Leganés 22Girona
 

Un punt sobre la campana

El gol de Jairo al darrer segon salva l'empat per al Girona a Leganés en un partit molt fluix dels de Machín que, amb tot, igualen un 2-0 als darrers minuts

19.10.2015 | 07:15
Un punt sobre la campana

El futbol és tan boig com capritxós. Tant, que de vegades un gol al darrer segon com el que va aconse?guir ahir Jairo Morillas per salvar un punt de Leganés pot arribar a dissimular un mal partit en línies generals del Girona. En una tarda per ?oblidar que gairebé podia haver passat a la història com un dels pitjors partits des que Pablo Machín va arribar a la banqueta, primer un gol de Mata (m.78) i després el de Jairo a l'últim sospir -amanits amb una gran dosi de fe i també de fortuna- van salvar un punt que semblava absolutament impossible. És la màgia del futbol. Això, el bon regust amb què va marxar l'expeidició de Leganés, no ha d'amagar les moltes carències que ahir va ensenyar l'equip tant en atac com, sobretot a l'hora de defensar les accions d'estratègia.

Amb les primeres urgències de la temporada, el Girona es presentava a Butarque decidit a trencar la sèrie negativa de tres jornades sense guanyar. La manca d'alegries a Montilivi aquest començament de curs va fer que els de Pablo Machín arribessin a Leganés amb la pressió d'aconseguir-hi quelcom de positiu per evitar caure més avall a la classificació. El tècnic sorià, satisfet amb la imatge de l'equip diumenge passat contra l'Almeria, va repetir el mateix onze que va tenir el peu al coll al conjunt andalús però li va perdonar la vida. De la seva banda, el Leganés arribava al partit envalentit per la clara victòria a la Copa contra l'Alabès de dimecres i amb la intenció de donar continuïtat al seu bon moment. Els d'Asier Garitano van sortir d'entrada amb un onze netament ofensiu amb tres mitgespuntes (Ramos, Szymanowski i Eizmendi), un davanter (Lázaro) i un migcentre amb arribada com el brasiler Gabriel. Amb encara els dos equips situant-se, els madrilenys van avisar tímidament amb una primera temptativa d'Eizmendi que va sortir fluixa i desviada.

Després d'alguns disgustos en els darrers partits, la consigna era clara. No complicar-se i mirar d'arribar depressa a dalt i mossegar a la més mínima. L'objectiu era tornar a ser l'equip sòlid que es va imposar a Oviedo (1-2) en la darrera victòria dels gironins a la Lliga. Res. Vint minuts van aguantar els gironins el 0-0 fins que van fer aigües en la defensa d'una acció d'estratègia que va acabar amb gol de Mantovani i Becerra desesperat. El porter gironí va veure impotent com tota la defensa es desconnectava i permetia la segona centrada d'Alberto Martín i rematada a gol de Mantovani davant la nul·la contundència gironina.

El gol castigava la poca ambició del Girona i premiava la superior intensitat dels locals en els primers minuts. Els de Machín estaven d'allò més espessos i veien com els madrilenys no només tenien la pilota tota l'estona sinó que amb ben poca cosa es plantava amb perill a la zona de tres quarts. Tocava reaccionar i fer un pas endavant per tallar una fase de partit molt fluixa dels gironins. El Girona estiraria línies sense treure'n cap profit. Al contrari, encara se salvaria gràcies a una rematada desviada de cap de Víctor Díaz a la sortida d'un córner.

L'única bona notícia de la primera part va ser que es va arribar al descans amb només un gol en contra. Les sensacions eren més que dolentes i Machín tenia molta feina per fer al vestidor. La primera decisió va ser canviar de sistema. L'entrada al camp de Jairo va fer que el Girona passés a jugar amb un 4-4-2 amb Kiko Olivas de lateral dret. Veient que pels carrils no hi havia res a fer, la intenció del tècnic era tenir més la pilota i controlar més el mig del camp per mirar de connectar amb els homes ofensius. Set minuts va aguantar el Girona. En una nova acció d'estratègia i després que Becerra salvés en la jugada anterior in extremis una rematada d'Omar Ramos, el Leganés tornaria a castigar la fragilitat defensiva del Girona als córners. Gabriel va rematar de cap, tot sol, des de la frontal de la petita al fons de la xarxa d'un Becerra que ja no sabia pas què fer. El Girona navegava completament. El canvi de sistema no havia arreglat res i la pilota cremava als peus dels jugadors blanc-i-vermells. Ni Pons ni Granell ni Eloi Amagat tenien la precisió habitual i perdien pilotes que facilitaven les sortides ràpides al contracop d'un Leganés que mirava de tancar el partit de manera definitiva.

L'entrada de Borja García va donar més de presència i d'idees a l'atac gironí. Fruit d'això, Jairo va fer el primer xut a porteria del partit (m.77). La pilota va sortir a córner. La jugada va despertar el Girona, que en la següent acció va reduir distàncies. Mata, molt oportunista, va aprofitar el refús del travesser a una gran rematada de Felipe Sanchón per superar Serantes per baix dins l'àrea petita. Amb ben poca cosa, el Girona havia tornat a entrar al partit i tenia deu minuts més l'afegit per intentar el miracle de la igualada. Era el moment d'oblidar el mal partit fet fins aleshores i llançar-se a l'atac a veure si sonava la flauta. Tanmateix, primer calia tornar a generar perill i amb tot el que havia costat, ja semblava una utopia.

L'ocasió arribaria a la sortida d'una falta però Serantes, molt atent, neutralitzaria el cop de cap de Lejeune. No hi havia esperança. Als darrers minuts, Becerra salvaria novament el tercer en una doble ocasió de Guillermo i Eizmendi. Semblava que els jugadors locals no deixarien tornar a acostar el Girona a l'àrea de Serantes però en la darrera acció del matx, una centrada de Richy des de la dreta la va rematar Mata al pal i Jairo, amb la canya a punt, va empènyer el refús a gol. Veure-ho per creure-ho. Els jugadors del Leganés se'n feien creus. Com també els del Girona, que veien com s'enduien un punt de Butarque gràcies a deu minuts màgics.

Compartir a Twitter
Compartir a Facebook
Enllaços recomanats: Premis cinema