Fran Sandaza · Davanter del FC Tòquio i exjugador del Girona FC

«Vam ser víctimes d'una última jornada de Lliga lamentable en què se'ns va faltar al respecte»

A Fran Sandaza encara li dol recordar l'últim partit de la passada lliga. Aquell empat encara cou al davanter, que no dubta a atacar el Lugo: «Aquell dia vam competir contra tres equips i no es va jugar net».

06.11.2015 | 07:05
«Vam ser víctimes d'una última jornada de Lliga lamentable en què se'ns va faltar al respecte»

Es difícil que Fran Sandaza (Toledo, 1984), tingui un no per resposta. S'hi avenia quan era jugador del Girona. Sempre, estava disposat a xerrar, a aturar-se a la zona mixta, a concedir una entrevista. A?l'estiu va fer les maletes, va deixar un buit als cors dels aficionats blanc-i-vermells i se'n va anar a l'aventura, al Japó. Però a 10.000 quilòmetres de distància, Sandaza és el mateix de sempre. Aquell jugador de fàcil tracte, proper, apte per a qualsevol conversa. Així que, quan se li planteja dir la seva sobre el Girona-Lugo d'aquest diumenge, un partit entre dos dels seus exequips, triga ben poc a acceptar. Diu no perdre de vista com els van les coses als seus antics companys, es despatxa a gust contra el «poc fair play» dels gallecs en l'última jornada de la passada Lliga i lamenta com d'«injust» pot arribar a ser el futbol. És Sandaza en estat pur.

Fa gairebé quatre mesos que va acceptar l'oferta del Tòquio FC i que va posar rumb cap al Japó. Com li està provant aquesta experiència?

Estic prou content per com em van les coses, sobretot en el terreny personal. Els japonesos són molt bona gent, sempre intenten ajudar i són molt amables. Esportivament, ja no em va tan bé. No és com m'esperava. He topat amb un entrenador (Massimo Ficcadenti) que utilitza un sistema bastant diferent al que jo estic acostumat. Estic jugant molt poc. Pràcticament, gens. Vaig ser un fitxatge de club i vaig aterrar aquí a la segona volta. El tècnic no ha comptat gens amb mi. És una llàstima, perquè crec que m'hauria pogut aprofitar més. Suposo que al gener, quan arrenqui de nou la competició, les coses canviaran bastant.

Pel que comenta, no m'ho està pintant gaire bé. Ara es penedeix d'haver marxat?

No me'n penedeixo gens. Estic lluny del meu país, és cert, però estic convençut que he fet un pas endavant a la meva carrera esportiva. La lliga japonesa m'ha sorprès positivament. És una competició espectacular. El seu nivell és alt, hi ha molt de públic, els estadis són un luxe, les televisions estan per tot arreu, hi ha moltíssima premsa que es mou en cada partit... L'entorn del futbolista és de cinc estrelles.

Amb tantes coses encara per descobrir i a tantíssims quilòmetres de distància, ja troba temps per seguir com li van les coses al Girona?

I?tant. Per descomptat que el segueixo. Té tot el meu suport. He vist que li està costant una mica en aquest principi de temporada, però un cop els jugadors nous es vagin adaptant i el míster pugui comptar amb tothom, segur que l'equip donarà molta més guerra. Trobo que hi ha una bona plantilla, encara que serà dificilíssim repetir els èxits de l'any passat. Ara, crec que al final es farà una bona campanya.

Diumenge, el Girona buscarà la primera victòria a Montilivi dels últims cinc mesos contra el Lugo. Quins records, no?

I?tant. El partit del Lugo de l'última temporada ha passat ja a la història del Girona. Crec que ningú l'ha pogut oblidar, per molt que es digui, ni que es podrà fer mai. És impossible esborrar-ho. Aquell empat se m'ha quedat com una cicatriu que m'ha fet madurar, ser millor persona i també millorar com a futbolista.

En calent, vostè i els seus companys es van despatxar a gust amb el seu rival. Ara que ha passat el temps i que s'han calmat els ànims, quin sentiment li queda si fa un un co d'ull enrere?

Em va fer molta ràbia tot el que va passar aquell dia. Em vaig sentir impotent i també em vaig enfadar. Ara, vist des de la distància, em fa llàstima que les coses funcionin d'aquesta manera en el món del futbol.

Expliqui's.

Aquell dia vam competir contra tres equips (referint-se al Lugo, Sporting de Gijón i Betis) i no es va jugar net. El Girona, per desgràcia, no té gaire pes a nivell institucional. Vam ser víctimes d'una última jornada de lliga lamentable pel que fa al fair play.

Què m'ha de dir del Lugo?

A?veure, anem per parts. Aquell va ser un partit que hauríem d'haver guanyat nosaltres i que el vam poder liquidar abans, marcant més d'un gol. Això és així. Però també és cert que el nostre rival no va jugar net des del primer minut. Només començar perdien temps en cada acció. Ja els anava bé l'empat. Al segon temps se'ns va notar el desgast físic. Ells, en veure que perdien, van començar a jugar-nos de tu a tu fins que lamentablement van marcar.

Més que el gol de Pablo Caballero, que també, el que potser més els va doldre va ser l'actitud d'alguns dels futbolistes del Lugo. Després de l'empat, ja en el temps de descompte, hi va haver més d'una enganxada i fins i tot la cosa es va posar prou calenta al túnel de vestidors. Què va passar?

Aquell dia molts jugadors del Lugo ens van faltar al respecte. Així de clar. La seva actitud va deixar molt a desitjar. Dins i també fora del camp. És normal que després hi hagués tota mena d'aldarulls. Hi havia moltíssim en joc i tothom estava molt calent.

De quina manera els van faltar al respecte?

De moltes. Per exemple, un dels seus centrals que ara no recordo com es deia (es refereix a Borja Gómez, ara jugador de l'Oviedo) ens anava recordant que l'Sporting guanyava al camp del Betis, sobretot quan els asturians van marcar el 0-3. A?més, animava els seus companys a anar a buscar l'empat contra nosaltres. Després, quan ens van marcar, no va fer altra cosa que riure's a la nostra pròpia cara. Per coses com aquestes es va embolicar la troca...

I al túnel de vestidors...?

Allà hi va haver els típics insults, algun estira-i-arronsa, però poc més. Són coses que poden passar i, lamentablement, van passar.

Creu que el futbol va ser injust amb el Girona?

Sí, n'estic convençut. El futbol no funciona moltes vegades com hauria de funcionar. No és gens just veure algunes de les coses que passen. Per exemple, Quique Setién és un entrenador de Primera Divisió quan ve de deixar el Lugo en quinzena i catorzena posició les dues últimes temporades. En canvi, Pablo Machín, després de fer un excel·lent any amb el Girona, continua a Segona A. Veure quelcom així és per fer-se un tip de riure. Tampoc hi podem fer res més. Només espero que, tard o d'hora, el futbol pugui donar al Girona el que aquell dia li va treure.

Diumenge veurà el partit?

Sí, no me'l penso perdre. El veuré per internet, com faig sempre que puc.

Sigui el més objectiu possible i faci'm un pronòstic.

Crec que el Girona aconseguirà la victòria. Aposto per un 2-0.

Compartir a Twitter
Compartir a Facebook
Enllaços recomanats: Premis cinema