Si bé és cert que la Copa és molt diferent de la Lliga, la versió que va ensenyar ahir el Girona, sobretot a la segona part, de ben segur que és la que vol veure Pablo Machín cada diumenge. Intens, dinàmic i sobretot, ultraofensiu, el Girona va oferir un recital de joc en uns segons quaranta-cinc minuts per emmarcar en què va empetitir el Nàstic fins a la mínima expressió. Jairo i Marcelo van igualar per dos cops els gols de Palanca perpo el Girona després de perdonar molt no va poder evitar la pròrroga i desopres als penals. Des del punt fatídic els tarragonins es van mostrar infal·libles i el Girona van pagar l'errada de Marcelo. El Girona diu adéu a la Copa i es queda ara amb l'objectiu de donar continuïtat al bon joc diumenge contra l'Osca.
Ja havia avisat Machín que tenia la intenció de fer molts canvis i, si podia, variar més de mig equip. A l'hora de la veritat el tècnic sorià va disposar sobre el terreny de joc del Nou Estadi un onze absolutament diferent del de dissabte passat. Machín va canviar tot l'equip permetent així els debuts de 8 jugadors que encara no s'havien estrenat aquesta temporada en competició oficial. Passar l'eliminatòria era tot un repte ja que, malgrat introduir també moltes novetats a l'equip, el Nàstic encarava el matx amb jugadors de més experiència que el Girona.
Tal i com va passar dissabte a la Lliga, els tarragonins van cedir d'entrada la iniciativa de la pilota al Girona mirant de sortir ràpidament a la contra i agafar-los desprevinguts. Les internades pels carrils tant de Serrano com, sobretot de Coris, van comportar les primeres aproximacions del Girona a l'àrea de Nadal. Tanmateix, els jugadors gironins no aconseguien acabar cap acció ofensiva. Tampoc el Nàstic, que a la primera part tan sols es va acostar amb perill a l'àrea de Parreño en un contracop de llibre que Rayco no va saber resoldre i el porter gironí va aturar bé. Els darrers minuts del primer temps, els dos equips van despertar i primer Alcalá, tot sol, va ramtar dos córners desviats. El primer, amb el peu el va enviar als núvols mentre que en el segon, de cap, no va poder dirigir bé la pilota.
El Nàstic no perdonaria en canvi i Palanca aprofitaria la passada de la mort de Xisco Hernández per afusellar Parreño davant la passivitat de la defensa gironina. El tarragoní va aprofitar la indecisió d'Alcalá i Marcelo per avançar el Nàstic ben bé al límit de la mitja part. El Girona se n'anava als vestidors amb desavantatge després d'una primera discreta en què, tot i això, no havia estat pitjor que el conjunt tarragoní.
El nul bagatge ofensiu dels gironins era un dels aspectes a mirar de corregir a la mitja part. Ni Jairo ni Borja García van entrar en joc en cap moment ja fos per la intensitat dels defenses locals o per la poca clarividència de la línia de mitjos gironina de fer-los arribar pilotes amb garanties.
Un pèl més desperts i intensos van saltar els homes de Machín al terreny de joc a la represa. Tomeu Nadal es va haver d'estirar per desviar una rematada, suau però ben dirigida amb l'exterior, de Pol Llonch. El porter tarragoní tornaria a desfer les intencions del Girona després d'uina excel·lnent jugada individual de Coris. El setge dels gironins durant els primers minuts de la segona part va ser considerable i Borja García també estaria a punt d'empatar després d'una centrada de Serrano. El Girona havia canviat de cara. Aquell equip insípid de la primera part havia deixat pas a una versió molt més intesa i dinàmica amb l'únic objectiu de cercar l'empat.
El Nàstic patia sí, però treia una capacitat de resistència destacable que li permetia robar i sortir de pressa al contracop. Alcalá esmenaria un error seu per evitar que, en una ràpida acció que en principi no havia de suposar perill, deixava sol Naranjo davant Parreño. El partit havia passat de ser gairebé una llauna a mostrar accions ofensives a les dues àrees. La punta dels dits de Tomeu Nadal evitaria novament que un llançament de falta directa d'Eloi Amagat suposés un empat que el Girona, per punts, ja s'estava més que mereixent. Borja García i Marcelo, després de dues notables accions de Serrano -un dels millors ahir al Nou Estadi- també tindrien a les seves botes l'oportunitat de trobar un gol que se li estava resisitint massa al Girona.
Era el moment de no perdre la fe i no desesperar veient com la pilota no entrava amb el risc que el Nastic, a la mínima clavés el segon, com sol passar en el món del futbol. L'equip havia trobat la manera de fer mal i seguiria insistint-hi. El premi arribaria finalment després que Jairo, en una acció d'oportunisme, resolgués una jugada individual de Borja García. L'atac i gol havia trobat per fi fruits. L'allau de joc ofensiu no s'aturaria i l'entrada de Felipe Sanchón per Borja García va fer que l'equip fos encara més vertical. ?Machín volia guanyar sí o sí i faria entrar Álamo per jugar en punta d'atac al costat de Jairo i amb Felipe per darrere.
Al Nàstic es dedicava simplement a sobreviure i semblava haver-se-li acabat la benzina. Tanmateix, tenia guardat un darrer cartutx i el va fer servir en el millor moment. A dos minuts pel final, i amb el Girona bolcat, Palanca es va inventar una rosca impossible per a Parreño per pràcticament classificar els tarragonins. Tot semblava acabat però El Girona no es rendiria i ja en temps afegit, Marcelo pescaria una pilota morta per tornar a empatar i dur el partit a la pròrroga. Al temps extra, el Nàstic ho va intentar més però els penals van ser inevitables.
