Al'octubre no podem pensar com el juny. Toca fer un punt i final a la temporada passada i deixar de banda aquella impressionant actuació per centrar-se en tots els sentits a uns nous objectius. El Girona tornarà a guanyar, serà una altra vegada competitiu i tindrà ratxes positives on tornarà a encadenar diversos partits seguits guanyant. Només li manca temps i tranquil·litat. Jugadors, cos tècnic i afició han de tenir clar que aquesta temporada tot comença i res continua.
Ahir no era un partit gens fàcil, es comença perdent des del primer minut i el millor que podia passar era aconseguir empatar aviat. Aquest Girona de Machín utilitzant aquest sistema de joc amb tres centrals, dos bandes, tres mig-centres i dos puntes s'ha trobat en diverses ocasions que els seus adversaris, i sobretot a Montilivi, canviaven el seu estil de joc per poder contrarestar millor els seus moviments. L'Almeria amb un clàssic 1-4-4-2 per atacar i 1-4-4-1-1 per defensar no va mostrar variables importants. Penso que si els locals haguessin aprofitat molt millor les superioritats numèriques per banda amb Aday i Clerc ajudats per un punta que s'acostés a banda haurien pogut crear més dubtes a la defensa andalusa.
Pons-Granell-Amagat. Des del meu punt de vista una de les millors tripletes de migcampistes de la categoria. Ahir no va ser el seu partit, no es van trobar a gust i no van poder connectar entre ells. L'Àlex no va estar encertat en la passada, sobretot quan no tenia pressió va precipitar diverses vegades el desplaçament o la passada interior oferint alguna acció de contraatac a l'adversari. L'Eloi, tot i treballar molt en defensa se'l va veure poc en atac i pel fet que els puntes no es quedaven pilotes d'esquena a la porteria adversària no va poder participar en accions ofensives arribant de segona línia. En Pere, incombustible com sempre, va dedicar més el seu joc a tenir una bona col·locació defensiva per realitzar ajudes i cobertures que no a aparèixer en accions ofensives. Ahir els espais eren a l'esquena dels centrals de l'Almeria, sobretot quan els visitants avançaven les ?línies per poder pressionar, no es va trobar aquesta passada, no es va ?connectar prou amb els davanters.
Zona de finalització. Per poder guanyar partits i sumar de tres en tres és bàsic estar encertat en les accions definitives. Felipe té una doble ocasió a l'inici de la segona part que en altres circumstàncies hauria estat gol. L'estratègia ofensiva va donar bon resultat quan a moviments en una falta lateral però la pilota va anar al travesser, aquestes accions són decisives per avançar-te al marcador i portar el partit on es vol. De totes formes ahir l'equip va obtenir diverses accions a pilota aturada i sigui per mala execució tècnica o per manca de mobilitat a l'hora de crear els espais per poder rematar el Girona no va crear el perill a què ens té acostumats.
Aquest Girona té marge de millora, tots sabem que aquesta és la lliga més llarga de totes i que aquests jugadors que mantenen la il·lusió, el sacrifici i la capacitat de treball aconseguiran encadenar bons resultats per tornar a mirar amunt. Toca mantenir la intensitat defensiva mostrada, córrer amb ordre per defensar i aconseguir calma, pausa i tranquil·litat per poder atacar.
