Pablo Machín parlava aquesta setmana de la derrota contra el Numància assegurant que "ja sabeu que m'agrada sempre veure el got mig ple i crec que, excepte el primer minut i l'últim, vàrem fer un bon partit". Ahir, en canvi, no cal lamentar uns minuts concrets. Ni el del gol de Jean Luc. Ni cap altre. Perquè, minut a minut, el Girona va fer un partit molt pla a Tarragona. És cert, com diu Machín, que el duel es podria també haver capgirat del tot si el Girona hagués marcat primer (Rubén Alcaraz va enviar una pilota al travesser abans del gol local), i que Mata o Javi Alamo van fregar l'empat amb un parell de rematades en els minuts finals. Cap dels dos supòsits va passar i, per molt optimista que vulgui ser el tènic sorià, l'unica realitat és que el Girona va encadenar la seva segona derrota consecutiva. I, el que és més preocupant, fent el partit més gris en temps.

Petits detalls, sol dir Machín. Sí. És cert. Segurament s'hauria d'haver anat a buscar Jean Luc a fora de l'àrea abans que, ja a dins, driblés a tothom per marcar l'únic gol del partit. Però més enllà de la jugada del gol, la pel·lícula del partit també explica que la primera oportunitat del Girona va arribar en el minut 60. I a pilota aturada. Abans, res de res. Un absolut desert en atac i una alarmant falta de frescor i velocitat en les jugades que, després del partit, Machín va justificar per la gespa (nova d'aquesta setmana i, segurament, més lenta del normal); i, més significatiu sortint de la boca del tècnic, perquè "encara no estem prou bé físicament.

El gol de Jean Luc va desequilibrar el partit, però també és cert que, just abans i després, Ferran Giner va disposar de dues oportunitats claríssimes. No en va entrar cap de les dues, com tampoc la falta d'Alcaraz que es va estavellar al travesser, però no seria just comparar les accions ofensives del Nàstic amb les del Girona. Les locals no van ser tampoc un atac constant. Simplement en va anar generant, mentre que el Girona va passar-se una hora sense acostar-se a la porteria de Manolo Reina. I quan ho va fer va ser a pilota aturada. Després es va espavilar, ja amb el marcador en contra, tot i que això no pot ser considerat suficient perquè Pablo Machín posi molts minuts del partit com a gotes que omplen el seu got mig ple.

El Girona va perdre ahir el seu primer partit lluny de Montilivi des del passat mes d'abril, quan va caure a Las Palmas, posant també punt final a una ratxa de sis victòries consecutives entre el final de la passada temporada i el debut d'aquesta a San Mamés. Ara bé, sent realistes, l'1-0 d'ahir a Tarragona encara podria haver estat pitjor.

La posada en escena va fer témer el pitjor. Encara que el Girona aconseguís aguantar el xàfec sense encaixar cap gol. Especialment en els vint minuts inicials, on el monòleg local va ser indiscutible, el Girona va semblar jugar a un grapat de revolucions més baixes que el Nàstic, que anava a per totes.

Isaac Becerra ja va haver de treure a córner, tot i que sorprenentment l'àrbitre ho va convertir en fora de porteria, una rematada creuada d'Álex López. El jove davanter tarragoní s'havia plantat gairebé sol davant la porteria del Girona i, encara que sense encert rematador, l'atacant incorporat aquest estiu del València Mestalla va ser un dels grans protagonistes de l'avessagador domini del Nàstic en un primer quart d'hora on el Girona va fer poc més que córrer perseguint la pilota. Sense idees en atac, amb Felipe desaparegut i Mata aïllat a dalt com un oasi en un desert, el Girona veia com les ajudes de Giner, Jean Luc i un endarrerit Emana permetien a Rocha i Fali guanyar la partida al mig del camp del Girona.

Passat el ruixat del primer quart d'hora, els gironins es varen apoderar del control de la pilota. Amb tot, faltaria veure si perquè uns van saber quedar-se-la o perquè al Nàstic ja li anava bé que el Girona toqués i toqués mentre ells provaven de buscar el contracop. El partit es va anar ensopint, atès que els gironins no tenien gaire clar que fer amb la pilota. Clerc i, sobretot, Javi Alamo tenen més vocació d'extrems que de laterals en una actitud ofensiva del Girona que el Nàstic també va saber defensar bé. El canari va fer centrades interessants des de la dreta, però la majoria massa lluny de la línia de fons perquè tinguessin un perill real. El Nàstic, que va haver de fer els tres canvis obligats per lesions, va saber esperar el moment. I aquest va arribar just després que Rubén Alcaraz posés la por al cos als més de cinc milers d'aficionats tarragonins enviant una pilota al travesser picant una falta des de la frontal.

El gol de Jean Luc va posar per davant el Nàstic i el Girona, tot i que deu minut més tard Machín intentaria reaccionar fent jugar junts Felipe, Mata i Jairo, no va poder equilibrar el partit. Segona derrota consecutiva i molta feina al davant.