Girona 23Numancia
 

Una història coneguda

El Girona capgira el gol inicial del Numància però veu com els sorians s'enduen els tres punts de Montilivi amb un gol al darrer segon de partit

30.08.2015 | 09:41

El destí n'hi tenia una altra de preparada al Girona. I novament cruel. En l'aixecada del teló de la competició a Montilivi, els homes de Pablo Machín van tornar a veure com un gol en el darrer sospir els deixava amb un pam de nas. Un guió final calcat al del matx que va impedir l'ascens dels gironins a Primera contra el Lugo. Després d'haver fet el més difícil que era capgirar el gol en fred del Numància, gràcies a Mata i una diana espectacular de Lejeune, el Girona va veure com els sorians, amb un penal discutible i una acció a pilota aturada en el darrer segon, s'enduia els tres punts de Montilivi. La victòria a Bilbao no va tenir continuïtat en un partit boig en què el Girona va ensenyar força coses bones però també va evidenciar massa ombres. Defectes que caldrà corregir amb vistes al futur per evitar decepcions com la d'ahir.

Les bones sensacions que va deixar l'equip a San Mamés sumades al fet que els dos darrers fitxatges (Borja García i Sobrino) amb prou feines han entrenat amb l'equip, van fer que Machín apostés per repetir el mateix onze titular que va aconseguir els primers tres punts de la temporada. El repte del Girona era ahir no només donar continuïtat al bon debut a la Lliga sinó també esvair els fantasmes que van deixar els dos darrers partits del curs passat a Montilivi. La pilota tornava a rodar a l'estadi i entre els fidels aficionats que s'hi van acostar ho vam fer amb il·lusions renovades. Les flamants incorporacions i l'acord de col·laboració amb el Manchester City havien recarregat les piles de moral l'afició després d'unes primeres setmanes d'estiu complicades.

No va tenir ni temps de treure pit el Girona que el Numància el va queixalar. I de quina manera. En pràcticament la primera jugada del partit, Pablo Valcarce es va treure de la màniga una gardela des de fora l'àrea que va colar-se al fons de la xarxa malgrat l'estirada de Becerra. Un minut i mig havia passat i el Girona ja perdia. El Numància arribava amb l'aval de fer sis gols al Tenerife a la primera jornada (6-3) i abans dels cinc minuts va tornar a mossegar. Aquest cop, només el pal va evitar que el refús de Kiko Olivas a un xut de Julio Álvarez suposés el 0-2.

El Girona havia entrat al partit fred i havia rebut el seu càstig. L'escenari feia pujada ben aviat però restaven molts minuts per endavant per intentar esmenar el mal inici. La mobilitat de Pablo Valcarce, Julio Álvarez i Natalio generava molts maldecaps a un Girona que no es trobava gens còmode sobre el terreny de joc. La defensa patia d'allò més cada cop que el Numància atravessava la ratlla del mig del camp. El Girona ho intentava de totes les maneres però no tenia el dia. Felipe Sanchón toparia amb Munir en l'acció més clara abans que la sagnia s'aturés de cop en una ràpida acció de contracop gràcies a un ràpid contracop. Mata finalitzaria, amb un precís toc amb el cap, una centrada mil·limètrica de Javi Álamo, que havia superat per cames tots els rivals que l'havien intentat perseguir.

L'escenari canviava a temps malgrat que no es podia abaixar la guàrdia perquè el Numància havia tret les urpes més d'un cop i havia evidenciat que al darrere, el Girona no estava gaire fi. L'empat va donar ales als gironins que van començar a arribar amb més freqüència a l'àrea de rival. Abans de la mitja part, Munir va salvar el segon gol gironí després d'una magnífica acció per l'esquerra de Clerc. El xiulet per indicar el descans de l'àrbitre, molt qüestionat pels gironins, va tallar els millors minuts del Girona.

La represa va començar amb la mateixa intensitat que el final de la primera part. El Girona es veia amb forces d'anar a buscar el partit i de capgirar el resultat. Les internades tant per la dreta de Javi Álamo com per l'esquerra de Clerc, eren pràcticament les dues úniques vies de generar perill del conjunt blanc-i-vermell que, pel mig, no acabava de trobar la manera de connectar amb Mata i Felipe Sanchón. Aquest fet provocava que a les esquenes dels dos carrileres es creessin molts espais els quals eren aprofitats molt bé per Pablo Valcarce i Natalio. Calia anar en compte perquè l'electricitat d'aquests dos jugadors ja havia agafat a contrapeu l'equip forces cops.

El Girona havia avançat línies decidit. Richy posaria a prova Munir amb un llançament de falta directa molt llunyà que va resoldre amb dificultats. El porter no podria fer absolutament res per evitar que la impressionant gardela de fora l'àrea de Lejeune traiés les teranyines de l'escaire. Un gol antològic per celebrar el seu fitxatge pel City (2-1).

El Girona havia fet el més difícil. Restaven però més de vint minuts per a assegurar els primers tres punts del curs a Montilivi. La intensitat dels gironins era màxima i la consigna era anar a buscar el tercer per no patir. Aday el va fregar però qui trobaria el camí del gol seria el Numància des del punt de penal. Becerra va fer caure Aquino, que acabava d'entrar, dins l'àrea i el mateix davanter va transformar el llançament empatant el partit. El Numància donava per bo el punt però en la darrera pilota penjada a l'olla, en una falta, Pablo Valcarce va posar la punta del peu per deixar glaçat Montilivi i fer el 2-3 definitiu.

Compartir a Twitter
Compartir a Facebook
Enllaços recomanats: Premis cinema