Sovint es diu que mentre un equip crea ocasions, tothom ha d'estar tranquil perquè el gol arribarà. Aquesta màxima comença a trontollar a Montilivi, on el Girona segueix encallat després que ahir tornés a fer un partit notable però topés una i altra vegada amb el porter de l'Almeria. Com ja havia passat tant contra l'Osca (0-0) com davant el Llagostera (2-2), la manca de punteria dels jugadors blanc-i-vermells va frustrar novament la primera victòria dels de Machín com a locals. I això que ahir, després que els gironins aconseguissin igualar el matiner gol de penal de l'Almeria (0-1, m.3) gràcies a Aday (1-1, m.8), el partit semblava que es decantaria del costat local. No seria així perquè el punt de mira desviat de Felipe ?Sanchón i Granell, sumat a les intervencions del porter Casto i un inoportú travesser van provocar una altra desil·lusió.

L'equip de Machín va ser superior a un gris Almeria que, malgrat els noms, no va inquietar pràcticament més Becerra i al final es va dedicar a perdre temps per assegurar el punt. Sigui com sigui, la realitat és la que marca la classificació, que diu que amb només bones sensacions no es va gaire enlloc. És ben cert que després de vuit jornades encara és poc indicatiu el bagatge de punts però veure el Girona en la divuitena posició i només fora de les posicions de descens per un punt fa que no es pugui estar del tot tranquil. A aquest Girona li falten coses. Recuperar els jugadors lesionats serà important però força més que la pilota acabi entrant d'una vegada per totes. I és que en futbol, ja pots ser millor que el teu rival però el que mana són els gols. Ahir, almenys no hi va haver cap garrotada final.

Minvat per les habituas absències per lesió, Machín va tocar només una peça respecte a l'onze titular que havia perdut i ofert una pobra imatge a Miranda. Jairo va caure d'un onze en què va tornar Felipe Sanchón. Al davant, un Almeria que, malgrat la incògnita de saber com jugaria després de la destitució de Sergi Barjuan i l'arribada del tècnic provisional Miguel Rivera, presentava un onze d'autèntic luxe. Els andalusos, l'equip amb més marge salarial per fer la plantilla, van sortir d'entrada amb futbolistes de màxim nivell, i ràpids com bales, com Hadzic o Chuli, entre altres. Després de tres intents, el Girona tenia la missió d'aconseguir la primera victòria de la temporada en un Montilivi massa castigat darrerament. Ben aviat però l'equip es va endur la primera garrotada.

En la primera mitja aproximació de l'Almeria, Quique se'n va anar per cames de Lejeune i va veure com Richy el feia caure clarament dins l'àrea. L'àrbitre no s'ho va pensar i va assenyalar un penal que transformaria el mateix Quique. Només havien passat tres minuts. El partit no podia començar pitjor. Això sí, el Girona tenia un munt de minuts per endavant per mirar d'arreglar la situació. Cinc en trigaria posar-hi remei. Els que necessitaria Aday, venint des del darrere per la dreta, per engaltar un fort cacau sec i ras que superaria Casto i igualaria de nou el partit.

El 0-1 havia esperonat un Girona que reaccionava i no es resignava a abaixar els braços tan d'hora. En l'acció següent a l'empat, Casto va haver d'estirar-se per evitar que Granell tornés a perforar la seva porteria. El Girona s'havia despertat i aclapararia l'Almeria en els minuts posteriors al gol d'Aday. Si primer havia estat Casto, el travesser seria qui impediria el gol de Kiko Olivas després d'una pilota penjada per Granell. La intensitat era màxima tant d'un costat com de l'altre però només la manca d'efectivitat, per variar, feia que el Girona no dominés al marcador. Això sí, l'Almeria va perdonar en la darrera ocasió de la primera part, quan Becerra va salvar una rematada de Chuli.

La represa va començar amb una doble ocasió boníssima per a un Felipe que va tornar a topar amb Casto. El Girona seguia amb el guió desitjat per Machín: generant oportunitats de gol i arribant amb claredat a l'àrea de l'Almeria. Ara bé, el gol se seguia resistint i això inquietava d'allò més Montilivi. L'Almeria, sense fer res de l'altre món, ensenyava les urpes tímidament en algun contracop, demostrant que de coixos no en tenien res. Machín va decidir moure fitxa amb l'entrada de Borja García, que disputava els seus primers minuts a Montilivi, per Felipe. Al mateix temps, el tècnic visitant va reaccionar al moviment de Machín situant al camp el veterà Soriano. Els dos entrenadors sacsejaven el partit perquè cap dels dos equips es conformaven amb l'empat.

Feia la sensació que havia d'arribar algun gol. El Girona era qui més el buscava i en una bona centrada de Mata, Michel Macedo va evitar la rematada de Clerc. Els de Machín tenien la pilota i cercaven l'àrea rival sí o sí. Mentrestant, l'Almeria, amb l'entrada al camp de Lolo Reyes, semblava ja donar per bo el punt. La insistència dels de Machín no trobaria recompensa un cop més. Ni l'entrada de Borja García a la mitjapunta va revolucionar gaire un atac embussat els darrers minuts. El Girona havia perdut l'espurna posterior al 0-1 i dels primers minuts de la represa s'havia quedat sense forces ni, sobretot idees. Amb l'1-1 i amb les males experiències dels partits precedents, els gironins tampoc van arriscar-se del tot conscients que tot el que sigui puntuar és sempre positiu. No obstant això, l'absència de victòries a Montilivi segueix frenant l'impuls d'un Girona que no és capaç de transformar amb punts totes les bones sensacions que ofereix.