorar i crec que ho aconseguiré».
Recordant que a la plantilla tindrà «molta competència» al costat d'homes com Jaime Mata, Borja García, Felipe Sanchón i Jairo Morillas, el manxec admetia que no arriba amb el millor to físic (no ha jugat durant la pretemporada per culpa d'una lesió), però assegurava que ben aviat espera estar al cent per cent. «Aquesta setmana vinent intentaré posar-me de la millor manera possible», reflexionava, abans d'explicar que havia intercanviat unes paraules amb Pablo Machín, de qui s'havia endut una molt bona impressió: «M'has transmès una bona sensació i xerrant amb ell m'ha quedat clar que el treball és el més important en el dia a dia d'aquest equip».
Ràpid, contundent i amb gol
Cárcel, qui mai es queda curt a l'hora de definir positivament tots els fitxatges que s'han anat presentant al llarg de l'estiu, va col·leccionar un munt d'elogis quan se li va preguntar per Sobrino. Del de Daimiel va dir que és un jugador «molt complert»; un futbolista «ràpid, contundent, fort mentalment, amb arribada, que té condicions tècniques i amb fam de gol». És per això que no s'estranyava gens ni mica que «les seves qualitats» hagin cridat l'«atenció» de tot un Manchester City. Va admetre també que la cessió, per aquesta temporada, ha estat una «operació complicada» perquè Sobrino és «un futbolista molt difícil d'assolir», a banda de recordar que a Girona l'atacant viurà «un any molt important» perquè «no només no té la pressió que pot tenir a un altre lloc, sinó que pot donar un salt important».
Carles Mas, renovat
D'un defensa, a un altre. De Florian Lejeune, a Carles Mas. Si el francès seguirà un any més a Girona, el banyolí també ho farà després que el club anunciés ahir que l'ha renovat fins el 30 de juny del 2017. D'aquesta manera, la direcció esportiva, en consonància amb Pablo Machín i el seu cos tècnic, han decidit aturar qualsevol sortida de Mas, que formarà part de la primera plantilla. «Creiem que és un jugador de futur i volem que es quedi. Ara bé, si al desembre no ha jugat els minuts que ell espera, podríem buscar-li una cessió».
Alcalá agrada
Borja García (Còrdova) i Rubén Sobrino (Ponferradina) han estat els darrers noms en engreixar la plantilla, però segurament no pas els últims fitxatges d'aquest estiu. Pedro Alcalá, defensa encara del Llagostera, és molt a prop de fer les maletes rumb a Montilivi també a través del Manchester City, però en aquest cas l'operació encara no està confirmada. «El seu nom ha sortit a la premsa i és un jugador que ens agradaria tenir entre nosaltres, però ara mateix no hi ha res tancat», deia Cárcel, qui va admetre que les relacions entre el Girona i el club anglès són «molt bones».
