L'alumne contra el seu primer mestre

Machín s'enfronta diumenge a Martín Monreal, tècnic que li va donar l'oportunitat al primer equip del Numància

29.10.2015 | 10:02
Pablo Machín, al centre a baix, en la fotografia de presentació del Numància de la temporada 2005-06.

En la darrera jornada de Lliga de la temporada passada, al mateix minut en què Montilivi es quedava glaçat i sense el premi de poder jugar a Primera, a poc més d'un centenar de quilòmetres, a la Nova Creu Alta, l'Osasuna esclatava d'eufòria. Un gol de Javi Flaño a la sortida d'un córner igualava el partit contra el Sabadell (2-2) i suposava la salvació per a un Osasuna que havia tingut els dos peus a Segona B. Els navarresos arreglaven un any desastrós, amb tres entrenadors (Jan Urban, José Manuel Mateo i Enrique Martín Monreal) amb una permanència d'allò més celebrada. El tècnic miracle va ser el veterà Enrique Martín Monreal, que va agafar l'equip a sis jornades del final en posicions de descens i amb un balanç dues victòries, tres empats i una derrota va redreçar el rumb d'una nau que s'enfonsava. L'entrenador navarrès, després de la fita, va acceptar la proposta de renovació. Enguany, després de deu jornades disputades, l'Osasuna ha canviat com un mitjó respecte al del curs passat i rebran diumenge el Girona com a líders de la categoria, amb 20 punts.

A banda d'un compromís d'una exigència altíssima, el partit contra l'Osasuna suposarà també el retrobament entre Pablo Machín i el primer entrenador que li va donar l'oportunitat d'integrar-se a un cos tècnic professional. Corria l'any 2005 i Machín, amb 30 anys, dirigia el Numància juvenil a Divisió d'Honor. A principis d'estiu, mentre Machín era al seu despatx de Los Pajaritos preparant la pretemporada del juvenil, el president i Martín Monreal van córrer una petita cortina i el van cridar perquè es reunís amb ells. A la trobada el tècnic navarrès va comunicar a Machín que el volia per fer d'entrenador de porters, una tasca en què el sorià s'havia començat a especialitzar uns anys abans. «Demà véns cap a Covaleda», li va etzibar Martín Monreal perquè s'incorporés a l'estada del primer equip. Allò ho va canviar tot. Aquest va ser l'inici de Machín al futbol professional. I això que Martín Monreal va ser cessat a la 15a jornada. Després treballaria amb Goikoetzea, Kresic, Arkonada, Pacheta i Unzué abans de rebre la trucada d'Oriol Alsina perquè salvés el Girona.

Deu anys després d'aquella oportunitat, Machín i Martín es trobaran cara a cara per primera vegada. Tots dos han anat mantenint relació des de llavors i de fet, no era estrany veure Martín seguint el Girona la temporada passada tant a casa com a fora. En alguna ocasió, el navarrès ja li havia fet saber a Machín que li agrada molt com jugava el seu Girona i potser per això i veient l'èxit del 5-3-2, va adoptar aquest sistema en les 6 jornades finals del curs passat. L'invent li va funcionar i aquest curs repeteix. Ho fa amb una plantilla molt jove formada per majoria de nois del planter, que somia mantenir-se en les posicions de privilegi per tornar a Primera. «Volem ser el Girona de la temporada passada», li diu sempre que es veuen. El darrer cop, fa quinze dies a Montilivi contra l'Almeria.

Compartir a Twitter
Compartir a Facebook
Enllaços recomanats: Premis cinema