Xavi Julià

«A Oviedo, el Girona es trobarà un equip històric i una afició que colla molt»

21.09.2015 | 07:16
Julià (a l´esquerra), defensat per Francisco Javier Rodríguez i Benito Sánchez, en un Oviedo-Elx al Tartiere.

Exjugador del Girona i de l'Oviedo. Va créixer al Girona, el Madrid el va fitxar amb 19 anys i sense oportunitats al primer equip va viure els seus millors anys com a futbolista a l'Oviedo, amb un ascens a Primera inclòs. Avisa del potencial dels asturians.

Forjat a les categories inferiors del Girona, a Xavi Julià se li va veure ben poc el pèl per Montilivi. Amb només 19 anys i un futur prometedor, el Reial Madrid se'l va endur i allà s'hi va estar durant unes quantes temporades, vestint la samarreta del Castella i debutant fins i tot amb el primer equip. Veient que les oportunitats per créixer se li havien esgotat i sense ganes de marxar cedit, va acceptar la proposta de l'Oviedo i al Carlos Tartiere va viure els seus millors anys com a jugador. Té una estima especial a l'equip asturià i és dels que més pot explicar sobre el proper rival del Girona. Julià s'asseurà dissabte davant la televisió per seguir el matx, tot i que no té gaire clar cap a on decantar la balança. «Que guanyi el millor. O, si no, que es reparteixin els punts i així tots contents».

A?què dedica el temps ara Xavi Julià?
Visc a Múrcia i porto una escola de futbol. A?més, tinc una empresa i faig diverses coses. Estic prou ocupat, tot i que m'agradaria estar-ho amb coses més importants o, com a mínim, que em convencin una mica més.
A veure si ho entenc. Troba a faltar viure més de prop el món del futbol?
Sí, això. Ho trobo a faltar. ?Segueixo molt el futbol i veig partits. A?més, vaig a alguna tertúlia de la ràdio per parlar del Múrcia i sovint vaig a la Condomina. M'agrada la gestió en aquest món i, tot i que porto una escola i em trobo còmode amb el futbol base, preferiria tornar a la direcció esportiva o alguna cosa similar. Ja fa temps que se'm va acabar això i de moment no m'ha sortit res més.
Si em diu que segueix molt de prop el futbol, suposo que està al dia del que fa el Girona.
I?tant. No el perdo de vista. Segueixo com li van ara les coses i, sobretot, el que li va passar l'última temporada.
Quin drama...
I?tant. Va ser decebedor. Sobretot per la gent:?els treballadors del club, jugadors i afició. Ho van tenir a tocar i es van quedar sense aconseguir quelcom que hauria estat històric.
Va veure el partit contra el Lugo?
Sí. Era a casa d'un amic meu i, el que són les coses, va acabar passant el que li vaig dir que passaria. Estava veient que el Girona dominava i que perdonava moltes ocasions. Li vaig comentar que ho acabaríem pagant i que a la segona part si l'Sporting marcava un parell de gols més ens posaríem nerviosos. Així va ser. Potser per l'experiència, o perquè ho veia molt clar, però això és el que va passar. Van passar els minuts, l'afició es va posar nerviosa i no va animar, a l'equip li van tremolar les cames... Tothom sap com va acabar la història. Ja no val mirar enrere.
Veu impossible repetir una temporada tan bona?
Per què??El problema és obsessionar-se amb això. Sempre he dit que el Girona és un club de Segona A. Ha estat molts anys a la categoria i el que ha de fer és consolidar-s'hi. Després, les oportunitats per pujar acabaran tornant. D'això n'estic segur. Però no s'han de buscar de manera exagerada. Pensar cada dos per tres en l'ascens és afegir-se una pressió extra del tot innecessària. Aquest estiu hi ha hagut molts canvis i tothom necessita temps per adaptar-se. El que s'ha de buscar és la salvació i punt. Si després es pot lluitar per estar a dalt, millor. Però sense presses.
No s'ha començat gaire bé...
Això és anecdòtic! Quan hagin passat 12, 13 o 14 partits, llavors podrem començar a veure quin és el nivell i a què pot aspirar aquest equip. De moment, no es poden treure conclusions. Veig que aquesta temporada, tret del Tenerife, la resta d'equips ha anat arreplegant i sumant punts. El Girona en té 4;?el botí és escàs, però guanyant un partit s'enfilaria unes quantes posicions. Tot just això comença, així que és aviat per dir si la cosa va bé o malament.
Aquest cap de setmana, el Girona visita l'Oviedo. Suposo que em pot dir un grapat de coses de l'equip asturià.
Moltíssimes. Allà hi vaig estar sis temporades i vaig viure-hi durant vuit anys. És un club amb moltíssima història i la gent de la ciutat viu el futbol moltíssim. El que són les coses:?dissabte s'enfrontaran dos equips que haurien pogut estar a Primera i a Segona B?respectivament, però el futbol ha volgut que es trobin a Segona A. Espero un molt bon partit, en un camp en què dóna gust jugar-hi. Hi haurà ambient, segur. L'afició és importantíssima allà.
En guarda especial record d'aquella etapa?
Sí. Sempre he dit que el campionat de Segona A amb el Reial Madrid Castella i l'ascens a Primera amb l'Oviedo, l'últim que han aconseguit fins a la data, són els moments que m'han marcat més al llarg de la meva carrera esportiva. Oviedo em va permetre poder jugar a Primera i visitar estadis que mai havia vist. És un equip que m'ha marcat. Vaig viure molt bé allà. La ciutat respira futbol per tots els costats. Ara, ho fa per bé i també per malament. Vull dir que el jugador se sent molt professional i l'entorn et fa rendir, perquè si no és així, vénen els problemes. A?Girona això no passa:?és bo que no hi hagi pressió, però l'entorn és diferent. Crec que s'ha d'estar preparat psicològicament per poder assumir una pressió com aquesta.
Són dos móns molt diferents.
Sí i no. És cert que Girona és diferent i que si perds ningú et dirà res pel carrer, però això canviaria si l'equip algun dia puja a Primera i s'hi manté durant uns quants anys. El sentiment calaria més i la gent es faria encara més del Girona tot i que la ciutat sigui petita. Això els ha passat a molts clubs.
Expliqui'm com va anar el seu fitxatge per l'Oviedo.
Tenia 23 o 24 anys i havia jugat moltes temporades al Castella. El Madrid em volia cedir i jo tenia clar que, amb els jugadors que hi havia al davant, era impossible jugar al primer equip. Vaig pensar que el millor era marxar i l'Oviedo em va venir a buscar. José Luis Romero n'era l'entrenador i vaig signar per tres temporades. En la darrera va ser quan vam pujar a Primera.
Què recorda d'aquell ascens?
Recordo que va ser un any molt important en tots els sentits. Teníem un bon equip, però per davant nostre van quedar l'Elx i el Màlaga. Si volíem pujar, ens tocava passar per la promoció i allà ens esperava el Mallorca. Ells tenien un equipàs, però el seu any no va ser gaire bo. Vam guanyar a casa per 2 a 1 i a la tornada, amb un empat a zero en vam tenir prou. També recordo l'ambient de tota la gent als carrers celebrant l'ascens. Va ser impressionant. Sempre em quedarà marcat. Crec que feia 15 anys que la ciutat no estava a Primera. Per ells va ser la pera!
Em parla molt de l'afició. Es trobarà un ambient hostil el Girona al Nuevo Tartiere?
Home, és que l'afició és d'aquelles que fan enveja. El Girona es trobarà un camp impressionant, amb un públic que colla. No hi he jugat mai, tot i que vaig assistir a la inauguració. Jo conec el vell Tartiere. Era un estadi més petit, però la gent estava molt a sobre. Tenia el seu encant.
Sis temporades a Oviedo en les quals viu un grapat d'experiències. I?després?
Després vaig jugar un any al Palamós a Segona A i vaig acabar la meva carrera com a professional al Múrcia, a Segona B. Allà em vaig quedar a viure. Hi estudiava i no em vaig voler moure. Seguia jugant, però en algun equip de Tercera.
Veurà l'Oviedo-Girona de dissabte?
Això espero! Intentaré poder-lo seguir per la televisió. És un d'aquells partits atractius, que criden l'atenció. A més, he jugat en tots dos equips i això ho fa encara més especial.
Qui vol que guanyi?
Home... A?veure, a l'Oviedo li tinc moltíssima estima i el porto al cor. Però el Girona també m'ha donat molt. Que guanyi el que més ho mereixi. O si no, que es reparteixin els punts i tots contents.

Compartir a Twitter
Compartir a Facebook
Enllaços recomanats: Premis cinema