La construcció d'una ciutat esportiva que doni sortida als problemes de falta d'instal·lacions que ara pateix el club és el gran projecte pel qual sospira el Girona des de poc després d'aterrar al futbol professional, el juny de 2008. Des d'aleshores fins ara totes les directives han defensat la necessitat de disposar d'aquest equipament però de moment cap ha pogut desencallar-lo més enllà de dibuixar en un plànol somnis impossibles de realitzar. Els nous propietaris del Girona, Samir Boudjemaa i Jean-Louis Dutaret, també es van afanyar a dir que la ciutat esportiva era una de les seves prioritats i han complert fent el primer pas per aconseguir-la: el club va contactar el mes passat a través del director general, Ignasi Mas-Bagà, amb l'Ajuntament, per comunicar la seva voluntat de desencallar aquesta obra pendent i per demanar quins espais hi ha disponibles a la capital. El Girona ha descartat, com s'havia parlat fa un temps, la possibilitat d'adaptar el camp del Puig d'en Roca, que l'Ajuntament volia demanar a la Generalitat, el seu propietari, per desenvolupar un projecte més ambiciós i fet a mida a la pròpia ciutat i buscant la complicitat municipal.

Mas-Bagà va fer el contacte amb la regidora d'Esports Isabel Muradàs, que va traslladar al dirigent del Girona la seva predisposició a col·laborar en la cerca d'un terreny. Muradàs va instar el president del Consell d'Administració del club a redactar un projecte que permeti saber quants metres quadrats necessitaran per, una vegada conegut, poder trobar l'espai ideal. L'Ajuntament, això sí, ja va advertir al Girona que de terrenys municipals per cedir no n'hi ha i que hauran de negociar amb particulars. Ara mateix, i sense que vulgui dir això que l'equipament hagi d'anar allà, dues zones en desenvolupament on es podria construir la ciutat esportiva podrien ser Domeny o a tocar les hortes de Santa Eugènia.

En la seva vuitena temporada consecutiva a la Lliga Adelante el Girona continua havent de fer equilibris per ubicar els equips base, però també per trobar camps d'entrenament per al primer equip. El juvenil juga a Vilablareix; el filial ho fa a Sant Ponç; i Machín, per no castigar excessivament Montilivi, s'ha d'espavilar portant les sessions de treball a Peralada, a Torremirona o a Vilablareix, o fent servir l'annex de l'estadi. Aquestes condicions de treball haurien millorat en cas d'ascens a Primera, perquè la ciutat esportiva s'hauria desencallat més ràpidament, però tot i seguir a Segona no s'hi renuncia.