S'hauria guanyat o no, però de ben segur que si Mata hagués tingut el punt de mira més afinat, o si Leo Franco no hagués guanyat la partida a Felipe Sanchón en un u contra u dins la petita, el partit contra l'Osca no hauria estat la llauna que va ser. Al Girona se li segueix resistint la primera victòria a Montilivi i ahir va veure com s'ennuegava davant un Osca ultraconservador que en va fer prou amb les bones intervencions del seu porter a la primera part per endur-se un punt de l'estadi sense xutar pràcticament a porteria en tot el partit. La segona part va ser una oda a l'avorriment amb alguns -pocs- instants de temor dels jugadors gironins, que van desaparèixer absolutament en atac i al final van acabar resignant-se a no perdre el punt inicial.
Amb un bagatge de 4 punts de 12 possibles, l'estrena de la temporada 2015-16 no està sent la més lluïda, malgrat que les sensacions no són dolentes i sembla que l'equip hagi de créixer, i més tenint en comptes que manquen peces importants per adaptar-hi com haurien de ser Borja García i Sobrino. Sigui com sigui, l'Osca va tornar a deixar en evidència les dificultats que té el Girona quan el rival li cedeix la pilota i li fa dur la iniciativa. Un aspecte que haurà de resoldre Pablo Machín perquè la màquina es greixi i comenci a carburar d'una vegada. Una victòria, lletja i deslluïda ahir, hi hauria ajudat.
Amb la intenció de tallar la sèrie negativa de resultats i d'aconseguir la primera victòria de la temporada a l'estadi, Machín va decidir fer un parell de retocs a l'onze. Així, després del seu bon partit a la Copa a Tarragona, el tècnic donaria l'alternativa a Eloi Amagat i Coris en detriment d'Alcaraz i Clerc. Al davant, un Osca tímid però envalentit després d'eliminar el Mallorca a la Copa. Ben aviat es podrien haver encarat les coses si Mata hagués sabut aprofitar el regal inicial de l'Osca. El madrileny, des de pràcticament el punt de penal, va creuar en excés l'esfèrica. Semblava que el partit podria ser plàcid. No seria així; només ho semblava. Mata, en tindria una altra de cap a la sortida d'un córner mentre l'Osca de mica en mica s'anava acostant fruit de pèrdues absurdes del Girona al mig del camp. Això sí, sense perill.
Sense fer un joc brillant, els de Machín tenien el domini territorial del matx i tornarien a estar a punt d'obrir la llauna en un bon cop de cap de Richy després d'un servei des de la cantonada que Leo Franco desviaria. El Girona havia fregat per dos cops el gol mentre els aragonesos no mostraven ni les urpes. Al límit de la mitja hora, Felipe Sanchón perdonaria una ocasió encara més clara que la primera de Mata, que començaria a desesperar una afició que s'impacientava veient que el gol no arribava. Sol des de la frontal de l'àrea petita, el davanter veuria com Leo Franco li endenvinava les intencions en l'un contra un. No hi havia manera. "Això no acabarà bé", se sentia des de tribuna. La primera rematada amb perill de l'Osca arribaria a tocar de la mitja part quan Morillas, aprofitant una badada col·lectiva del Girona, es plantaria sol davant Becerra però la seva rematada sortiria massa creuada.
Amb ben poc ritme va començar també una segona part on el Girona tenia la missió i l'obligació de sortir a buscar el partit. Ho va fer però no se'n va sortir. L'entremat defensiu aragonès seria impossible de perforar i el Girona veuria ofegats tots els seus intents. Els de Machín van anar trobant espais a la zona de tres quarts i arribant amb perill a l'àrea rival. Cap cop però, van saber finalitzar les aproximacions amb rematada. I ja se sap: sense xutar, és impossible guanyar.
Machín va apostar per fer entrar Clerc i Jairo i avançar una mica la posició d'Eloi Amagat per darrere els dos puntes. El Girona era amo i senyor de la pilota i del partit i tenia l'Osca tancat al seu camp. Tot estèril perquè d'ocasions cap ni una. És cert que la pilota sí que rondava constantment l'àrea de Leo Franco d'un costat a l'altre però el porter argentí no va haver de lluir-se com havia fet a la primera part. Mentrestant l'Osca havia refrescat l'equip amb homes elèctrics i ràpids a dalt com Darwin Machís i Héctor Figueroa que començaven, si més no, a fer que els defensors blanc-i-vermells no les tinguessin totes i no s'arrisquessin tant. Les males experiències contra el Numància d'encaixar gols als darrers minuts van fer que el Girona no s'arrisqués en excés en aquest sentit.
L'entrada de David Serrano va ser el darrer cartutx d'un Machín que veia impotent com l'Osca tenia bloquejat d'idees i de joc el seu equip. Ja sense Mata al camp, Javi Álamo avançaria la seva posició per jugar al costat de Jairo en punta d'atac. L'invent tampoc funcionaria i ni els darrers minuts amb superioritat numèrica arran de l'expulsió de Bambock servirien perquè els gironins trobessin el camí del gol. No era el dia i l'únic consol va ser no rebre cap ensurt final que posés en perill fins i tot el punt.
