Indiscutible a Llagostera i un dels pilars per a Oriol Alsina, Pedro Alcalá va posar rumb cap a Girona al tram final del mercat d'estiu, trastocant els plans del tècnic blaugrana. Es posava així punt i final a un estiu rocambolesc per al defensa, que se n'ha volgut desentendre, però a qui la rumorologia ha acabat esquitxant. Ara, més tranquil i centrat exclusivament en clau blanc-i-vermella, desitja de guanyar-se un lloc a l'onze, tot i que sap que no ho tindrà fàcil. I?sobretot, es mor de ganes de disputar el derbi.
Fa ben poc que és jugador del Girona després d'un estiu un pèl estrany i embolicat. Com li prova l'adaptació?
La veritat és que molt bé. Des del moment que hi vaig posar tots dos peus, els meus companys, l'entrenador i la gent del club m'han ajudat moltíssim. N'estic content. M'he adaptat molt ràpid i tothom m'ha acollit amb els braços oberts.
Després d'una pretemporada atípica, el que vostè volia era precisament això: normalitat?
Sí, així mateix. Aquest estiu s'ha especulat molt. Ara estic més tranquil, perquè per sort tot ha sortit bé. En el seu dia vaig signar, actualment sóc jugador del Girona i tot s'ha calmat. M'estic entrenant amb total normalitat, que és el que qualsevol jugador desitja.
Durant l'estiu s'ha parlat més del que realment ha passat?
S'ha parlat molt, d'això n'estic segur, i en moltes ocasions sense saber ben bé què és el que realment hi havia. Jo he intentat estar al marge de tot plegat. Si m'hi hagués posat i m'hagués preocupat per tot el que hi havia i per tot el que es deia, hauria parat boig.
Tot això ha quedat enrere i vostè, com diu, s'entrena amb normalitat. Només li falta jugar...
Sí, cert!?Tinc moltes ganes de jugar, de competir. Entenc, però, que ara mateix és difícil. He arribat tard, amb la pretemporada enllestida. Sóc nou, fa poques setmanes que hi sóc i és complicat entrar. L'entrenador ja té un equip fet, el que dificulta poder-hi entrar. Què he de fer? Entrenar-me al cent per cent cada dia i esperar una oportunitat. I si arriba, aprofitar-la.
L'any passat, i durant moltes temporades a la seva carrera, vostè s'ha fet un tip d'acumular minuts. Se li fa estrany això de no jugar?
Sí, una mica. Però s'entén. Sóc nou i tot just acabo d'aterrar, com he dit. M'he de guanyar el lloc.
A més, la competència és d'alçada. Richy i Lejeune van demostrar l'any passat estar molt entonats; mentre que Kiko Olivas ha fet una bona pretemporada i està complint amb nota.
Si l'equip funciona, el més normal és que el míster aposti per la continuïtat. Per tant, no tinc més remei que esperar i?treballar cada dia. Només així m'arribarà l'oportunitat de jugar.
Casualitats de la vida, aquest diumenge els visita el Llagostera. És fidel al tòpic que el definiria com un partit especial?
Sí, això mateix. M'encantaria jugar-lo i enfrontar-me als meus excompanys. Ho tinc tot molt recent. El Llagostera de l'any passat, amb mi a la plantilla, va fer una molt bona temporada. A més, és un derbi. M'agradaria poder tenir minuts, sincerament.
Quin partit preveu?
Que ningú dubti que serà un partit complicadíssim. El Llagostera serà un rival agressiu, contundent, que voldrà sortir al contracop. Haurem de veure quina és la millor manera de fer-los mal. Costarà.
Fa pocs mesos, vostè va visitar aquest estadi amb la samarreta blaugrana amb moltes ganes de guanyar. Ara, ha canviat de colors, però suposo que el sentiment serà idèntic.
Home, i tant! Vull guanyar!
Tot un professional.
No, home. Vull guanyar perquè sóc una persona supecompetitiva. Jo jugo amb la meva dona a les cartes i sempre la vull guanyar, per exemple. No vull perdre a res! Amb el Llagostera, tres quarts del mateix. Vull la victòria i en el partit de la segona volta, també. Després, que ells ho guanyin tot, si volen. Però diumenge, que perdin.
Vostè que hi era l'any passat, entén que l'afició del Girona els acusés d'esforçar-se fins a l'últim sospir en el darrer derbi per posar en perill les opcions d'ascens a Primera dels de Montilivi?
La gent deia que a nosaltres un punt no ens servia. Però teníem l'esperança de fer el play-off. Hauria estat espectacular. Era complicat, però volíem tenir opcions fins a la darrera jornada. Per això ho vam intentar fins al final.
La consigna de l'Oriol (Alsina) era donar-ho tot per guanyar el partit o per aixafar les opcions d'ascens del Girona?
No, no. Ens va animar per intentar aconseguir l'ascens. El Girona no hi tenia res a veure. Tots, al vestidor, teníem l'objectiu de jugar la promoció. Ho teníem molt a prop. Per què no intentar-ho?
El Llagostera ha començat l'any pitjor que l'última temporada. Els veu capaços d'aixecar el vol?
Els està costant com ens va costar a nosaltres en el seu dia. Ha arribat gent nova i no és fàcil adaptar-se al vestidor i al sistema. Un cop tothom es vagi acostumant i la màquina rutlli, crec que se'n sortiran. És un club amb molta gent competitiva i a l'equip hi ha qualitat. Hi veig possibilitats d'aixecar el cap. Com l'any passat, quan ningú donava un duro per nosaltres i al final vam fregar el play-off d'ascens.
Potser el lloc natural del Llagostera ja era aquest. És a dir: lluitar per no baixar i no pas per intentar pujar a Primera. Ho veu així?
Home, sobretot l'últim any. Acabava de pujar a Segona A?per primer cop en la seva història. És molt complicat pensar a pujar. Molt!?Aquest any, tres quarts del mateix. No han començat gaire bé, però si fa uns mesos ens en vam sortir, per què no ho poden fer ara?
Tornant a l'estiu. Quina cara va posar l'Oriol quan li va comentar que el volia el Girona?
Sempre em va posar facilitats. Jo preferia estar al marge i li vaig passar el tema al meu representant. Si m'hi hagués capficat, hauria embogit. Vaig parlar amb ell per comentar-ho i em va assegurar que, per la seva part, no hi posaria cap mena de pega.
Per què va trigar tant a resoldre's tot plegat?
Sincerament, no ho sé. Això m'agradaria saber a mi! Es va allargar més del que s'esperava, això segur. No tinc ni idea del perquè.
Alsina, en el seu dia, va dir que tot plegat no era gaire ètic. Legal, però gens ètic.
No ho sé, la veritat. Jo només sé que en al final va arribar a un acord amb el Girona i crec que el Llagostera en va sortir beneficiat.
Hauria canviat molt la cosa si vostè hagués arribat al Girona a través d'una cessió del Manchester City?
Jo, del City, mai n'he escoltat res. Només sabia que el Girona estava interessat en mi. Aquí he acabat. De la resta, no en tinc ni idea. Va sortir a la premsa i punt.
La seva relació personal amb l'Oriol és bona?
Sí, molt bona. Correcta. Li estic molt agraït per l'oportunitat que en el seu dia em va donar. Dissabte mateix vaig estar veient el partit del Llagostera. Vaig baixar al vestidor a parlar amb ell i també amb la resta d'excompanys.
Si diumenge surt de titular i al darrer minut, en un córner, marca vostè de cap... Què farà?
Doncs... seria l'hòstia! Perquè serien tres punts que ens emportaríem.
I a celebrar-ho?
Sí, segurament. Però tampoc seria una celebració molt excessiva. Per respecte, perquè a Llagostera m'han tractat molt bé. Per tot plegat, potser estaria més cohibit.
El Llagostera és el club més peculiar en què mai ha jugat?
Un club molt humil, molt humà. M'han tractat molt bé; a mi i a tots els jugadors. És un club familiar.
Quan va saber que el Llagostera el volia fitxar, ja coneixia el club? N'havia sentit a parlar?
Ostres... Gairebé ni el coneixia. A veure què m'hi trobo, vaig pensar. Era desconegut per a mi. No sabia ni la poca història que tenia. A l'hora de la veritat, hi he viscut un any molt positiu. Que un poble tan petit i un club tan humil estiguin a Segona, deu ser perquè s'ha fet bé la feina.
