Impressor, capità del Girona de l'ascens a Segona Divisió el 1956, alma mater de l'Agrupació de Futbolistes Veterans de Girona, principal estudiós de la història del Girona FC. Jaume Curbet va morir ahir als 88 anys després d'una vida dedicada a la feina, a la família i al Girona FC. «En Jaume Curbet es va deixar la pell pel Girona tota la seva vida. Era un autèntic aficionat del club, per a ell no va haver-hi mai ni Barça, ni Espanyol, ni cap altre equip... Només el Girona», recordava ahir el seu amic i company a l'Agrupació de Veterans l'exporter Emili Ymbert. Jaume Curbet, a qui se li farà la cerimònia fúnebre avui a les dotze del migdia al ?Tanatori de Girona, estava casat amb Maria Hereu i va tenir tres fills: Jaume, exregidor de l'Ajuntament de Girona i notable especialista en seguretat ciutadana, mort el 2011; Quim, editor i col·laborador del Diari de ?Girona; i Jordi, corrector lingüístic.

«Un cop ja retirats vàrem fundar l'Associació de Futbolistes Veterans de Girona, ens reuníem cada setmana, però ell sempre va ser el que va estirar del carro organitzant els sopars, homenatges, festes...», explica Ymbert que ara, en companyia de Paco Fàbregas, amb qui encara va a Montilivi a veure els partits cada quinze dies, intenta mantenir viu el record d'uns anys de futbol a Girona que Jaume Curbet va deixar per escrit en els seus dos imprescindibles volums de la «Història del Futbol a Girona» editats el 1992 i el 2003 per l'Ajuntament de la ciutat. Des de la creació de l'Agrupació de Futbolistes Veterans, Jaume Curbet sempre havia escrit sobre la història del Girona. Aprofitant la seva activitat professional com a impressor, ell solia ser l'encarregat de confeccionar els tríptics que es repartien en els diferents homenatges que es feien a exjugadors del Girona o a referents històrics del club però va ser el llavors alcalde de la ciutat, Joaquim Nadal, qui el va animar a convertir aquells dos escrits en els llibres que encara avui es fan servir de referència per documentar-se sobre qualsevol temporada de la història del Girona. «Un dia en Quim em va dir que jo tenia l'obligació d'aplegar l'obra dispersa que anava publicant aquí i allà en un llibre perquè no es perdés», detallava Jaume Curbet, en una entrevista al Dominical d'aquest diari, l'agost del 2002.

I és que la vida de Jaume Curbet va estar lligada des de sempre al Girona. Fins i tot i abans que al món de les arts gràfiques, perquè va néixer a pocs metres de Vista Alegre. «Als vuits anys, em passava moltes hores del dia ajudant el popular Bruno Vidal arreglant pilotes, botes i roba dels jugadors del Girona. A mi em corresponia la tripleta defensiva. Ja me'ls sabia de memòria: Francàs, Farró i Torredeflot», rememorava en aquell Dominical. Anys després, seria Curbet qui ocuparia la defensa del primer equip, des de la temporada 1947-48 a la 1955-56, sent el capità de l'equip que pujaria a Segona Divisió en un equip entrenat per Emilio Aldecoa i amb Curta, Ribera II, Espelt i Lluís Coll sobre la gespa. Aquell era un futbol, el de la Tercera Divisió de la dècada dels cinquanta, orfe de grans contractes i traspassos milionaris i Curbet, un enamorat autèntic del futbol, sempre va compaginar l'esport amb la feina. Va entrar en una impremta als catorze anys, a la Ràpida del carrer de la Rutlla, i als vint-i-set va muntar amb els seus germans Gràfiques Curbet, on treballaria fins a la seva jubilació, el 1992. «Aquest llibre és, segons com es miri, una combinació explosiva que neix de la passió desbordant i desbordada que en Jaume ha dedicat sempre al futbol, a la feina i a Girona. Però és una combinació explosiva que dóna resultats. La filigrana del dríbling encaixa perfectament amb la meticulositat de la caixa de tipografia», desgrana amb precisió Joaquim Nadal sobre les vessants esportiva i professional de Jaume Curbet en la presentació del primer volum de la Història del futbol a Girona.

Aquesta dualitat entre la rigorositat de l'impressor i la passió de l'amant del futbol va acabar resultant determinant, perquè en paraules de l'actual president del Girona, Delfí Geli, Jaume Curbet hagi estat la persona clau «per conservar la memòria de dècades de trajectòria blanc-i-vermella. També va ser president de l'Agrupació de Futbolistes Veterans. I tot això ho va fer de forma completament desinteressada, movent-se únicament per la gran estimació que sentia pel club de la seva vida».