La primera victòria de la temporada a Montilivi se li segueix resisistint al Girona. Tampoc va poder ser ahir en la visita del Llagostera, que en un derbi d'allò més intens i vibrant, es va endur un punt de l'estadi després d'igualar per dues vegades els gols de Granell i Jairo. Imaz primer, i ja quan el Girona jugava amb deu homes per l'expulsió de Pere Pons, Juanto Ortuño, van deixar escapçar novament les il·lusions d'un Girona que va perdonar la sentència més d'una vegada. Els pals ho van evitar en dues rematades de Jaime Mata que haurien pogut liquidar el derbi molt abans que Imaz empatés el partit només començar la represa. De sensacions no es viu i malgrat el bon partit en línies generals dels de Machín, entre les llacunes defensives, la poca punteria en la rematada i la manca d'ofici en els minuts finals, van fer que el Llagostera esgarrapés un punt i, fins i tot estigués a punt de guanyar si Becerra no hagués salvat dues rematades de Benja als compassos finals. La victòria a Oviedo va marcar la línia a seguir per a un Girona que, a casa, no acaba de trobar la fórmula.
Acceptada l'etiqueta de víctima, el Llagostera va arribar a Montilivi amb la missió de fer saltar la banca i durant la primera mitja hora de joc a fe que va posar la por al cos al Girona. La intenció dels d'Alsina era espantar ben aviat els gironins amb algun disgust que bé podria haver estat un cop de cap de Juanjo que va sortir lleugerament per sobre del travesser. El Girona tenia clar que l'esperava un partit semblant al de l'Osca de feia quinze dies, amb un rival que li cediria la pilota i la iniciativa del joc. Així va ser d'entrada però els de Machín ben aviat s'adonarien que els llagosterencs no eren tan inofensius. De fet, en una desconnexió imperdonable de tot l'equip, Querol i Imaz es van plantar sols en un contracop amb només Alcalá per aturar-los. La rematada d'Imaz, tova, la va atrapar Becerra en dos temps.
Machín va apostar per fer un únic canvi respecte a l'onze titular que havia guanyat a Oviedo dissabte passat. El sacrificat va ser Richy que va cedir el seu lloc a Alcalá segurament amb la intenció de donar més potencial aeri a la rereguarda i, de passada, aprofitar la motivació de l'exblaugrana. Malgrat que en una acció de Mata, des de terra, que va desfer bé de Moragón, el Girona semblava mig adormit. Només ho semblava. Els blanc-i-vermells van demostrar a Oviedo la setmana passada haver recuperat la seva versió d'equip fiable en defensa i letal a la més mínima en atac. Els bons minuts inicials del Llagostera quedarien en no-res quan al llindar de la mitja hora de joc, Granell va dedidir clavar la pilota a l'escaire amb una gardela marca de la casa des d'uns trenta metres. Malgrat l'estirada, Moragón res hi va poder fer per aturar el xut del gironí.
El gol de Granell va fer mal al Llagostera, que va fer un pas enrere. El Girona miraria d'aprofitar-ho per a aconseguir un segon gol que donés certa tranquil·litat. Granell ho tornaria a provar amb un llançament de falta que toparia a l'esquena de Lejeune. Els de Machín s'havien animat i havien posat una marxa més per mirar d'anar-se'n a la mitja part amb un marcador més ample. A punt va estar d'aconseguir-ho Mata que, després de rebre una assistència de Granell dins l'àrea, va etzibar una rematada seca a la base del pal de Moragón. El Llagostera demanava a crits el xiulet de l'àrbitre assenyalant el camí dels vestidors.
El Girona havia perdonat durant la primera part i ho tornaria a fer només començar la represa, quan Mata toparia de nou amb el pal. Només un minut després, els de ?Machín veurien castigada la seva manca de punteria en una acció d'Imaz que, després de tocar les cames d'un defensor, acabaria al fons de la porteria de Becerra. El partit tornava a començar i ho feia amb un mastegot considerable a la moral dels locals. El Llagostera, en canvi, entrava al partit gairebé sense esperar-s'ho.
El gol faria pujar la temperatura del derbi, que viuria una petita picabaralla que l'àrbitre resoldria amb targetes a Pons, Eloi i Moragón. La rivalitat començava a notar-se. El Girona no variaria les sensacions amb què havia acabat la primera part malgrat el gol i continuaria insistint a la porteria de Moragón cercant el segon. Un cop de cap de Kiko Olivas a la sortida d'un córner fregaria el pal. Superada la mitja hora de la segona part, Machín mouria la banqueta amb l'entrada de Coris en el lloc de Clerc. El sorià buscava la profunditat i capacitat de desbordar del tossenc per mirar de fer mal per les ales. El Girona trobaria el premi, tot sigui dit quan el Llagostera més collava la seva defensa, després d'un gran contracop iniciat i finalitzat per Jairo. El davanter seguiria fins al final la seva jugada i remataria una centrada amb l'esquerra d'Eloi amb la cuixa.
El Girona tornava a manar però el partit es complicaria altre cop pels locals quan Pere Pons va veure la segona targeta groga i va deixar l'equip amb deu homes. De seguida Machín va fer entrar al camp Pol Llonch en el lloc d'un ovacionat Jairo per enfortir un centre del cap minvat sense Pere Pons. No va ser suficient per aturar l'envestida final del Llagostera que empataria a quatre minuts del final quan Ríos aprofitaria una excursió de Kiko Olivas per iniciar l'acció del 2-2 final que materialitzaria amb qualitat Juanto Ortuño. El Girona havia acabat la benzina i només Becerra evitaria la victòria del Llagostera en dues rematades de Benja. Mata, en l'últim sospir, va tenir el 3-2 però ahir la sort li havia girat l'esquena.
