"La pilota aturada dóna molts punts a la Segona Divisió. Aquests petits detalls són els que, a l'hora de la veritat, donen partits". La lliçó la sembla tenir ben apresa Richy Álvarez, l'autor de la frase. Va deixar anar el tòpic el divendres, abans de posar rumb cap a Madrid. No li faltava raó al gallec, l'encarregat de deixar anar una màxima que mai sol fallar en aquest esport. L'únic inconvenient és que, a la pràctica, al Girona se li ha girat en contra el que, presumiblement, hauria de ser una de les seves armes més perilloses. Amant com ho és Pablo Machín de l'estratègia, el cert és que als catalans el que més mal els està fent és, precisament, la pilota aturada. Falta d'idees, poca contundència o una defensa massa tova en poden ser les raons. El resultat és obvi: són 11 els gols encaixats fins la data i 7 d'ells -el que suposa el 63,6 per cent- han arribat en jugades d'aquesta mena.
Leganés va ser un clar exemple del que li ha passat al Girona en les 9 primeres jornades de la competició. No només que li costa un món despertar i entrar als partits, sinó que al darrere, aquella solidesa defensiva que havia permès a l'equip signar una temporada passada més que excel·lent -entre moltes altres qualitats- encara no ha aparegut. No és el blanc-i-vermell el conjunt que més gols rep -són 11 en 9 partits i hi ha 7 equips amb pitjors registres-, però la majoria d'aquests han arribat a pilota aturada. Els córners, les faltes i els penals són el gran mal endèmic dels gironins. Una assignatura pendent que Machín i els seus necessiten corregir el més aviat possible. "En les segones jugades ells s'ho han emportat gairebé tot i a pilota aturada no hem estat fins perquè hem encaixat els dos gols", deia Kiko Olivas en una de les moltes valoracions a Butarque que parlaven dels mateixos problemes.
Al central, com a la resta del seu equip, no li faltava raó. Ja no només perquè Mantovani aprofitava la badada de tota la defensa al complet per batre Becerra en una jugada d'estratègia per fer el primer. Sinó que el segon arribava en un servei des de la cantonada en què Gabriel rematava tot sol amb el cap. Podrien ser dues excepcions si no fos perquè, fins ara, moltes de les garrotades rebudes han arribat de manera similar. A la segona jornada, Pablo Valcarce donava la victòria al Numància a Montilivi al rematar una falta al minut 94. Poc abans, Aquino també havia marcat des del punt de penal. Poques setmanes més tard, a Oviedo, tres quarts del mateix. Un córner botat per Susaeta l'enviava al fons de la porteria de Becerra Borja Valle.
N'hi ha més. En l'últim desplaçament abans de Butarque, a l'estadi d'Anduva, el Mirandés es va emportar els tres punts, és clar, amb un solitari gol a pilota atuada. Córner i Álex Ortiz, sol i també amb el cap, era l'encarregat de batre el porter del Girona. Una jornada més tard, l'Almeria va ser l'encarregat d'engreixar aquesta dada negativa. Quique González, des del punt de penal, feia el gol dels andalusos a l'estadi de Montilivi.
Resumint: tret del primer gol del Numància, la diana del Nàstic i els dos del Llagostera, la resta de gols encaixats (7) han arribat per culpa de la pilota aturada: 2 d'ells han estat de penal, 2 en una falta fora de l'àrea i la resta, en serveis de córner.
