"És l'hora de fer un pas endavant i on millor que al camp del líder". Ambiciós de mena, Pablo Machín advertia el divendres, en roda de premsa, que no només no li tenia cap por a l'Osasuna, llavors líder de la categoria, sinó que al vestidor havia calat fins al fons la idea de guanyar a Pamplona. Amb aquesta missió l'expedició enfilava cap a l'autobús i amb aquest premi ha tornat cap a casa. Un resultat que confirma la línia ascendent de l'equip, que si bé ha mostrat més d'una cara al llarg de les últimes setmanes, comença a recuperar els tres identitaris que el va fer pràcticament intractable en l'última temporada. Amb el triomf d'ahir, ja són quatre les jornades que els gironins porten imbatuts (6 punts dels últims 12, però cap derrota des de Miranda), el que no només els ha permès evitar caure en descens, sinó que ja tenen més a prop les places que donen accés al play-off que no pas la que t'envien cap a la Segona Divisió B.
El Girona ha tancat aquesta onzena jornada catorzè a la classificació. S'allunya del descens, al que deixa 4 punts per sota, mentre que s'acosta a la zona tranquil·la i veu com se li apropa la promoció, que ara és a només 2 punts. L'escenari ha canviat 180 graus en només una jornada, quan després d'empatar amb el Saragossa a Montilivi (0-0) l'afició començava a veure-ho tot negre.
El millor visitant
Curiosament, els gironins semblen rutllar només a domicili, on s'han anotat les tres victòries que fins ara ostenten al seu caseller. Els blanc-i-vermells van guanyar al camp del Bilbao Athletic (0-1) a la jornada inaugural, unes setmanes més tard es van imposar a Oviedo (1-2) i ahir van fer tres quarts del mateix a Pamplona (0-1). Amb aquestes xifres, el Girona ja és el millor visitant de tota la categoria. Lluny de Montilivi, estadi en el que encara no ha guanyat aquesta temporada, ha arreplegat fins a 10 punts gràcies a les 3 victòries i a un empat (contra el Leganés 2-2). Els gironins superen així l'Osca, que s'ha adjudicat 9 punts quan no juga a l'Alcoraz.
La defensa, clau
Un dels ingredients que ha permès al Girona rentar la seva cara ha estat el rendiment de la línia defensiva, que torna a rutllar com ho va fer l'any passat. En aquests últims 4 partits, els mateixos en els que els de Machín no han perdut, Isaac Becerra només ha encaixat 3 gols (un contra l'Almeria i dos al camp del Leganés), a banda d'aguantar el zero en dues ocasions, i de manera consecutiva. Ara, després d'onze jornades, l'equip ha encaixat també 11 gols, pel que surt a una diana en contra per jornada.
Estrena a El Sadar
Amb la d'ahir, ja són 9 les vegades que el Girona ha jugat un partit oficial a Pamplona al llarg de la seva història. L'any passat va trepitjar per primera vegada l'estadi d'El Sadar i no hi va poder guanyar (0-0). Per tant, amb el 0-1 d'aquesta jornada, els blanc-i-vermells eren capaços d'apuntar-se el primer triomf en aquest escenari. Sí que havien guanyat a Pamplona en dues altres ocasions, però en un altre camp. Va ser a San Juan, unes quantes dècades enrere: la temporada 1941-42 (Segona Divisió) i 1939-1940 (Copa del Generalísimo). A banda d'aquestes alegries, també hi havia collit alguna decepció, com ho són les derrotes que va encaixar els cursos 1950-1951 (5-2), 1949-1950 (3-0), 1942-1943 (5-2), 1939-1940 (2-0) i 1934-1935 (3-1).
