No és fàcil oblidar un tram final de temporada com el que va tocar viure al Girona la temporada passada. L'entorn és una altra història però mica en mica, Machín està aconseguint que els jugadors que continuen del curs passat passin pàgina i se centrin en l'actual. La feina psicològica hi és tanmateix falta el més important, un resultat. El Girona necessita tornar a guanyar a Montilivi per treure's aquella espina i què millor que fer-ho demà contra el Saragossa, l'equip que li va clavar la garrotada letal. Un dels protagonistes d'aquell dia va ser Pere Pons. El de Sant Martí Vell va tenir a les seves botes una clara oportunitat que hauria pogut suposar el 2-4 que hagués classificat el Girona. La seva rematada, però, va sortir llepant el pal dret de la porteria de Bono. «Creieu-me que qui més volia que entrés era jo», va dir al final del partit. Quatre mesos després, Pons ja no és el 29 sinó que llueix amb galons el dorsal 8 blanc-i-vermell i només pensa en el present. «Ens prenem el partit contra el Saragosa com un més, amb la màxima seriositat», diu un Pons que, tot i això, reconeix que encara de tant en tant li apareix el record d'aquell dia. «Va ser una errada important. No hi penso gaire però sí que sempre la tindré allà. Hauria pogut canviar-ho força tot», assegura. En aquest sentit, Pons és de l'opinió que, més que al play-off contra el Saragossa, l'ascens «es va escapar contra el Lugo». La gran novetat de l'entrenament d'ahir a Vilablareix va ser la participació d'Álamo ja al mateix ritme que els seus companys. Aday i Coris van exercitar-se al marge. El de Sentmenat ja corre i la seva presència demà contra el Saragossa no està del tot descartada. Sobrino es va quedar a Montilivi.