Els derbis són partits especials. Diferents. No hi entenen de dinàmiques, ratxes ni inèrcies. Passen per alt els favoritismes i es deixen endur per la passió, l'eufòria, la rauxa. En un derbi hi pot passar de tot; pot marcar un abans i un després. Fer aixecar el vol d'un equip que sembla mort o enfortir el que ve de pujada. Una cosa és clara: la cita d'aquest diumenge entre el Girona i Llagostera permetrà que s'inclini la balança. La que, ara mateix, està més que igualada i que fa referència al rendiment del Girona des que Pablo Machín és a la banqueta. El sorià, a punt de complir el seu partit de Lliga número 61 en clau blanc-i-vermella, ha tret el mateix petroli tant a Montilivi com a visitant. Els números a casa i a fora són idèntics. Per tant, si l'equip aconsegueix un empat o una victòria davant els blaugrana, ja tindrà un millor balanç com a local amb Machín al timó que no pas com a forani.
De moment, i després d'un munt de partits, el Girona de Machín ha estat capaç d'arreplegar 55 punts en els 30 duels que ha col·leccionat a l'estadi de Montilivi. Per tant, ha aconseguit 55 de 90 possibles punts, el que es tradueix en un promig del 61,11 per cent. A fora, tres quarts del mateix. Amb ell a la banqueta i des de la primavera del 2014, l'equip ha disputat també una trentena de partits, dels quals n'ha tret 55 punts al seu favor (el mateix promig del 61,11 per cent). La puntuació és idèntica, però el rendiment a fora compta amb més victòries que no pas a casa. Per tant, amb Machín, el Girona compta amb més alegries a domicili que no pas quan actua com a local.
Desmembrant per temporades, el cert és que ni de bon tros semblava que s'acabaria produint aquesta tendència durant la campanya 2013/14, quan el tècnic va posar els seus peus per primer cop a terres catalans. Hi va arribar amb el curs en dansa i amb la permanència penjant d'un fill. Quedaven 13 jornades i Machín va aconseguir salvar un equip que semblava mort. En aquells partits, el Girona va funcionar millor a Montilivi que no pas a fora. A casa, va sumar 14 punts (4 victòries, 2 empats i una sola derrota), mentre que el botí es va reduir a la meitat (7 punts) quan va actuar com a visitant: 2 triomfs (als camps del Tenerife i el Ponferradina), un sol empat i 3 desfetes.
La tendència, però, va donar un gir durant la temporada passada (14/15), en la qual els gironins es van convertir en el millor visitant que mai ha actuat a la Segona Divisió A. És cert que a Montilivi, tret d'alguna ensopegada, l'equip va funcionar prou bé, però millor ho va fer cada cop que li va tocar viatjar. A casa, 40 punts (11 victòries, 7 empats i només 3 derrotes). A fora es va perdre en més ocasions, però el rendiment va ser, simplement, espectacular: 13 partits guanyats, 3 empatats i 5 de perduts. En total, 42 punts. Enguany, la tònica és molt semblant: són 5 les jornades que s'han jugat fins ara i els gironins encara no han guanyat a casa (un empat i també una derrota). A fora, 2 victòries i una ensopegada. La diferència, és clara: 1 punt a Montilivi i 6 quan ha actuat com a visitant.
El balanç general diu que, amb Machín a la banqueta del Girona, s'han sumat 15 victòries a casa, mentre que a fora ja se n'han acumulat 17. En canvi, tan sols s'han perdut 5 partits a Montilivi. A domicili, creix la xifra fins a 9.
