Si alguna cosa va caracteritzar Pablo Machín en l'última temporada a Girona va ser la confiança cega que va demostrar a un grup reduït de futbolistes i les poques ocasions en què canviava d'equip titular. Una situació que enguany, per unes o altres circumstàncies, s'està produint completament a la inversa. Ha quedat clar que gairebé ningú és imprescindible per a un tècnic que, forçat per les lesions i sancions, i també decidit a netejar la cara del seu equip, ha retocat el seu onze en diverses ocasions des que la Lliga va donar el tret de sortida. La prova és clara:?només s'han disputat 11 jornades de la competició i fins ara, el Girona ha presentat 8 equips titulars diferents, quelcom gairebé impensable en el primer quart de l'últim curs.

Machín va estrenar-se a San Mamés fent jugar Becerra, Álamo, Olivas, Richy, Lejeune, Clerc, Pere Pons, Alcaraz, Granell, Felipe i Mata d'inici. L'experiment li va funcionar:?tres punts i cap a casa. Content com en va quedar, va repetir l'onze les dues jornades següents, contra Numància i Nàstic. Fins que a la quarta setmana, va decidir fer els primers retocs, donant entrada a Coris per Clerc i a Eloi per Alcaraz. Des de llavors que cada jornada (tret d'una), el Girona ha presentat un equip titular diferent i no s'ha tornat a calcar el de les primeres jornades. Al cinquè partit, Clerc va tornar a l'onze i Felipe no va viatjar, així que va jugar Jairo. Amb el Llagostera, Alcalá va ser la novetat. I?a Miranda, Aday es va fer càrrec del lateral dret. Una setmana després, Felipe va tornar i Jairo es va asseure. Va repetir aquest onze al camp del Leganés, fins que va tornar a fer canvis amb el Saragossa:?primera titularitat per a Pol Llonch, Alcalá a l'eix pel sancionat Lejeune, Alcaraz per Eloi i Borja per Granell. I?diumenge, a Pamplona, més:?tornava Lejeune i un equip titular nou.