Corria la temporada 2011-12. Eren anys de vaques grasses al Girona i el llavors propietari Josep Delgado havia fet un equip a cop de talonari fitxant tots els capritxos que li havia demanat Raül Agné. A?Montilivi hi havien arribat aquell any, Rigo, Ion Vélez, Saizar, Juanlu Hens, Garmendia ...Un grapat de noms contrastats que el tècnic de Mequinensa no va trobar la fórmula de fer rutllar. L'equip navegava sense rumb i Delgado va començar a prendre decisions. Josu Uribe va rellevar Agné i Mario Barrera va arribar per agafar el relleu deixat mesos abans per Xavi Julià. Al mercat d'hivern es fitxaria Ballini, Yago Fernánez, Omgba, "scar Díaz, Goiria i Acciari però tampoc arreglarien res i Barrera seria cessat. Només l'arribada de Javi Salamero a la banqueta driblaria un descens que semblava inevitable. Mentre el primer equip s'arrossegava amb partits per oblidar i capítols estranys com l'aterratge de l'assessor Mauricio Novac, el juvenil brillava com mai a Divisió d'Honor.

«Me'n vaig fer un tip de dir-los que hi havia bona matèria prima!», diu Miquel Àngel Muñoz, entrenador d'aquell equip considerat el millor juvenil de la història del club. I?és que aquella colla de nanos va finalitzar tercer la Lliga amb 53 punts només superats per l'Espanyol (77) i el Barça (76) i molt per davant per davant de clubs del nivell de Saragossa (48), Nàstic (47) o Mallorca (43). «Me'n recordo tant d'aquell any que sóc capaç de recitar l'onze tipus: Andrés o Nil, Valentín, Roura, Mas, Bonmatí, Pons, Vivancos,?Isma, Gerard Muñoz, Litus i Dembo o Coris. El moment més àlgid va ser amb el 4-1 al Barça». Cap d'ells va debutar al primer equip aquell curs però curiosament quatre anys després cinc d'aquells jugadors poden trobar-se sobre la gespa demà en el derbi entre el Nàstic i el Girona al Nou Estadi (17.00). «Estava convençut que teníem la millor fornada dels últims 20 anys i el temps ho ha demostrat. N'hi ha que han arribat per les circusmtàncies que siguin i d'altres que jo em pensava que també ho farien, pels motius que sigui, no han pogut», destaca Muñoz.

Després de molts anys sense veure un jugador del planter consolidat al primer equip, Pere Pons va tallar la sequera. Rubi el va fer debutar l'any següent (12-13) i el curs passat, després d'una cessió a l'Olot, va esclatar. A?Pons el va seguir Carles Mas. Sense tanta continuïtat, el banyolí també ha aconseguit fer-se un forat a la primera plantilla. Al seu costat, el curs passat hi va treure el cap Sebas Coris que va enamorar Machín amb les galopades i s'ha guanyat un lloc també al primer equip. També ho ha fet Vivancos, després de revaloritzar-se cedit a l'Hospitalet. «S'ha vist que si es dóna una mica de confiança els resultats surten i es poden treure jugadors del planter», assegura Mas. En aquell equip també hi erea Gerard?Muñoz, actual davanter del Manlleu que va debutar a Segona A contra el Ponferradina el curs 13-14.

En aquell gran juvenil, hi destacava també el lateral dret, Gerard Valentín. Captat del Figueres per Sergi Raset, coordinador del planter llavors, Valentín despuntar molt durant els dos anys que va jugar a Torres de Palau fet que li va valer el fitxatge pel Sevilla C. «Apuntava molt bones maneres. Amb en Sergi, que tenia molt bon nas a l'hora de fitxar, vam anar-lo a veure i el vam fitxar. Era molt disciplinat i fort físicament. Marcava diferències tant en defnesa com en atac», recorda?Muñoz. Valentín, a qui després de del seu pas pel Sevilla, Raset va intentar repescar pel filial, va acabar a l'Olot d'on passaria al Nàstic l'any passat.