Lliga Adelante

Un triomf dels grans

El conjunt de Machín reacciona al gol inicial dels locals i remunta per acabar vencent

23.09.2015 | 07:24
Un moment del matx.

El Nuevo Carlos Tartiere, tan imponent com majestuós, i davant gairebé 13.000 espectadors, va ser l'escenari escollit pel Girona per ventar un cop de puny sobre la taula i aixecar, d'una vegada per totes, el vol. Tocava esvair sensacions estranyes dels primers partits de Lliga, en què el Girona havia alternat notables moments de joc amb d'altres de més fluixos i desconnexions letals com contra el Numància (2-3). Ahir els de Pablo Machín ho van fer a la perfecció en un partit més que notable que va barrejar solvència defensiva i efectivitat en atac. Els ingredients que calen per tenir èxit i als qual ahir el Girona encara hi va afegir també una bona dosi de sacrifici, entrega i capacitat de supervivència, als minuts finals arran de l'expulsió d'Alcaraz. Tampoc és que patís gaire el conjunt gironí, que tret d'algunes envestides a la primera part dels locals, va ser superior a l'Oviedo i es va endur els tres punts. La victòria, llaurada gràcies a un penal materialitzat per Granell i un gol de killer de Mata que van remuntar l'inicial de Valle, ha de donar la tranquil·litat que necessitava tant l'equip com l'afició, que veien angoixats com els resultats no arribaven.

Poca cosa més tenia Machín al calaix de jugadors ofensius per pal·liar les baixes de Sobrino, Borja García i Felipe Sanchón. El sorià va apostar per l'únic davanter disponible que li quedava, Jairo, per formar d'entrada al costat de Mata. La resta de l'equip va ser el mateix que no havia passat de l'empat contra l'Osca, amb el retorn de Clerc per Coris al lateral.

Els de Machín no es deixarien intimidar en els primers minuts de partit pel gran ambient de l'estadi asturià. Al contrari del que havia anunciat el tècnic local, Sergio Ejea, l'Oviedo va cedir de bon començament la pilota al Girona perquè dugués la iniciativa i per intentar sorprendre'l al contracop. Una estràtegia utilitzada i, amb èxits pels rivals, ja diversos cops en aquests primers partits del curs. Les primeres aproximacions serien per al Girona mitjançant Mata i Jairo, que no arribarien a disparar a porteria. L'Oviedo, en canvi, sí que s'hi atreviria i faria lluir Becerra per primer cop aquesta temporada amb dues intervencions de mèrit a un llançament de falta de Susaeta i el segon refús de Linares a boca de canó. Un seriós avís per a un Girona que seguiria amb la tònica inicial d'intentar generar perill a través de la pilota. Ho aconseguiria però com la setmana passada faltaria el més important, la definició. Així, Lejeune, tot sol, no va aconseguir connectar bé amb el cap un servei de falta de Granell. Tampoc veuria porteria Jairo, en un notable contracop que acabaria amb Esteban aturant la seva rematada. El Girona tenia el partit controlat i estava sent fins i tot força superior a un Oviedo que, a la que podia, ensenyava les urpes. Els asturians no van necessitar tants preliminars per mossegar i van trobar el gol a la sortida d'un córner quan Borja Valle va guanyar la partida a Kiko Olivas. El partit es posava d'esquena per a un Girona que veia com novament la manca de gol el condemnava. Els de Machín, tot i això, no abaixarien els braços i seguirien insisitint de la mateixa manera a la recerca del premi. El trobarien abans de la mitja part gràcies a un penal comès per Susaeta a Mata i transformat per Granell. Tornava la igualtat i els jugadors s'encaminaven als vestidors amb el xiulet de l'àrbitre.

El Girona tenia quaranta-cinc minuts per endavant per no defallir. El camí era el correcte i si no repetia una segona part com la de la setmana passada les ocasions havien de seguir arribant. El públic del Tartiere collava de valent l'àrbitre i calia anar amb compte amb les targetes. Per aquest motiu, Machín va decidir retirar Eloi Amagat, que va flirtejar amb l'expulsió, i va introduir al camp Alcaraz. L'Oviedo, tot i mostrar-se tímid i conservador, havia demostrat tenir jugadors de qualitat per desequilibrar en qualsevol manca de concentració visitant. A punt estaria de fer-ho en un xut de Fernández, que entre Becerra i el pal no va anar a la xarxa.

Amb l'Oviedo un pèl més decidit a mirar endavant, el Girona va fer d'equip gran i va aprofitar la primera oportunitat que va tenir a la segona part. Una excel·lent jugada individual de Javi Álamo per la banda dreta va acabar amb la passada de la mort del canari per a un Mata que posaria la punta del peu per situar l'1-2 al marcador.

L'expulsió d'Alcaraz, per veure dues grogues en dos minuts, complicaria l'empresa amb encara més d'un quart d'hora per jugar-se. El setge de l'Oviedo seria màxim, tant com la resistència del Girona en uns darrers compassos absolutament bojos. Coris podria haver sentenciat abans que Edu Bedia estavellés la penúltima pilota del partit al pal. El selvatà, improvisat davanter centre, gaudiria encara d'una segona oportunitat sol davant Esteban per tancar el partit. No ho faria. El patiment però, s'havia acabat. Ja no hi havia temps per a res més i els tres punts volaven del Tartiere cap a Girona acompanyats de confiança i molta autoestima.

Compartir a Twitter
Compartir a Facebook
Enllaços recomanats: Premis cinema