El convidat més benvingut

Els exequips de Primera Divisió són les víctimes favorites del Girona a Montilivi

12.10.2015 | 07:33

Sobre el paper, espanten. Són clubs històrics, molts ells amb pressupostos altíssims, jugadors de renom i objectius d'allò més ambiciosos. Baixar de Primera, normalment, t'obliga a mirar cap amunt de nou i això és el que els passa als tres equips que, cada temporada, agafen l'ascensor de baixada rumb a la Segona Divisió A. Alguns se'n surten, d'altres es queden a mig camí i n'hi ha hagut que han continuat més avall del que voldrien. El cert, però, és que tots ells fan patxoca i jugar-se les garrofes amb ells converteix el que podria ser un partit qualsevol en una cita marcada en vermell al calendari. Especialment per al Girona, al qual se li donen de fàbula aquesta mena d'enfrontaments. Tot just aquesta és la vuitena temporada consecutiva dels blanc-i-vermells a la categoria; en les set anteriors, la majoria d'ocasions que un exconjunt de Primera ha visitat l'estadi de Montilivi ha acabat escaldat.

Són 21 els partits que, al llarg d'aquests últims anys, el Girona ha anat col·leccionant contra equips d'envergadura. En 14 ocasions, la victòria s'ha quedat a casa, el que significa un 66,7 per cent. És a dir: que de cada 3 enfrontaments a casa amb un rival que acaba de baixar de Primera, en 2 d'ells els gironins són capaços de guanyar. A banda d'aquests 14 triomfs, també comptabilitza 4 empats i només ha encaixat 3 derrotes. Ara, aquí ve la curiositat: aquestes desfetes sempre han estat contra equips andalusos. La bèstia negra ha estat el Betis, que ha guanyat els dos cops que ha visitat Montilivi després d'un descens (0-2 i 1-3). I l'altre és l'Almeria, curiosament el rival de demà a l'estadi (0-1 el curs 12/13).

Només hi ha hagut una campanya (09/10) en la qual els catalans han estat incapaços de guanyar cap dels tres duels contra aquesta mena de rivals. En aquest cas, van perdre amb el Betis (0-2) i no van passar de l'empat sense gols contra el Numància i el Recreativo de Huelva. També hi ha l'altra cara de la moneda. En sentit positiu, el Girona ha estat capaç de fer el ple en dues ocasions. La primera va arribar en l'exercici 2010/11, amb Raül Agné a la banqueta. En aquella ocasió, triple alegria. En la jornada inaugural, golejada contra un Tenerife que acabaria baixant (4-2), poques setmanes després victòria davant el Valladolid (2-0) i a la segona volta remuntada per acabar doblegant el Xerez (4-2).
L'any de Rubi (12/13), tres quarts del mateix. La col·lecció d'alegries va començar sota la pluja, amb un 3-1 enfront l'Sporting de Gijón, i va continuar amb les victòries contra el Racing de Santander i el Vila-real (1-0 i 2-0, respectivament).

Compartir a Twitter
Compartir a Facebook
Enllaços recomanats: Premis cinema