Com si d'una mena de maledicció es tractés, al Girona li està costant un món guanyar el seu primer partit a Montilivi aquesta temporada. De fet, encara no ho ha aconseguit. I això que hi ha disputat fins a quatre partits i en cap d'ells ha estat capaç d'aconseguir els tres punts. Numància, Osca, Llagostera i Almeria han passat per l'estadi i tots ells han marxat cap a casa amb algun punt sota el braç. Juntament amb l'Osca, els gironins són els únics que encara no saben el que és guanyar davant la seva afició. Amb aquest últim resultat, a més, l'equip català bat els seus propis registres negatius ja que en totes aquestes temporades que ha enllaçat a la Segona Divisió A, mai havia necessitat tantes jornades per sumar la seva primera victòria com a local.
Mentre que a domicili ha arreplegat un parell de molt bons resultats (0-1 a Bilbao i 1-2 a Oviedo), és a casa on l'equip no acaba de rutllar. Sol dominar el rival, genera ocasions i té el gol a tocar, però per una cosa o altra és incapaç de tancar els partits al seu favor. El Numància va guanyar (2-3) gràcies a un gol en l'afegit; l'Osca va ser inferior, però va salvar un punt (0-0); el Llagostera va empatar al llindar del xiulet final (2-2) i ahir, contra l'Almeria, de nou taules (1-1). De moment són quatre les jornades en les que els gironins han actuat com a local, pel que com a mínim en necessitarà cinc per guanyar per primer cop a Montilivi. El proper rival, el dissabte 24 d'aquestmateix mes, és el Saragossa.
Mai li havia costat tant al Girona guanyar a casa. Durant aquests últims anys consecutius a Segona A, tard o d'hora els tres punts s'havien quedat a casa, però mai havia necessitat més de quatre partits perquè això passés. La temporada 2008/09, la del retorn a la categoria, els blanc-i-vermells van anar per feina. Primer partit a casa i primera alegria: 3-0 contra l'Alacant. Un any després, a Cristóbal Parralo i al seu equip els va costar força més: 0-1 amb el Cartagena, 1-1 contra el Rayo, 0-2 davant el Real Unión i, finalment, 1-0 en el duel amb el Castelló. Fins ara, aquest havia estat el pitjor registre però l'actual l'ha superat.
El curs 2010/11, de nou amb Agné al timó, la via ràpida va ser el camí escollit per l'equip. Jornada inaugural i els tres primers punts al sarró: 4-2 contra tot un Tenerife que venia de baixar de la Primera Divisió. Més feina va tenir l'equip l'any següent. Per començar, un sever correctiu: 1-4 amb l'Elx. Després, un bon empat: 1-1 amb el Valladolid. I finalment, l'alegria: 4-2 contra el Las Palmas.
En les últimes tres temporades, els gironins han trigat ben poc en guanyar a Montilivi. Amb Rubi com a entrenador i després d'una primera igualada (0-0 amb el Sabadell), a la segona va anar la vençuda (1-0 contra el Ponferradina). Amb més celeritat es va anar la campanya 2013/2014. En el primer partit de Lliga, el Girona de Ricardo Rodríguez va necessitar un gol de Felipe Sanchón per desfer-se de l'Alabès (1-0). Mateix golejador i mateix resultat per a la temporada següent (14/15). El rival va ser el Racing de Santander.
Guanyar el Saragossa i no allargar més l'espera és la principal missió del vestidor. Abans, gua?nyar aquest dissabte a Leganés es converteix en la prioritat.
