Malament farà Pablo Machín si en comptes d'analitzar l'empat a dos final, no es para a pensar en el pobre i fluix partit que ahir va fer el Girona a Butarque davant del Leganés. I no és la primera vegada que l'equip, aquesta temporada, rendeix per sota l'esperat. Només cal anar quinze dies enrere en el partit al camp del Mirandés. Ahir, però, l'actuació dels gironins va ser la més fluixa que es recorda, ja no d'aquesta temporada, sinó dels últims temps. Superats en defensa, molt poc productius al mig del camp i escassament rematadors, només el toc d'una vareta màgica va permetre que el Girona marxés de terres madrilenyes amb l'empat a dos per comptes de fer-ho amb un sac carregat de gols.
Dit això, que insisteixo, el més assenyat seria valorar-ho seriosament, estic convençut que la setmana que ve contra el Saragossa l'equip necessita més d'un revulsiu. I no només l'obligat de substituir el lesionat Aday, o de no poder comptar amb Jairo, sancionat, sinó algun o alguns canvis que facin agafar un aire nou al conjunt gironí.
Hi ha dues normes més que clares en el món del futbol. La primera és que quan una cosa funciona, no la toquis; la segona és que quan una cosa no funciona, hi busquis solució. I això és el que s'ha de fer sense dilatar més el temps. Aquesta temporada, a diferència de l'anterior, Machín té cares noves i noms prou vàlids per buscar aquest revulsiu, que queda clar, veient les últimes actuacions, és del tot necessari. Perquè, insisteixo, valorar-ho tot a l'empat a dos final seria l'error més gran.
