Mirandés 10Girona
 

Sense futbol no hi ha premi

El Mirandés en fa prou amb ser més intens i insistent per endur-se els tres punts contra el Girona gràcies a un gol d'Álex Ortiz en un servei de cantonada · El Girona signa un fluix partit a domicili i triga 61 minuts a generar l'única ocasió de perill: un xut amb molta intenció de Felipe que treu Raúl amb una bona intervenció

06.10.2015 | 07:22
Sense futbol no hi ha premi

Sense ambició, i sobretot sense idees, no hi ha premi. És impossible. El Girona, malgrat voler, no va poder i va caure derrotat al camp d'un Mirandés que en va fer prou amb jugar amb més intensitat per emportar-se els tres punts. Un gol d'Álex Ortiz en un servei des de la cantonada quan faltaven només 10 minuts per al final va ser suficient per derrotar els de Pablo Machín, que tan sols van xutar una vegada entre els tres pals en una actuació insuficient.

Els ingredients que el curs passat van convertir el Girona en el millor visitant de la Segona Divisió A -no perdre mai la identitat, ser solvent al darrere, tenir un punt de sort i ser molt efectiu al davant- no es van veure ahir per Anduva. Passat l'estiu i malgrat el desencís de quedar-se a les portes de l'ascens, semblava que aquests trets identitaris no s'havien endreçat al calaix. A Bilbao i també a Oviedo, exceptuant la derrota a Tarragona, el Girona va mostrar-se com aquell equip que va ser capaç de guanyar fins a 14 partits lluny de Montilivi una temporada enrere. Va saber patir i quan va ser necessari, va veure porta. Per millorar uns números discrets a casa, a Anduva era necessari oferir aquesta versió. Aquesta i no pas cap altra. Després del regust amarg que havia suposat l'empat de l'anterior diumenge amb el Llagostera, tornar de Miranda amb un punt, com a mínim, era una obligació. Però no va ser pas així. Sense Javi Álamo, operat del menisc, Aday va ser l'encarregat d'ocupar el carril dret. Ell i Richy, que recuperava el seu lloc en detriment d'Alcalá, es convertien en les novetats a l'onze.

Si Carlos Terrazas, entrenador dels locals, havia predit un "partit molt dinàmic", el cert és que tant un com l'altre equip van limitar-se a defensar, a ser prudents i a mantenir les formes durant un bon grapat de minuts. Feia tota la pinta d'encaminar-se cap a un duel equilibrat, amb excés de pilotada. Tot, sota una pluja intermitent. Va ser el Girona el primer a avisar. Ben aviat, al minut 3, una falta lateral penjada des de la banda esquerra a l'àrea va buscar el central Kiko Olivas, que va quedar-se a un pam de la rematada. Bona targeta de presentació, però la presència en atac, com a mínim, en els primers 45 minuts, es va quedar aquí. Els de Machín, més preocupats a no encaixar gols, no van provar el porter Raúl abans del descans. Tampoc és que el Mirandés signés una autèntica exhibició, però el cert és que els de Terrazas, inofensius i erràtics durant els primers 20 minuts, van anar guanyant terreny a mesura que avançava el partit.

És cert que Álex García va estar a punt de marcar un gol olímpic al minut 12 (el seu servei des de la cantonada va acabar picant amb el travesser), però a part d'això el Mirandés gairebé no va inquietar la porteria gironina durant gaire estona. La parròquia local es començava a impacientar i descarregava la seva ira contra els seus jugadors, però sobretot contra Carlos Terrazas. Semblava un escenari propici per al Girona: els de Machín no generaven perill, però tampoc patien. Tenien el partit sota control. Una jugada, però, ho va canviar tot. O, si més no, va activar el Mirandés. Just passada la mitja hora, Ion Vélez va conduir un bon contracop dels locals, va desfer-se de dos defensors i va cedir la pilota perquè Lago Junior enviés el seu xut, tot sol, per damunt la porteria. Als burgalesos els va quedar clar que, amb una mica d'intensitat, podien generar perill i així van seguir fins al descans. Van ser uns minuts de patiment per als gironins; sense idees i clarament superats, veient com el Mirandés els collava.

Semblava que el pas pels vestidors era el millor que podia passar al Girona, que s'havia anat desinflant de manera sorprenent. És cert que el panorama va millorar al segon acte, però sobretot a ulls de l'espectador. El partit es va obrir i va guanyar en intensitat. Més velocitat, arribades i bon joc, però sobretot per part del bàndol local, que va posar-hi una marxa més. Això sí, com havia passat al primer temps, el Girona va avisar només començar. Gran acció de Clerc per l'esquerra i mala rematada de Mata, que tot sol no va saber aprofitar per enviar la pilota entre els tres pals. Un bon avís, però ràpidament el Mirandés va respondre amb contundència. Vélez (min. 47) va aprofitar una passada deficient de Lejeune, va conduir fins la frontal de l'àrea i quan tenia franca la rematada va decidir cedir per a Lago Junior, a qui se li va fer de nit. Poc després, Anduva va reclamar penal per unes possibles mans a l'interior de l'àrea blanc-i-vermella. De nou Lago Junior, un dels grans protagonistes, s'internava per la banda, la seva centrada la va treure Becerra i la pilota morta l'aprofitava Álex García per xutar a reventar; el seu llançament va impactar amb Kiko Olivas per encendre, encara més, la graderia. I una més, quasi de manera consecutiva. Salinas, a la frontal i amb temps per pensar, va decidir malament i va xutar per damunt el travesser quan el públic ja la veia a dins.

El moment era delicat i Machín va optar per moure fitxa. Va entrar Felipe i la cosa no només es va calmar, sinó que el Girona, per fi, va buscar porteria. El mateix Felipe, amb tota la intenció del món, va intentar una vaselina que va trobar-se amb una bona mà de Raúl. La segona, encara va ser més clara. Després d'una jugada embolicada, l'esfèrica va caure a Jairo. L'andalús, tot sol a l'àrea i amb la porteria a pocs metres, en ?comptes de xutar, va passar la pilota cap a ningú. L'errada va costar cara al Girona, que es va salvar en dues accions pràcticament consecutives en les quals Becerra va haver d'intervenir. Tant jugar amb foc, va acabar en contra els gironins, que rebien una forta estocada al minut 80. Córner mal defensat i Álex Ortiz, al cor de la petita, que rematava a plaer per fer pujar el 1-0 al marcador. Hi havia temps per rectificar, però no hi va haver cap mena de reacció. Amb un dibuix de circumstàncies i l'entrada de Borja García i Llonch, el Girona va ser incapaç de generar perill.

Compartir a Twitter
Compartir a Facebook
L'últim El més llegit
Enllaços recomanats: Premis cinema