Lluny queda ja l'època en què Palamós i Figueres eren els dos grans noms propis del futbol gironí. Els màxims exponents. Militaven a la Segona Divisió i Vilatenim i el Nou Estadi s'havien acostumat, cada quinzena, a veure desfilar clubs i jugadors de cert renom. Eren d'altres temps. Dues dècades després, no només el futbol ha evolucionat, sinó que també la demarcació ha viscut canvis substancials. Palamós i Figueres comparteixen experiències a la Tercera Divisió i les dues places que en el seu dia van deixar vacants les han ocupat, merescudament, el Girona i el Llagostera. Instal·lats al futbol professional, tots dos equips són els encarregats d'omplir pàgines de diari, de generar debat a les xarxes socials i de sortir per televisió. Qui més o qui menys, a terres gironines, sap a qui té a les seves ordres Pablo Machín o contra qui juga el conjunt que dirigeix Oriol Alsina. Amb els grans a l'encara anomenada Lliga Adelante, es fa més que necessari comptar amb un filial de garanties. Tenir-lo com més amunt millor o, si més no, tenir a l'abast a joves prometedors capaços de donar un cop de mà al primer equip en qualsevol moment. Aquest estiu, tant a Girona com a Llagostera, s'ha optat per aquest camí. Com sempre, però potser amb un xic més d'èmfasi. Clar sempre ha estat el discurs llagosterenc: reforçar-se i anar a buscar l'ascens a Primera Catalana. Més cauts des de Montilivi, però si fa no fa amb un desig similar: apuntalar la plantilla amb joventut i talent, incorporar un tècnic com Nacho Castro i provar d'ocupar la part alta de la lliga, somiant amb el salt a Tercera. Després de cinc jornades, encara hi ha molt marge de millora i temps per davant, però ja es poden treure algunes conclusions. Una és molt clara: tots dos filials han arrencat de manera antagònica i els llums que es veuen des de Llagostera contrasten, i molt, amb les ombres que de moment s'han instal·lat a Girona.
Amb una quinzena de cares noves i disposats a fer un salt de qualitat per millorar els resultats dels últims anys -i per què no, intentar trucar a la porta de la Tercera Divisió-, a Montilivi s'ha apostat per crear un filial ple de talent. No només un aparador perquè Pablo Machín tingui on escollir, sinó també un grup prou potent com per plantar cara en la sempre exigent Primera Catalana. Al capdavant, un Nacho Castro que a l'estiu posava punt i final a la seva aventura a Peralada. Sempre s'ha venut, de portes enfora, que la formació i promoció de futbolistes és el més important. Aquesta premissa hi és, però des del club i també al vestidor, es treballa des del primer dia perquè arribin els millors resultats possibles. De moment, no ha estat així. El Girona B és quinzè, només ha guanyat un partit, ha perdut els tres duels que ha jugat a casa i no se n'acaba de sortir. Nacho Castro admet que la trajectòria no és per llançar coets i ho justifica: "Ens està faltant competir i tenir més intensitat. Som un equip molt jove", explica. A banda, recorda que jugadors com Nacho Ruiz i Mario Roque, cridats a "marcar les diferències", estan fora de combat per lesió i que també ha perdut alguna peça per sanció. Tot plegat, un cúmul de desgràcies. "Estem amb una desena de nanos que vénen de competir a Nacional Juvenil. S'aniran fent, és evident, però la categoria és complicada. No ens enganyem, aquesta no és la fornada que venia de jugar a Divisió d'Honor. Però l'equip creixerà, n'estic convençut".
Castro no té a les seves ordres cap jugador més gran de 23 anys i subratlla que en cap moment se li ha ?exigit lluitar per l'ascens. "Aquest no és l'objectiu. Sempre s'ha de ser ambiciós i intentar arribar el més amunt possible, però tenim entre mans un projecte a mitjà termini. El futbol base s'està treballant prou bé i el més important és la formació. Encara que a tots ens agradi guanyar", manifesta. Considera que als seus els falta la "maduresa" i la "tranquil·litat" que la Primera Catalana requereix, si bé no amaga que té a la seves ordres un "vestidor molt sa" que, de moment, ha encaixat amb prou positivisme el fet d'haver sumat només 4 punts de 15.
Sense aturador
Si ara mateix el Girona B és la creu, el Llagostera B s'ha guanyat a pols ser considerat la cara. Viu una trajectòria completament oposada i, si bé milita una categoria per sota (Segona Catalana), el cert és que els seus números són espectaculars. Immaculats. Amb Pep Triadú a la banqueta (amb passat ben recent al filial blanc-i-vermell) i un munt de fitxatges de pes per marcar les diferències (entre ells el del veterà Óscar Almendros, procedent del Granollers), els blaugrana han començat la temporada de la millor manera possible. El gran repte és pujar de categoria i sembla que s'ha volgut anar per feina des del primer moment. Cinc victòries en les cinc primeres jornades (un incontestable 15 de 15): ple de triomfs, el millor atac (13 gols a favor) i una excel·lent defensa (2 dianes en contra).
Malgrat els bons resultats, Triadú demana calma i anuncia que, tard o d'hora, arribaran els sotracs. "Hem començat molt bé. La pretemporada havia estat bona i el treball s'està reflectint amb les victòries. Però si no seguim així, malament. Es tracta d'acabar bé i en això estem. El nostre objectiu és l'ascens, encara que tot arribarà. Ens hem de centrar en el Tordera, el nostre proper rival". Tant ell com els seus jugadors "no ens pensem que està tot fet" i, per això, la gran preocupació és "saber gestionar les victòries" i "pair" les derrotes quan aquestes arribin. "Perquè tard o d'hora vindran", assegura.
Per a l'entrenador, la "clau de l'èxit" no és altre que "la confecció de la plantilla", que ha anat a càrrec d'ell mateix i d'Oriol Alsina, Óscar Álvarez, Gerard Escoda i Javi Salamero. "Veient això, els jugadors no s'ho han pensat ni un moment a l'hora de venir". Triadú té al vestidor "una quinzena de joves que poden ajudar el primer equip en qualsevol moment", a banda de "quatre o cinc futbolistes més veterans, que aporten més nivell i experiència".
