Surava a l'ambient que Pablo Machín, a les portes de rebre el Saragossa, tenia molt clar que a l'equip li calia una sacsejada per millorar el seu rendiment. No havia quedat gens satisfet del partit a Leganés el tècnic sorià i tot feia pensar que retocaria alguna de les seves peces, tot i que no en sol ser gran amant. A?l'hora de la veritat, a banda d'introduir alguna novetat obligat per les baixes, Machín va asseure dos pesos pesants del vestidor, com ho són Eloi Amagat i Àlex Granell. Sorpresa majúscula en el cas del segon, un home de total confiança de l'entrenador. Ho havia jugat pràcticament tot amb ell fins ara i la seva primera suplència en els últims 45 partits seguits de Lliga -entre aquesta i la passada temporada- es pot entendre de moltes maneres. Granell no li vol donar més voltes. Accepta la decisió, la respecta i té ben clar que li toca doblar esforços en els entrenaments per recuperar un lloc al mig del camp que s'havia fet seu.
«El míster té els seus arguments i no sóc ningú per discutir-los. Sé que tinc la seva total confiança perquè m'ha fet jugar moltíssims partits de titular, però el que he de fer és recuperar el meu lloc. Només depèn de mi revertir la meva situació». D'aquesta manera analitza Àlex Granell haver vist des de la banda l'últim partit del seu equip durant més de 70 minuts, una situació a la qual no està gens acostumat. «És tot un èxit que ser suplent es consideri quelcom poc comú en el meu cas», valora, alhora que justifica l'elecció de Machín: «Volia fer variacions a l'onze i trobo normal que volgués sacsejar l'equip».
Ara bé, un futbolista que l'any passat va jugar 45 partits (només va ser suplent a casa amb el Ponferradina i al camp del Valladolid a la Copa del Rei) i que aquest curs havia encadenat 9 titularitats en les primeres 9 jornades, és obvi que no encaixi del tot bé anar a la banqueta quan l'equip no acaba de rutllar. «Quan et treuen d'un lloc en el qual has estat durant moltes jornades, et queda la sensació que potser no has fet les coses prou bé. Cadascú s'ha de mirar al mirall i veure què ha fet bé i què és el que ha anat malament. Si he sortit de l'onze és perquè no he estat del tot fi», s'expressa, i també admet que la seva suplència es pot interpretar com «un toc d'atenció» cap a ell mateix i també dirigit a la resta de la plantilla:?«Assenyalant a dos jugadors com a l'Eloi (Amagat) i a mi, fas veure al vestidor que ningú té el lloc garantit. I a mi em fa veure que em toca pencar més i que tot passa per millorar si vull estar de nou a l'onze».
La primera oportunitat li arriba aquest diumenge, a Pamplona. Un camp on Granell no amaga que el Girona haurà de suar per guanyar. «Tinc el record de fa un any i allà ens van collar de valent. És un dels estadis més durs de la categoria, per no dir el que més. Ens hem d'agafar als números que tenim com a visitants, que són prou bons».
Un carriler improvisat
Dissabte passat, després de 73 minuts esperant una oportunitat, Machín va cridar Granell. El tècnic volia un revulsiu i va pensar que el gironí era l'home indicat. El va situar de carriler, per donar descans a Carlos Clerc i per aprofitar la seva cama esquerra i penjar així totes les pilotes possibles a l'àrea del Saragossa. Un «experiment», com ho va valorar el mateix Machín després a la sala de premsa. «Va ser una situació nova per a mi. Però quan un no juga, el que vol és saltar al camp, sigui en la posició que sigui», confessa Granell, qui va saber «en els instants previs» que li tocaria ocupar la banda esquerra. «No és la meva posició natural, però crec que tampoc va sortir malament. Tenia al davant un rival per marcar com ho és Hinestroza i no em va desbordar. A més, sempre està bé tenir al camp un jugador que posa bé les pilotes a l'àrea i aquest és el meu cas», diu, abans de recordar que «en una acció d'estratègia, vaig servir i Alcalá quasi i marca...»
