Pablo Caballero, en la seva única compareixença de la setmana passada per valorar el retorn a Montilivi, l'escenari del gol que va deixar el Girona la temporada passada sense l'ascens directe a Primera, deia que estava "preparat" per l'ambient hostil que s'esperava trobar a l'estadi. A l'hora de la veritat, però, el Lugo va jugar en un infern sense caliu. El morbo hi era, hi serà gairebé per sempre més, però en un camp desangelat amb menys de mitja entrada (4.200 espectadors), tot plegat va quedar reduït a quatre xiulets que es van anar apagant a mida que el partit avançava.
El davanter argentí del Lugo va centrar totes les mirades ja des de l'escalfament. A la grada algunes pancartes recordant el dia dels fets. "Lugo, hoy tenéis prima" indicava un dels lemes que l'afició havia penjant i que els serveis de seguretat privada van acabar retirant. Quan els jugadors de l'equip de Milla es van retirar als vestidors abans de començar el partit el públic de tribuna també els va dedicar algun crit, sobretot a Caballero i José Juan, que van anar a més quan els dos equips van saltar al camp, amb l'himne del Girona de fons. Mentre els futbolistes de tots dos equips se saludaven, la grada vivia el moment de màxima efervescència de l'hostilitat amb el conjunt gallec.
Caballero va acabar passant desapercebut i l'espectador va oblidar-se'n abans del minut cinc. Si el davanter argentí s'esperava una xiulada cada cop que havia de tocar la pilota, va quedar decebut. També s'ha de dir que hauria sigut difícil perquè ben poques en va atrapar. Un altre dels protagonistes va ser el porter José Juan. La temporada passada també va ser titular a l'estadi tot i que en els darrers partits de l'anterior lliga estava jugant Mallo. Aquest curs és indiscutible i va salvar el seu equip amb un parell d'aturades miraculoses a la segona part. A la primera va ser motiu de burla de l'afició per un mal rebuig, i de crítica des de ben d'hora per retardar fins la desesperació els serveis de porteria amb la permissivitat del col·legiat González Fuertes, el dels tres penals d'Eibar i els dos contra el Numància, que ahir no va ser tant servicial amb els gironins.
Poc va diferir, al final, el clima del partit d'ahir contra el Lugo amb el d'un partit davant qualsevol altre rival de la Lliga Adelante. A banda dels xiulets inicials, hi va haver en moments esporàdics crits d'ànim cap al Girona, sobretot amb el pas endavant que van fer els locals a la segona part, mentre Machín esperonava la grada des de l'àrea tècnica amb les mans. Quan el Lugo va fer el 0-1, però, tot es va esvair. Era el que faltava. L'afició va començar a abandonar la seva localitat i ja anem camí de sis mesos sense guanyar com a locals.
