Girona 00Saragossa

 

Un altre punt de frustració

El Girona empata sense gols contra un inofensiu Saragossa i segueix sense conèixer la victòria a Montilivi

26.10.2015 | 07:14
Un altre punt de frustració
Un altre punt de frustració

A la cinquena tampoc va anar la vençuda. El Girona continua sense estrenar-se aquesta temporada a Montilivi després que ahir no passés de l'empat sense gols contra el Saragossa. Un resultat que a banda d'allargar a cinc les jornades sense conèixer el triomf també comença a confirmar que jugar a l'estadi s'ha convertit en un petit martiri. Els homes de Pablo Machín no van fer el trist partit de Leganés de la setmana passada però tampoc van estar al nivell exhibit a casa els últims compromissos. Entre que el cervell pensa massa i que les cames no van com haurien d'anar, aquest Girona segueix encallat a la zona baixa de la taula a l'espera de trobar una plataforma de llançament que tampoc va arribar ahir coincidint amb les Festa Major. En un matx lleig i ensopit, els de Machín van recuperar la fiabilitat defensiva perduda a Butarque però, en canvi, van seguir molt espessos en atac. Sense anar més lluny, i tot els intents de Borja García, que les dues ocasions més clares fossin de Alcalá a pilota aturada, diu força de la poca clarividència ofensiva de l'equip. No perdre mai és dolent i menys davant tot un Saragossa però la situació del Girona comença a fer ja urgent un triomf per evitar que els fantasmes que ronden per Montilivi s'hi instal·lin definitivament.

La sacsejada que va fer Pablo Machín a l'onze titular va ser considerable. Les baixes conegudes per lesió i sanció d'Aday i Lejeune van ser suplertes per Alcalá i Pol Llonch, però el tècnic sorià va revolucionar l'equip amb l'entrada d'Alcaraz i Borja García que van deixar a la banqueta Eloi Amagat i l'intocable Granell. Sense el trivot clàssic, els gironins van sortir d'entrada amb un onze un pèl més ofensiu ja que Borja García es va col·locar per davant de Pons i Alcaraz, deixant Felipe i Mata en punta d'atac. Malgrat el resultat (2-2), la imatge oferta a Leganés no va ser la desitjable i per aquest motiu Machín va mirar de tocar quelcom. Calia fer força més que dissabte passat per mirar de batre un Saragossa que arribava a Montilivi llançat després de tres victòries consecutives.

Els aragonesos, amb un equip farcit de noms contrastats, van sortir d'entrada a veure-les venir. La pressió era per a un Girona que buscava, més ben dit, necessitava aconseguir la primera victòria de la temporada a Montilivi. Calia tenir el cap fred i saber esperar el moment sense que les presses fessin entrar els nervis. Tampoc l'obsessió de veure com el primer triomf de local, malgrat més d'un i de dos bons patits, no arribava. La primera acció clara de perill va ser per als gironins quan Bono va salvar a rematada d'Alcalá, dins la petita després d'una jugada embolicada. La intensitat, almenys hi era. El Saragossa estava tranquil. No s'acostava amb exexcessiu perill a l'àrea de Becerra però tampoc se'l veia gaire nerviós amb els intents del Girona en córners i faltes, que contenia amb eficàcia. Els de Machín ho tornarien a provar amb un xut llunyà de Borja García que Bono aturaria bé amb dos temps en la darrera acció d'una primera part molt tancada.

El guió de la represa no variaria del dels darrers instants de la primera part. El Girona seguiria amb un punt més d'agressivitat i d'intenstitat que, tanmatteix, no aconseguia transformar en arribades. Els aragonesos continaven amb una calma perillosa barreja de garreperia i confiança. Amb tot, d'arribades clares, cap ni una per cap dels dos equips tret d'n mal refús de Pere Pons que Becerra va haver de desviar a córner. El Girona havia de despertar. Una bona gardela d'Alcaraz des de la frontal posaria a prova de nou un segur Bono.

Granell entraria per jugar al carril esquerre en el lloc de Clerc coincidint amb un possible penal sobre Mata que Montilivi va protestar moltíssim. El públic començava a perdre la paciència conscient que els minuts anaven passant i el gol, i les ocasions, no arribaven. L'únic motiu per a la tranquil·litat era la inoperància d'un Saragossa que va confirmar el que feia molts minuts que semblava, que signava l'empat. Machín va decidir, mancant cinc minuts pel final, jugar-se la carta del juvenil Arimany. Abans, Bono salvaria una rematada de cap d'Alcalá. Seria la darrera ocasió d'un partit en què el Saragossa va marxar amb un punt de Montilivi sense haver rematat a porteria en tot el partit.

Compartir a Twitter
Compartir a Facebook
Enllaços recomanats: Premis cinema